L'alimentació, principal risc per a la salut

L'OMS alerta que les dietes poc saludables amenacen més la salut mundial que el tabac

L'obesitat i la mala alimentació causen 11.000 morts anuals a Catalunya, mentre que el consum de cigarrets en provoca

Durant la sessió inaugural de l'assemblea anual de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), celebrada dilluns passat, el científic belga, expert en temes d'alimentació i relator de l'ONU, Olivier Schutter, va deixar anar un missatge d'alerta: “Les dietes poc saludables representen avui dia una amenaça més gran que el tabac per a la salut global.” L'afirmació podria semblar exagerada, però el cert és que l'informe que ha analitzat de manera més exhaustiva les causes de mortalitat prematura en diferents països del món (The global burden of diseases, injuries and risk factors 2010, publicat l'any 2012 a The Lancet) situa la mala alimentació com a primer factor de risc per a la salut en diversos estats, entre els quals l'espanyol.

Al darrere de la dieta, aquest estudi de referència, dut a terme per l'Institute for Health Metrics and Evaluation (IHME), amb seu a Seattle (EUA), identifica l'elevat índex de massa corporal –un problema que no deixa de ser conseqüència d'una alimentació poc equilibrada– com a segon factor de risc de malaltia per als ciutadans de l'Estat espanyol. Ja en tercer lloc, a la fatídica llista hi apareix el tabac. En quarta posició, se situa la hipertensió; en cinquena, la diabetis i, en sisena, el sedentarisme.

Les dades de què disposa l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC) s'adiuen força amb aquest rànquing. Segons la subdirectora general de Promoció de la Salut, Carme Cabezas, a Catalunya es produeixen unes 9.000 morts anuals relacionades amb el tabaquisme, mentre que la xifra de defuncions lligades a l'alimentació, l'obesitat i el sedentarisme s'eleva a 11.000 anuals. Està científicament demostrat que una mala alimentació incrementa el risc de tenir càncer, obesitat, malalties cardiovasculars, diabetis, etc. “És evident que l'alimentació és clau, però això no pot fer desviar l'atenció del tabac”, adverteix Cabezas.

Catalunya forma part del bressol de la dieta mediterrània, però, malgrat la disponibilitat d'aliments saludables i de les evidències científiques que avalen els beneficis d'aquest patró alimentari, el cert és que se segueix més aviat poc. Segons l'estudi Enrica, sobre una escala de 8, l'adherència a la dieta mediterrània de la població de l'Estat espanyol se situa en un 3,5.

Un altre indicador que dóna bona mostra de la situació actual és el percentatge de població amb excés de pes: un de cada dos adults catalans té sobrepès. La proporció s'ha mantingut estable en els últims anys, a diferència del percentatge de fumadors, que, tot i que de manera lenta, s'ha anat reduint, sobretot a partir de l'entrada en vigor de lleis restrictives (2006 i 2011).

L'any 2012 (últim de què es disposa de dades fiables), el percentatge de fumadors diaris i ocasionals era d'un 29,5%, mentre que l'any 1990 era d'un 33,7%. No obstant això, la doctora Cabezas aclareix que els avenços més importants s'han assolit en la reducció del tabaquisme passiu.

Ara fa deu anys que l'OMS va llançar la seva estratègia global a favor de l'activitat física i l'alimentació saludable. Malgrat tot, “els senyals d'alerta no s'han escoltat”, va afirmar Olivier Schutter, que fa dos anys va publicar un informe en què, entre altres mesures, recomanava gravar amb impostos els aliments poc saludables, tal com es fa amb el tabac.

Alguns països ja ho han fet, amb resultats variables. El tímid intent que, a principis d'aquesta legislatura, hi va haver a Catalunya, on es va plantejar la possibilitat d'aplicar una taxa a les begudes ensucrades, es va esvair ràpidament per la pressió de la indústria i l'argument de la pèrdua de llocs de treball. Segons dades del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, el consum de begudes ensucrades va créixer a l'Estat un 21% entre el 2005 i el 2012, any en què el consum mitjà va ser de 46 litres per persona i any.

“Els impostos han funcionat amb el tabac i també podrien servir per reduir el consum d'aliments poc saludables, però ara per ara ho veig poc viable”, admet Cabezas. Mentrestant, l'ASPC aposta per accions que afavoreixin el consum de fruita i verdura a les escoles, restaurants, etc., i per la promoció d'activitat física, per exemple, amb el disseny de rutes saludables.

46

litres anuals de begudes ensucrades va consumir cada ciutadà de l'Estat espanyol l'any 2012.

29,5

per cent

de catalans de més de 15 anys fumaven el 2012 (ocasionalment o cada dia). El 1990, eren un 33,7%.

88

per cent

dels catalans no arriben a les cinc racions de fruita i verdura diàries recomanades en una dieta saludable.

70

per cent

d'adults catalans

fan el mínim d'activitat física recomanada: 30 minuts al dia.

Èxit d'un pla preventiu contra l'obesitat infantil

Un programa escolar per a la prevenció de l'obesitat infantil de l'Agència de Salut Pública de Barcelona ha aconseguit que un de cada tres nens en risc de desenvolupar aquesta malaltia l'hagi evitat. El programa es va dur a terme durant dos anys en un centenar d'escoles de la ciutat i incloïa 4.000 escolars de tercer i quart de primària. La millora en els resultats sobre obesitat infantil detectats aconsella a l'agència la implantació del programa des dels tres anys, ja en l'educació infantil. “Després de dos anys podem dir que, quan s'intervé en una edat determinada, el nen pot evitar nous casos d'obesitat”, destacava la delegada de Salut de l'Ajuntament, Cristina Iniesta. L'agència preveu que “aquest ja sigui un projecte de ciutat”.

El pla obliga a fer una hora d'exercici físic als nens, a descansar més de nou hores i limita l'exposició a pantalles a dues hores al dia, a banda de fer una alimentació equilibrada. L'objectiu és prevenir l'obesitat i els hàbits sedentaris, més que lluitar-hi quan es manifesta. Els mals hàbits més fàcilment assumibles són menjar menys patates fregides i dolços de fabricació industrial o menjar davant el televisor. Fer els àpats acompanyats i garantir la fruita en cadascun dels àpats afavoreix l'assoliment dels objectius. “Però el veritable èxit l'assoliran només augmentant l'exercici físic”, conclou Carlos Ariza, coordinador del programa, “perquè els crearà un hàbit de conducta que els servirà també d'adults”.

Marta Ciércoles

22/05/14

El Punt Avui