Olivier Bouyssi, un home feliç ... contra tot pronòstic
Tinc 49 anys. Vaig néixer i visc a Marsella. He estat monitor de busseig i patró d'embarcació. Tinc parella i he criat a un nen d'una altra parella. M'agrada la democràcia a la Suïssa. Tinc fe, i això m'ajuda. Un accident, sida, càncer, infarts, depressió... i malgrat tot sóc feliç.
Quantes vegades ha entrat en un quiròfan?
Vaig perdre el compte fa molt.
Quant de temps porta amb tractaments mèdic?
Anys sencers! Des de fa 24 anys, quan vaig patir un accident: anava amb moto... i un cotxe em va atropellar. Set costelles trencades, els dos fèmurs trencats, el crani trencat i els pulmons entollats en sang.
Per haver-s'hi quedat.
Em traslladaven a l'hospital i quasi bé em moro: no podia respirar. Vaig pensar en el que sé de busseig.
Què vol dir?
Vaig conservar la calma i em vaig concentrar en el mínim oxigen que captava. I vaig resistir. Però als cap d'uns mesos, vaig rebre el cop.
Quin cop?
"Té sida", em van diagnosticar. Infectat en una transfusió d'alguna de les cirurgies.
El que em faltava.
I era a finals dels anys vuitanta, quan la sida era letal. El meu sistema immunitari s'enfonsava. Vaig sentir que em quedava poc temps.
I què va fer?
El meu somni era viure al Carib. I me'n vaig anar. Sense gairebé res, en una cabana, vaig ser feliç. I em vaig enamorar d'una noia, Mylène.
I la malaltia, què?
Quan em vaig sentir pitjor, varem tornar. Vam mantenir la sida a ratlla, però va arribar un altre revés.
Què?
Càncer! Tres càncers. El primer, un càncer de sang. El segon de recte. Em van operar, no vaig voler la bosseta: va ser un any de dolors cada vegada que anava al lavabo...
I el tercer:
un càncer de penis.
Mare de Déu!
Radiologies, llargues quimioteràpies, cirurgies en el penis i les ingles... Em van treure pell del panxell per trasplantar ...
Vostè ha patit fora mida!
Suma-hi tres infarts, pels fàrmacs!
Com es pot viure així?
Els fàrmacs antisida van minvar la meva serotonina i vaig patir una depressió profunda. Saber la causa m'ha ajudat a afrontar-ho... I, contra tot pronòstic, sóc feliç!
Ja m'explicarà el secret.
Adoro a la meva mare, i sé que ella patiria horriblement si em veiés morir!
És a dir, que vostè sobreviu per amor.
Això ajuda molt. He estat apunt de morir a la UVI tres vegades, i les tres he pensat: "Milloraré, segur, seguiré aquí!"
Doni un consell al que és a un hospital.
Sigues pacient, i ja veuràs com reprens aviat les regnes de la teva vida. Digues, què mires quan prens una corba amb el teu cotxe? El morro del cotxe o la sortida de la corba?
La sortida de la corba.
Doncs fes igual en tota la resta!
Com està ara?
Aquest any ha estat el primer sense malalties.
Li ha ensenyat alguna cosa el patiment?
El dolor és inevitable, el patiment és opcional. El dolor t'obliga a enfrontar-te a tu mateix. I jo vaig decidir, en comptes de compadir-me i patir... Somriure!
Difícil.
No m'ho invento, prova!: Somriu, i la vida et tornarà somriures. La vida és un mirall!
Puc triar la felicitat, doncs?
Sí, pots entrenar, com una gimnàstica.
Receptem tres exercicis de felicitat.
Un: cada dia reserva quinze minuts per a tu i revisa't, com un capità al seu vaixell.
Dos.
Hi ha quatre emocions que et visiten cada dia: por, odi, inferioritat, culpabilitat. Visualitza 4 marcadors... I vigila que els seus indicadors no es disparin!
Què aconseguiré?
Ser el capità del teu vaixell: tenir un ànim estable, passi el que passi!
I el tercer exercici?
Captura fotos mentals de coses bones i, abans de dormir, revisa i ateseraràs.
Fotos?
Aquest matí prenia un cafè en una terrassa, ha passat una parella, s'han fet un petó tendrament... Observant, he participat d'aquesta tendresa. Aquesta nit ho atresoraré això.
Una altra foto.
Després de setmanes d'aïllament esterilitzat per la quimio, vaig passar a planta ... I vaig veure una mosca a l'habitació! Una mosca!
I?
Vaig sentir que aquesta mosca que voleiava era la vida, la vida que tornava a rebre’m. La mosca s'em va posar a la cama. Quina gran foto!
Petites coses.
Que no són tan petites.
Davant una adversitat de la vida, no pensa "per què a mi"?
Sóc un mariner, navego: quan una tempesta es desferma a alta mar... mai penses "per què a mi?"
No
Només actues... fins que la tempesta ha passat.
Però el del penis ... Buf!
Als meus amics els vaig dir: "me'n treuran quatre centímetres ... però com Déu va ser tan generós amb mi, no és cap problema!"
Quin bon humor.
En comptes de plorar, vam riure. Recorda: el teu capital, ets tu. No et menyspreïs. Cultiva't, llença't al camí de la felicitat i camina.
I quan la seva mare mori, què?
Viuré pels meus amics: viuré perquè no vull donar-los un trasvals.
Penectomía
L' Olivier Bouyssi m'imparteix una lliçó de felicitat, tot i l'adversitat i el dolor. Ensenya amb serietat la capacitat de romandre serè i alegre, fins i tot si t'extirpen part del penis. Després de la seva penectomía, la seva novia de llavors el va deixar: "Va ser incapaç d'entendre que la manca de quatre centímetres no significava que tot acabés. Només havíem explorar nous camins per a la nostra relació afectiva i sexual. Es va negar, s'en va anar. I això em va tornar la calma! Havia aconseguit desequilibrar les meves energies ... ", escriu Olivier en el seu llibre Feliç contra tot pronòstic (Plataforma), que ha vingut a fer una xerrada al centre Pronokal. "Agraeix totes les experiències!", aconsella.
Víctor - M. Amela
20/12/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies