Salvant la mort sobtada

De sobte el temps es paralitza, els segons es congelen, el cor deixa de bategar i la persona es desploma. De cop, sense donar temps de reacció. La mort sobtada, com el seu nom indica, és ràpida i inesperada. Es produeix de manera natural en individus aparentment sans. La pèrdua de les funcions vitals passa instantàniament o en un breu interval de temps des de l’inici dels símptomes. La mort sobtada és el moment posterior al crescendo final, quan el cor entra en una arítmia ventricular que descontrola completament el ritme fins que es paralitza en sec. Sense batecs, la sang no s’envia al cos i l’oxigen no arriba al cervell. Si la situació no es restableix en 10 segons la persona es desmaia i, si el pols no es recupera, en 10 minuts mor.

Aquest exemple de mort sobtada d’origen cardíac respon al 88% dels casos. L’ateromatosi coronària n’és la causa més freqüent. L’artèria coronària amb el temps es va obstruint fins a taponar-se, i impedeix així que arribi oxigen a una part del múscul cardíac i provoca una arítmia. Ho pateixen, en general, persones de més de 35 anys. Els anys i l’estil de vida poden accelerar aquest procés. No obstant, la mort sobtada també pot produir-se per hemorràgia cerebral o digestiva, embòlia pulmonar o pancreatitis aguda, entre altres causes. Són les morts sobtades extracardíaques, les menys freqüents, que representen el 10% del total.

Potser el que és preocupant de la mort sobtada és que, encara que en general es produeix en pacients que ja tenen alguna patologia prèvia, també afecta persones aparentment sanes que no saben, ni tan sols, que pateixen alguna malaltia. “Habitualment, en persones joves la mort sobtada es produeix per malalties congènites del múscul cardíac”, aclareix Josep Castellà, cap del servei de patologia forense de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. Les més freqüents són: miocardiopatia hipertròfica, que es caracteritza per l’augment del gruix de les parets del cor; miocardiopatia dilatada, en què el cor es debilita i es dilata impedint el bombament de sang de manera eficient, i displàsia aritmogènica del ventrílec dret, on el corrent elèctric que circula pel cor en resulta afectat i genera batecs arítmics.

El 2% restant correspon a les anomenades morts sobtades inexplicables. Donen lloc a les denominades “autòpsies blanques”, és a dir, sense troballes. Hi ha una sèrie de malalties que no es poden identificar en una autòpsia perquè provoquen la mort sense deixar cap empremta al cor. Són les malalties causants d’arítmies cardíaques amb cor estructuralment normal. Les hereditàries, és a dir, amb una gran càrrega genètica, encapçalen aquesta llista. Hi ha una sèrie de patologies que afecten els canals elèctrics cel·lulars com les síndromes de Brugada, de QT llarg i curt, que provoquen un batec tan ràpid als ventricles que la sang no pot circular amb eficiència. Aquestes són malalties causades per una anormalitat estructural als canals iònics de les cèl·lules del cor, els responsables de la transmissió de l’impuls elèctric.

Autòpsies genètiques

Fins fa poc, no hi havia cap manera de diagnosticar aquestes arítmies en les autòpsies. “És impossible perquè el que s’altera és el ritme cardíac, però no provoca cap canvi estructural al cor”, explica Castellà. Els electrocardiogrames no es poden utilitzar en difunts, per això, l’arribada dels estudis genètics està originant una nova forma d’autòpsia. Avui dia els serveis de patologia forense comencen a estar cada vegada més relacionats amb els de cardiologia i genètica. “És de gran transcendència perquè amb el test genètic no només es diagnostica la causa de mort i es redueix el nombre d’autòpsies blanques –apunta aquest expert–, sinó que a més es pot prevenir una altra mort sobtada en els familiars”. 

Aquest és el gran repte de la medicina en aquest camp. “La bona notícia –comenta Castellà– és que efectuant estudis clínics i genètics dels familiars seleccionats es poden identificar aquells que tinguin la mutació que pot provocar la mort sobtada i aplicar el tractament preventiu oportú”. De moment no es realitzen aquests estudis genètics en autòpsies de manera sistemàtica, però és una cosa que s’està desenvolupant molt intensament. “No ho descobrirem tot amb els estudis genètics, perquè hi ha malalties que encara no devem ni conèixer, però sí que avançarem moltíssim en la prevenció de la mort sobtada causada per malalties conegudes i tractables. 

Anicha Sendin

El Periódico