En un mateix dia d’aquest mes es van difondre dues notícies especialment repugnants entre algunes altres que també ho eren, com desgraciadament acostuma a succeir. Una procedia de l’Aràbia Saudita, on una estudiant va morir d’infart perquè les autoritats no van permetre que fos atesa per una ambulància. Integrada per metges masculins, no es va consentir el seu accés a un campus universitari femení, lloc on els homes no poden entrar. I allà va morir la noia, víctima d’una llei que es col·loca per sobre dels drets humans.
Tanmateix, no és l’única llei que es contraposa als drets de les persones. Si la llei que va conduir a l’esmentada mort té una base religiosa, la que porta al fet que la comunitat internacional resti en silenci té una base lucrativa. El règim de l’Aràbia Saudita mai no mereix sancions dels governs occidentals, aquests que en ocasions es mostren grans defensors de la democràcia i els drets humans. Això sí, sempre respecte de països on no hi ha petroli. Pel que fa a l’atemptat contra la vida de l’estudiant saudita, no s’ha sentit cap protesta autoritzada. L’ONU, presumpte portaveu emblemàtic de l’aspiració mundial de justícia, ha romàs callada. Fent servir un refrany popular, diríem que entre tots la van matar i ella sola es va morir. Pobrissona.
El segon esdeveniment repugnant incumbeix a l’Amèrica del Nord. Una banda de heavy metal anomenada Skinny Puppy (gosset flac, possible emblema de la flaca moral dels seus components) ha reclamat al Departament d’Estat dels EUA 492.000 euros per l’ús de la seva música a la presó de Guantánamo. Per força hem de deduir que es tracta d’un soroll insuportable, essent així que s’utilitza en els interrogatoris dels presoners. De sis a dotze hores seguides per tal de turmentar-los. Ignorem si els membres de la banda s’han proposat reflexionar sobre la qualitat de la seva producció; el que sí que advertim és que, lluny de lamentar la tortura infligida als presoners, l’únic que els preocupa és obtenir una bona compensació monetària.
En aquest cas també els drets humans pateixen conculcació, no sols per la mera existència d’un penal execrable que Obama va prometre tancar però que persisteix, sinó perquè uns músics canadencs només pensen a aprofitar-se del mal que d’altres estan patint. Sumatori de fets que repugnen.
Eulàlia Solé
20/02/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies