Tim Baker, analista del sistema hospitalari britànic
Tinc 55 anys. Sóc de Southampton (Gran Bretanya). Sóc economista i analista dels centres hospitalaris del Regne Unit. Tinc tres fills majors d’edat. Sóc un liberal que defensa una funció pública transparent. Creences? Crec en la societat ben organitzada
Els hospitals maten?
Home, si m’ho pregunta així...
L’expert és vostè, digui.
No maten, però hi ha infeccions hospitalàries perilloses. I errors humans també.
I pots morir.
El risc zero és impossible, fins i tot en un hospital. Un hospital és un lloc perillós: s’hi enfronten la vida i la mort! Tot va de debò, i ens compensa tenir-ne: funcionen.
Alguns més bé que d’altres, oi?
Hi ha hospitals més eficients que d’altres, sí, millors i pitjors en diversos aspectes.
I sap tot això, vostè?
Informo la població britànica de quins hospitals són millors o pitjors cada any.
Millors o pitjors en quin sentit?
En equips mèdics, en instal·lacions, en mortalitat, en altes, en reingressos, en solvència, en balanç econòmic, en eficiència... En tot!
I quin hospital guanya?
Al meu país, aquest any, el de Cambridge.
I sap quin és el millor d’Espanya?
Conec els més ben valorats a Catalunya el 2012: l’ICO (Institut Català d’Oncologia) i el Dos de Maig.
Qui ho diu?
Els usuaris, segons un informe similar al meu, encarregat pel Departament de Salut de la Generalitat. Els he assessorat.
Transparència total?
A la Gran Bretanya n’hi ha. I espero que aquí també, si segueixen el nostre model d’actuació i control. Ni ocultacions ni trampes! El ciutadà té dret a saber-ho tot, ja que paga els hospitals amb els impostos. Màxima transparència en tot moment!
A quin hospital aniria amb un infart?
Al hospital Christie, de Manchester. Com a normal general, al més proper... amb una bona unitat hemodinàmica. I per això són decisives les ambulàncies.
Per què?
L’ambulància sap quin hospital és el millor i el més proper per a aquesta urgència. Un bon servei d’ambulàncies salva moltes vides!
El tenim aquí?
Sí, això està bé. Altres coses... no tant.
En què hem de millorar?
En ingressos hospitalaris evitables: de totes les hospitalitzacions efectuades el 2012 a Catalunya, 39.000 eren innecessàries.
Això és una despesa...
També hi ha operacions de quiròfan que es podrien resoldre amb cirurgia ambulatòria.
De quins aspectes dels hospitals ens queixem més?
De la qualitat del menjar hospitalari, ha, ha…! I també de les llistes d’espera, que tornen a créixer...
Quin nombre de llits per habitant seria òptim?
És menys important el nombre de llits que el nombre de bons metges.
I els errors humans de què em parlava abans?
Molts estan relacionats amb l’anomenat efecte de cap de setmana: als hospitals, els caps de setmana són més perillosos que els dies feiners, ja que veiem créixer l’índex de mortalitat i de reingressos.
I com s’explica aquest efecte?
Pel factor humà: els metges titulars i els seus equips de primera línia descansen, i cobreixen les seves funcions equips mèdics menys experts...
Que s’equivoquen més.
I passa el mateix al mes d’agost i els períodes de vacances més intensos. És inevitable, i és un fenomen global: passa a tot arreu.
Ja procuraré no posar-me malalt en moments... com avui, per exemple...
Val més que no es posi mai malalt, no?
Quin li sembla que és el millor sistema sanitari del món?
El dels Estats Units no, evidentment, que deixa desprotegides 45 milions de persones! I sagna butxaques, per sobrediagnòstic: si et poden diagnosticar tres sessions…, millor que dues!
No sembla gaire ètic...
A l’ésser humà li agraden els diners.
I què n’opina, dels sistemes sanitaris europeus?
Són més eficients i universals. Per preservar-los, hem de fer que siguin molt, molt transparents! I hem d’escoltar els usuaris.
Què hauria de tenir un hospital per ser un molt bon hospital?
Lideratge! Un equip al capdavant amb idees ben clares. I un alt compromís amb l’ofici. I bones pràctiques.
Millor hospital gran o petit?
Hi ha de tot. És a dir, hi ha centres ambulatoris eficients que eviten ingressos hospitalaris i també hi ha bons hospitals grans. I, sobretot, cal evitar reingressos: el reingrés és el termòmetre d’un cert fracàs…
Quins són els millor aquí en aquest aspecte?
L’hospital Clínic i l’hospital de Bellvitge, entre els grans. I el de Campdevànol, entre els petits, segons l’informe de l’AQuAS.
Com minimitzaria els efectes de la crisi econòmica als hospitals?
Amb més eficiència i una certa capacitat de sacrifici col·lectiu. Aquí, pel que veig, s’està fent bé: els usuaris qualifiquen els hospitals catalans amb una nota de 8,5 sobre 10. Enhorabona... i endavant!
Dr. Foster Intelligence
Baker dirigeix Dr. Foster Intelligence, una organització que avalua el sistema hospitalari britànic: la informació permet als pacients prendre decisions fundades sobre la seva salut. En quin hospital hi ha més reingressos, més mortalitat? Tot es publica, i la gent compara. La Generalitat en pren exemple i crea l’Agència de Qualitat i Avaluació del Sistema Sanitari de Catalunya (AQuAS). L’informe del 2012 revela que a Catalunya hi va haver menys infeccions hospitalàries que l’any anterior i menys mortalitat per infarts aguts de miocardi. La màxima transparència és una bona eina de millora de la sanitat. Totes les dades són al web Observatorisalut.gencat.cat
Víctor-M. Amela
17/08/13
La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies