Augmenta el nombre de sense sostre de Girona atesos per Creu Roja

L'any passat van passar 116 persones per les oficines de l'entitat, 29 més que al 2012

Les unitats d'emergència social ajuden la gent ‘in situ', al carrer 

Voluntaris de Creu Roja ajudant un sense sostre a la nit, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN.

Creu Roja va atendre l'any passat a Girona un total de 191 persones sense sostre. D'aquestes, 116 van ser ateses a les oficines i l'altra setantena, al carrer, per mitjà de les unitats d'emergència social (UES). L'entitat ha vist com, des de l'inici de la crisi, el nombre de sense sostre ha augmentat, i en aquest sentit indica que l'any passat va atendre a les oficines 29 persones més que el 2012. Un dels reptes dels professionals de Creu Roja és aconseguir que els sense sostre passin per les oficines i puguin començar d'aquesta manera un pla de treball de reinserció de forma conjunta amb altres institucions, com la Sopa i la Fundació Teresa Ferrer.

Si bé la gran majoria de sense sostre són homes, l'entitat constata un increment de la presència de dones que viuen al carrer. El perfil de persona sense sostre és el d'algú que, a més d'estar a l'atur, ha esgotat totes les línies d'ajuda i no té suport ni de la família ni tampoc dels amics, segons explica Marc Serena, del servei d'inclusió social de Girona. “És una persona que s'ha quedat sense res”, afirma Serena.

Les unitats d'emergència social estan formades, en bona part, per voluntaris que fan sortides nocturnes per la ciutat de Girona. Ofereixen a les persones sense llar un servei de proximitat i una resposta in situ i són un punt d'unió entre el carrer i la xarxa d'atenció.

“El que realment necessiten és que els escoltin”

Antonio Prados, veí de Maçanet de 51 anys, fa quinze mesos que fa de voluntari a la unitat d'emergència social que surt a la nit pels carrers de Girona. Explica que el menjar que porten als sense sostre –begudes calentes, llaunes de conserva i galetes, principalment– serveix d'excusa per apropar-se a ells i mantenir una conversa sobre la seva situació, que “és el que realment necessiten”. “Ens diuen que som els únics que els veiem com a persones, que la resta de la gent se'ls mira de reüll”, diu aquest voluntari, que assegura que sent molta impotència davant d'aquesta situació, que considera que es podria resoldre fàcilment amb algun tipus d'habitatge social.

Núria Astorch

21/02/14

El Punt Avui