Una vacuna més eficaç i barata contra la leishmaniasi

Una recerca coordinada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha provat amb èxit una vacuna que protegeix contra la leishmaniasi humana, la segona malaltia tropical parasitària en mortalitat després de la malaria. La vacuna ha estat assajada amb el millor model animal que existeix de la malaltia en humans, l'hàmster daurat, i es pot produir a baix cost amb larves d'insectes. La recerca, que es publica a la darrera edició de la revista 'PLoS ONE', és un important pas endavant per lluitar contra una malaltia que provoca la mort de 70.000 persones cada any a països en vies de desenvolupament i d'incomptables gossos, que també pateixen la malaltia i en són el principal reservori. La leishmaniasi és un dels principals problemes sanitaris a escala mundial. A casa nostra està produïda pel protozou Leishmania infantum, i el gos, que també pateix la malaltia, n'és el principal reservori, és a dir el cos on més s'emmagatzema el protozou. Es contagia per picades d'uns insectes similars als mosquits, anomenats flebòtoms. Les manifestacions clíniques van des de lesions cutànies lleus fins a complicacions viscerals que poden acabar amb la mort de l'individu.

Provoca 70.000 morts l'any, principalment a països en vies de desenvolupament; afecta més de 12 milions de persones a tot el món, amb entre 1,5 i 2 milions de casos nous cada any; i és una amenaça per a 350 milions de persones que viuen en situació de risc de contraure-la. La malaltia és endèmica en zones d'Àsia, Àfrica, el sud d'Europa, Mèxic, Amèrica Central i Sud-amèrica, i és la segona malaltia tropical parasitària en mortalitat, després de la malària. Amb l'epidèmia de la SIDA, la leishmaniasi en humans s'ha reactivat en molts països. Els tractaments actuals no són satisfactoris i, tot i que la via més raonable per afrontar-la seria l'obtenció d'una vacuna eficaç, les vacunes convencionals han fracassat.

L'equip d'investigadors encapçalat per la UAB ha comparat els resultats d'aplicar diferents estratègies de vacunació en el millor model animal que existeix per estudiar la variant humana de la malaltia: l'hàmster daurat. Els resultats han mostrat que l'estratègia més efectiva és una combinació de dues vacunes ideada pels mateixos investigadors: tres dosis d'ADN amb gens de 'L. Infantum' i dues dosis de les proteïnes codificades per aquests gens.

La vacuna proteica es pot obtenir a baix cost mitjançant l'ús de larves d'insectes. Per crear la vacuna els científics han aïllat gens del protozou, els han inserit en un virus que afecta als insectes (baculovirus) i han infectat amb ell larves d'un petit cuc (Trichoplusia ni). Aquestes larves actuen com a bioreactors i produeixen en grans quantitats -i a un cost molt més baix que amb reactors convencionals basats en microorganismes- les proteïnes per les que codifiquen aquests gens, i que són les responsables d'una resposta protectora en els individus vacunats.

D'aquesta manera es pot fabricar una vacuna d'ADN amb els gens que codifiquen per les proteïnes del protozou, i una segona vacuna amb les proteïnes associades a aquests gens (produïdes a baix cost en les larves d'insectes), amb l'objectiu d'incrementar l'efectivitat. Aquesta estratègia de vacunació es podria usar tant de manera preventiva com terapèutica, i tant en humans com en gossos, el principal reservori de la malaltia i que també la pateix. Actualment s'està valorant la possibilitat d'una fase que permetés traslladar el més ràpid possible els resultats d'aquesta investigació bàsica a la pràctica clínica, i també incrementar encara més l'eficàcia de l'estratègia amb fàrmacs potenciadors de la resposta immunitària.

En la recerca, dirigida per la investigadora Alhelí Rodríguez i el professor Jordi Alberola, del Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia de la UAB, i membres del Servei d'Anàlisi de Fàrmacs de la UAB, han col·laborat l'INIA (Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària), l'empresa Alternative Gene Expression S.L., el CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal, amb participació de la UAB i de l'IRTA), i la Universitat de Sao Paulo (Brasil).

ACN

12/2012

Diari de Girona