La mentoria a Girona

Caminar amb l'altre sense esperar-ne res   

a canvi serà justament el que possibilitarà
de recórrer camí junts. 

Arnaldo Pangrazzi

 

Suara Cooperativa, amb el projecte Referents-Girona ha engegat un grup de mentoria a Girona. I què és, la mentoria? És una eina d'intervenció social que promou la relació entre persones que s'ofereixen per donar un suport social a una altra persona que, en assolir la majoria d'edat, ha deixat de ser acollida o tutelada i és en risc d'exclusió.

El grup que s'ha engegat a Girona és format per cinc parelles formades per un jove extutelat i voluntari o voluntària que actua com a referent per al jove. Són joves que en superar els 18 anys s'han d'enfrontar sols al camí del seu futur. L'acompanyament del referent voluntari, que té l'assessorament d'una persona qualificada, els és una gran ajuda i també reverteix en el mentor, que pot conèixer a fons una realitat diferent de la seva.

El concepte de mentoria és poc conegut a Catalunya, però en molts països la figura del mentor hi és des de fa molts anys. Als Estats Units, Big Brothers of America i Big Sisters International van iniciar la seva tasca el 1904. A Europa la mentoria és molt activa en països com Alemanya, França i Gran Bretanya.

L'any 2010 diverses entitats que treballen en aquesta línia van crear la Carta Europea de Mentoria, que recull els principis i valors que han de regir aquesta experiència. Aquest document va sorgir d'un projecte finançat per la Comissió Europea, amb la participació de Bèlgica, França, Alemanya, Catalunya i el Regne Unit.

Alguns dels punts recollits al document són: el procés d'acompanyament reuneix dues parts que es comprometen a compartir experiència i coneixement amb el suport d'una tercera part; el procés és voluntari per a ambdues parts i es basa en la confiança i el respecte mutus dels quals els participants n'obtindran un benefici; les entitats vetllen perquè la persona acompanyada lideri el seu procés, d'acord amb les seves necessitats, objectius i decisions; el procés d'acompanyament, per un temps determinat, és confidencial i s'emmarca amb els límits establerts per cada organització i les persones que hi intervenen; la supervisió de la relació és responsabilitat de l'organització que forma els seus voluntaris i fa el seguiment i revisió de les seves funcions i estableix els termes d'avaluació i d'assessorament.

De la relació entre el jove i la persona voluntària (mentor) en sol sortir un vincle d'amistat i afecte que pot fer que la relació entre ambdós continuï més enllà de l'any que dura el projecte. Després d'aquest any la relació ja és estable i pot continuar sense supervisió tècnica, i el jove i el referent la gestionen d'una manera autònoma. El jove sap que té algú amb qui pot comptar, que s'interessa per ell, que li dedica temps i que, a més, ho fa voluntàriament, gratuïtament. I això fa que valori molt l'acompanyament.

L'acompanyament per part del voluntari admet característiques que la pràctica professional no es pot permetre, com ara: gratuïtat: el voluntari ho fa perquè vol; flexibilitat: en no haver de complir una normativa laboral, el mentor pot ser més flexible; voluntarietat: tant per part de la persona mentora com per part del jove; exclusivitat: la persona voluntària és referent per a un jove concret i no per a cap altre; disponibilitat: no cal estar sotmesos a uns horaris limitats per la jornada laboral.

L'experiència de l'Associació Punt de Referència, que ja fa uns anys que treballa a Catalunya, diu que la relació entre el/la jove i la persona que actua voluntàriament com a referent sol ser satisfactòria i que, normalment, s'estableix el vincle de confiança i amistat que perdura més enllà del projecte.

Les persones interessades a col·laborar o tenir més informació del projecte es poden adreçar a Maria Àngels Guiolà, mariaangelsguiolag@suara.coop

Xavier Merino, Membre de Justícia i Pau

17/06/13

Diari de Girona