Mig món té por de ser torturat, denuncia Amnistia Internacional

AI detecta a Espanya “falta de compromís i voluntat política” contra la tortura

Trenta anys després que s’aprovés la convenció contra la Tortura de les Nacions Unides, gairebé la meitat de la població mundial tem ser torturada si és detinguda.

Presos talibans i d’Al-Qaida al camp de detenció de Guantánamo 2002//Shane Mccoy

No és una por resultat d’una mitjana Nord/Sud, en la qual l’abundància de temorosos als països pobres i/o dictatorials compensaria la seva escassetat en les democràcies opulentes del Nord: la tortura és un fenomen universal i en alguns llocs, com els Estats Units, en clar avanç en el marc de les urgències invocades per la “seguretat nacional”. Arreu del món les persones són colpejades, maltractades, violades, intermitentment asfixiades o submergides en aigua, cremades amb cigarrets o bufadors, impedides de dormir, obligades a beure’s la seva pròpia orina o qualsevol altra fantasia del torturador estatal.

Així ho mostra l’enquesta realitzada per encàrrec de l’organització Amnistia Internacional (AI), que ha interrogat 21.000 persones en 21 països.

Si globalment un 44% declara tenir por de ser torturat o maltractat si és detingut, a Espanya la dada encara supera aquesta mitjana: un 45%. En una època de reducció de drets de protesta i manifestació “que qualsevol pot veure per televisió”, Espanya es caracteritza per una “falta de compromís i voluntat política” en matèria de tortura, assenyala Eva Suárez-Llanos, directora adjunta de l’organització.

“En alguns països es tracta de casos aïllats, però és espantós constatar en quants països la tortura és un fenomen quotidià”, diu Selmin Calikan, secretària general de l’organització a Alemanya. “A tot el món els governs, d’una banda, prohibeixen legislativament la tortura, mentre que de l’altra, la fan possible”, explica el secretari internacional d’AI, Salil Shetty.

Extradit des d’Espanya, el marroquí Ali Aarrass va ser portat al Guantánamo del Marroc, on “el van penjar pels peus, el van violar amb una ampolla fins a trencar-li l’anus, li van arrencar cinc dents, el van ofegar fins que va perdre el coneixement i el van amenaçar de violar la seva filla”, explica la seva germana Farida Aarrass.

Propòsit universal de la tortura és l’obtenció de confessions. Cent cinquanta-cinc països van ratificar la convenció internacional contra la Tortura el 1984, però, 30 anys després, en 79 d’aquests estats se’n produeixen casos. Cinc països destaquen a la mostra: Mèxic, Nigèria, Marroc/Sàhara Occidental, Filipines i Uzbekistan.

Un 82% dels enquestats a tot el món opinen que calen millors proteccions davant la tortura practicada pels estats, però més d’una tercera part (36%) encara considera que en alguns casos la tortura pot estar justificada. Els que així pensen són molts més als Estats Units que a Mèxic, Argentina, Rússia o el Brasil, però és a la Xina i a l’Índia on l’opinió sobre l’acceptabilitat de la tortura “en alguns casos” és més liberal: el 74% de la població de tots dos països així ho considera.

Per Shetty, el “reforç dels mètodes d’interrogatori” emprès pels serveis secrets i l’exèrcit dels Estats Units té un còmplice notori: la Unió Europea. Els seus països han criticat els Estats Units per aquestes pràctiques, però acullen presons il·legals, cooperen estretament amb la CIA i dirigeixen des del seu territori les campanyes d’assassinats extrajudicials, com passa amb Alemanya, des del territori de la qual es dirigeixen els avions pilotats a distància que maten en països llunyans com Kènia o Somàlia.

Rafael Poch

14/05/14

La Vanguardia