La pell de gallina. Aquesta és la reacció davant del relat que ha fet aquest dimecres el benedictí Manuel Nin, rector del Col·legi Grec de Roma, sobre la situació dels cristians a orient en una conferència organitzada per la Fundació Joan Maragall. Només un dels testimonis més recents que ha recollit ho deixa clar. Fa pocs dies un estudiant li escrivia des de la zona: “Tots els cristians de la plana de Mossul i Neniv han fugit. 100.000 cristians no coneixen el seu destí. Un martiri que no acaba aquí. Les biblioteques... Han ocupat un dels monestir sirocatòlics més antics de l’Iraq, han expulsat els monjos i no en tenim notícies. I el seu arxiu... L’hivern s’acosta i aquests pobres viuran en tendes en els camps. Que el Senyor se n’apiadi!”.
I és que el pare Nin sobretot ha posat de manifest que “el drama més de greu de l’orient i de qualsevol guerra és el drama de les persones”. I estem veient com “els cristians que hi havia a zona han estat martiritzats. No tinc cap dubte de parlar de martiri a avui”.
Però també parla de com s’està destruint un patrimoni de la humanitat: la presència cristiana a l’orient. “Treuen de casa seva cristians que fa 2.000 anys que hi eren”. Una expulsió practicada per grups radicals islàmics que comporta també la destrucció de temples, monestirs, i biblioteques. Les icones mil·lenàries o els pergamins no es venen ni es roben; es cremen. Altars que s’havien conservat del segle III, es destrueixen. A Maaloula les monges que custodiaven les relíquies de Santa Tecla van ser raptades i quan van poder tornar al monestir s’ho van trobat tot destruït. “Quan es destrueixen les Esglésies on els cristians han plorat, quan es cremen les icones que han besat durant segles, es destrueix la humanitat”.
Una veritable persecució
Per Nin, està passant el mateix que va passar amb l’església del gran sant Agustí a Cartago, “al cap de cinquanta anys no en quedava res”. Nin remarca la gravetat d’aquesta destrucció exposant el mapa de les esglésies orientals en la zona de Síria i d’Iraq, esglésies que el segle III van evangelitzar els territoris de l'Índia, Mongòlia i Xina, on “avui tampoc no en queda res”. Unes comunitats formades per àrabs que fins a finals de segle XX havien conviscut sense grans conflictes en aquests territoris, “en una certa tolerància”. Ara, en canvi, “estem davant d’un genocidi igual o pitjor que el que va viure el poble armeni fa cent anys”.
El rector de Col·legi Grec no té cap dubte que “es tracta d’una veritable persecució, no de casos aïllats, sinó de molta i molta gent, de conversions forçades, de tortura, de mort, de martiri”. I per Nin això és un problema mundial, ja que la capacitat de difusió dels radicalismes no queda limitada a l’orient: “Occident té el perill de ser ingenu o de ser indiferent”. No pot ser que es reaccioni només “quan degollen periodistes occidentals” i no s’ha d’oblidar l’amenaça que representa el Califat per la influència que pot tenir en món islàmic.
Estem girant el cap
El monjo de Montserrat Manuel Nin ha estat presentat pel periodista Antoni Puigverd, preocupat de “la neteja ètnica de les comunitats cristianes d’orient” davant de la qual “estem girant el cap”. De fet, aquest acte es va organitzar arran d’un article que el pare Nin va escriure a l’Osservatore Romano, “El martiri de la indiferència” i del que després se’n va fer ressò Puigverd a La Vanguardia. Puigverd ha lloat la categoria intel·lectual de Nin, expert en siríac i en els pares del desert i monjo de Montserrat que fa 30 anys que és a Roma. Reconegut com a arximandrita, “és una personalitat molt important en el catolicisme oriental”.
Per tancar l’acte, el president de la Fundació Joan Maragall, Josep Maria Carbonell, ha recollit la crida de Nin a “assumir la nostra responsabilitat” i a veure quina resposta s’ha de donar a “una realitat que també ens amenaça; una resposta amb mesura, però també amb fermesa”. Un nombrós públic pràcticament ha omplert l’auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. En la sessió també hi han assistit els seminaristes i formadors del Seminari Diocesà de Barcelona.
Jordi Llisterri
01/10/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies