En aquests dies que tots ens movem d’ací d’allà, si hom és mínimament observador s’adonarà de les iniciatives, activitats, espectacles o aplecs que es poden trobar en la majoria dels pobles petits de menys de 2000 habitants i que rarament els veurem reflectits a la premsa comarcal.
Perquè?
Doncs perquè son fets per grups de voluntaris, amb pressupost petit i amb un àmbit reduït d’incidència. Els podeu veure anunciats en petits programes a una tinta situats en llocs estratègics d’entrada i sortida de les poblacions, als semàfors, a les cruïlles, a les cartelleres, i als llocs més impensats.
I què ofereixen?
Doncs des d’un petit concert al vespre al voltant d’una terrassa o un centre cívic, l’aplec a una ermita local, una caminada nocturna, una visita guiada a un lloc poc freqüent, una festa local o si va adreçat als més joves, alguna “birrada” de nit enllà.
Tot això ve al cas constatant la xarxa de relacions humanes que es dona en els nuclis petits i mitjaners, inimaginables en una area urbana. Penso amb la solidaritat espontània entre veïns, amb la capacitat de convocatòria del boca orella, amb el fet de la coneixença mútua, el lligam de sentir-se formar part d’un grup homogeni i de compartit pocs serveis socials. El forester que només hi va els caps de setmana dificilment forma part d’aquesta xarxa, no perquè no se l’accepti, si no més aviat perquè requereix una bona predisposició i esmerçar-hi un temps que el que va i ve no sempre disposa.
Si tenim en compte tot això no ens sorprendran les notícies com que un poble de la Selva interior de 2000 ha aconseguit omplir 8 autocars per la cadena humana de l’Onze de setembre sense cap campanya intensa de promoció, o que un festival d’art digital doblés la població en un cap de setmana o que una cursa de muntanenca porti gent dels llocs més impensats.
I és que, afortunadament, el voluntariat, en les seves múltiples facetes és present al nostre país. Tot això no es podria fer sense volutaris de totes les edats, amb feina discreta, constant i eficaç. Alegrem-nos-en i celebrem-ho, i si pot ser participem-hi. Segur que en gaudirem.
Lluís Llagostera Falsetas
La Cellera de Ter
24/08/13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies