Clonació i bioètica

Científics dels Estats Units ha aconseguit obtenir cèblules mare a partir d'embrions butnans clonats amb finalitats terapeuti ques. La noticia, que avui obre la nostra portada i la secció de Tendencies, ha estat rebuda per la comunitat cientifica internacional com una fita sense precedents en l'ambit de la genettea -on s'està duent a terme una auténtica revolució des de la ja mítica ovella Dolly- i, cosa més important, suposa una injecció desperança en el caní per trobar una solució a algunes malalties. Malalties que avui són incurables, com la síndrome de Leigh, i que podrien deixar de ser-ho en el futur si prosperen els nous tractaments de mcdicina regenerativa que es poden desenvolupar. Els investigadors de la Universitat de Salut i Ciència de l'estat d'Oregon, autors d'aquesta important troballa, han anunciat que si els resultats dels experiments que estan fent amb micos, als quals s'han trasplantat teixits derivats d'aquestes cel.lules mare, són positives, podran passar aviat a realitzar assajos clínics amb persones. 

Pero convé que no ens precipitem. Com és lògic, i des del punt de vista de la bioètica, aquest important avenç intensificarà el debat obert sobre els límits de la investigació científica. Fins on es pot arribar? Sens dubte, la finalitat dels investigadors d'Oregon no és cap altra que curar persones. Però de vegades la ciència, per a la qual avui ja no hi ha res que sembli impossible, s'ha convertit en una arma de doble tall. Precisament per aixo, mai no és sobrer acompanyar lcs bones notícies que es produeixen en el camp de la investigació amb la imprescindible reflexió ètica.

José Antich
16/05/13
La Vanguardia