El doctor Cornellà va proposar a l'escola EUSES estudiar com fer servir la fisioteràpia per poder millorar la qualitat de vida i el desenvolupa-ment de les persones que tenen autisme. L'estudi es va concretar amb un treball final de grau de Jorge Cazorla, actual professor d'EUSES, a partir del qual es va iniciar la investigació.
És un trastorn del desenvolupament pel qual el nen queda limitat en la seva connexió amb l'exterior –comunicació verbal i no verbal– i pot reproduir conductes de tipus repetitiu i obsessiu. Actualment se'n determinen tres tipus: lleu, moderat i greu.
Quins són els símptomes?
Es manifesten de manera diferent en cada persona. Per això ara es parla de trastorns en l'espectre autista (TEA), que obre el ventall a la diagnosi. Els autismes greus es diagnostiquen abans dels 2 o 3 anys, per retards en la comunicació. Els lleus poden passar desapercebuts, i els afectats poden fer una vida gairebé normal, però tenen problemes amb la comunicació.
N'hi ha molts casos?
Precisament a causa d'aquesta nova visió àmplia del TEA, s'ha incrementat el nombre de casos diagnosticats, però no perquè n'hi hagi més, sinó perquè s'han amplificat els criteris de diagnòstic. Actualment entra dins l'espectre una de cada cent cinquanta persones.
I què el causa, el trastorn?
La causa encara és desconeguda. Hi ha diverses hipòtesis, però no n'hi ha cap que s'hagi pogut universalitzar.
Té cura?
Només se'n poden atenuar els efectes. El que volem aconseguir és millorar la qualitat de vida de la persona que pateix el trastorn. Fins ara s'ha tractat amb mètodes psicopedagògics, i nosaltres proposem que s'estudiï el paper que pot tenir-hi la fisioteràpia.
És un camp d'investigació nou?
Hi ha molt a fer. Vaig plantejar-ho a l'escola EUSES i va reeixir amb un treball de final de grau en què s'estudiava la possibilitat de tractament de la persona amb autisme a través de la fisioteràpia.
I quines són les conclusions?
Són molt esperançadores. Que la fisioteràpia afavoreix el tractament als autistes. El que hem de fer ara és anar desenvolupant la recerca i començar amb la pràctica. El que hem investigat fins ara, però, ja ens ha servit per trobar experiències en aquesta qüestió. De fet, en una de les ponències de la jornada de dissabte s'exposarà com el surf pot ajudar nens amb autisme. Es tracta d'una associació de surf de Cadis que està treballant amb la facultat de fisioteràpia de la universitat de Cadis, i obtenen molt bons resultats [la ponència la farà Jesús Borrego].
Com es concreta aquest tractament a través de la fisioteràpia?
La idea és que un psicomotricista més un fisioterapeuta no fan dos, sinó tres. La cointervenció suma. Conjuntament treballen els aspectes a desenvolupar en el nen, ja siguin motrius o relacionals.
La imatge que tenim de les persones amb autisme, però, és que no toleren bé el contacte físic. És així? I, en cas afirmatiu, com es resol?
És així. Precisament el repte és com aconseguir el contacte i afavorir el vincle. En això ens ajuda molt l'aigua, a través de la hidroteràpia. L'aigua permet unes tècniques que afavoreixen l'apropament. Pel nen és una activitat lúdica i divertida, alhora que es desenvolupa la teràpia.
Què espera d'aquesta jornada?
Posar en pràctica tot el que ja hem investigat. Demostrar que aquesta cointervenció del fisioterapeuta amb els altres professionals dóna millors resultats als tractaments. Hi haurà una taula rodona amb el títol L'atenció al nen amb trastorn de l'espectere autista des de la multidisciplina, una conferència magistral a càrrec de la pediatra i psiquiatra infantil Maria Jesús Mardomingo sobre els avenços i els reptes de futur en el tractament i la ponència de l'associació Solo Surf.
Jordi Nadal
27/02/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies