Investigadors de la UdG patenten un mètode que millora el mesurament continu de glucosa en pacients diabètics

Es tracta d'un nou algoritme de calibratge que han desenvolupat juntament amb investigadors de la Universitat Politècnica de València

"El nostre mètode suposa un pas més en el desenvolupament del 'pàncrees artificial' per a l'automatització del control glucèmic, ajudant així a millorar la qualitat de vida dels pacients amb diabetis mellitus tipus 1", destaca l'investigador de la Universitat Politècnica de València, Jordi Bondia.

Des que l'any 1993 l'estudi 'Diabetis Control and Complications Trial' va demostrar la relació entre la hiperglucèmia i el risc de complicacions cròniques microvasculars en diabetis mellitus 1 (com la retinopatia, nefropatia i neuropatia), així com el benefici del bon control glucèmic (mesurat mitjançant els nivells d'hemoglobina glicada A1c), la normoglicèmia s'ha convertit en l'objectiu de control en pacients amb aquest tipus de patologia.

Actualment, el pacient és sotmès a una teràpia intensiva d'insulina, mitjançant injeccions diàries múltiples o bé amb la infusió contínua mitjançant bombes d'insulina. No obstant, la teràpia intensiva d'insulina té com a contrapartida l'increment d'episodis d'hipoglucèmia, que pot tenir conseqüències greus com ara el coma diabètic. Així, el monitoratge de la glucèmia constitueix un element fonamental en el tractament i control dels pacients diabètics.

Aquest tipus de seguiment es basa en el mesurament de la concentració de glucosa en el fluid intersticial, és a dir, en un compartiment diferent al que tradicionalment s'usa com a referència, que és el plasma. "Per dur a terme aquests estudis són necessaris algorismes de calibratge, fonamentals per a l'estimació correcta de la glucèmia", explica Bondia. Els algorismes actuals es basen en tècniques de regressió lineal, en què la informació de la dinàmica entre els diferents compartiments biològics és ignorada i això pot causar elevats errors d'estimació. Segons l'investigador, "és precisament la magnitud de l'error la que va provocar que la monitorització contínua de glucosa es consideri avui com una eina complementària i no substitutiva al mesurament capil·lar", afegeix Bondia.

Precisament, el mètode desenvolupat des dels laboratoris de la UdG i la UPV reduiria aquests errors d'estimació. Es tracta d'un algoritme basat en un conjunt d'estimadors entrenats mitjançant dades de la població representativa dels pacients a monitoritzar que proporcionen una estimació de glucosa en plasma. "El nostre objectiu és contribuir a que, en un futur, el monitoratge continu de glucosa deixi de ser complementària a la mesura capil·lar", destaquen els responsables de la recerca.

Els investigadors han validat aquesta nova tecnologia en diversos estudis clínics, desenvolupats amb un total de 42 persones, de les quals 8 estan sanes i la resta són pacients diabètics tipus 1. Els estudis van concloure a finals de l'any passat.

Sobre la diabetis mellitus tipus 1

Segons la Federació Internacional de Diabetis (IDF), s'estima que el nombre de diabètics al món superarà els 438 milions l'any 2030. Actualment, el 10% dels diabètics pateixen l'anomenada diabetis mellitus tipus 1 (DM1), també coneguda com a diabetis juvenil. És una malaltia crònica caracteritzada per una deficiència absoluta d'insulina. Aquesta hormona, secretada pel pàncrees, és clau en la regulació del metabolisme d'hidrats de carboni, facilitant el transport de glucosa a l'interior cel·lular en el múscul i teixit adipós, així com el seu emmagatzematge en forma de glucogen en el fetge. La seva deficiència produeix nivells anormalment alts de glucosa en sang que porten inevitablement a la mort del pacient si la malaltia no és tractada.

ACN

08/05/13

La Vanguardia