Que la mort no ens separi

Les oenagés promouen els llegats solidaris com una via complementària per obtenir recursos

Magdalena Fernàndez. Prejubilada de banca-57 anys.
Fa més de 20 anys que col.labora amb Amnistia Internacional, oenagé a la qual deixa
un quantitat econòmica en el seu testament. També inclou MSF en el seu llegat solidari.

El Col·legi de Notaris de Catalunya calcula que un 3,5% de les herències contenen llegats solidaris Les herències van suposar l’any passat el 8,7% dels ingressos d’unicef: 4,6 milions d’euros

Fa dues dècades que Magdalena Fernández, empleada de banca prejubilada de 57 anys i activista pro drets humans de Madrid, col·labora amb Amnistia Internacional (AI). I desitja continuar fentho després de la seva mort. Per això ha disposat al seu testament deixar una part del seu patrimoni a AI i a Metges sense Fronteres (MSF). Segons el Codi Civil espanyol, els seus hereus, en aquest cas la seva mare, tenen dret a la meitat de la seva herència, la llegítima, mentre que la resta del seu patrimoni és de lliure disposició. A Catalunya la llegítima és del 25%.

La fulminant caiguda de les aportacions públiques ha fet que moltes oenagés vegin perillar el seu futur si no diversifiquen la procedència dels seus recursos. Davant aquest panorama, les herències es perfilen com una via a potenciar. El Col·legi de Notaris de Catalunya calcula que actualment un 3,5% de les herències conté llegats solidaris. “A Catalunya, el 56% dels destinataris d’aquests llegats són entitats socials i el 44% restant ordes religiosos, però a Espanya els percentatges s’inverteixen”, apunta José Alberto Marín, vicedegà dels notaris. El 30% dels llegats solidaris del conjunt d’Espanya procedeixen de Catalunya: el 2011 van ascendir a 18 milions d’euros, i de gener a juliol d’aquest any a 8,5 milions.

AI és una de les set entitats que el 2007 van iniciar una campanya (legadosolidario.org) per informar els seus socis i la ciutadania en general sobre la possibilitat de deixar part o la totalitat de l’herència a una oenagé. Ara ja són 20 les organitzacions que s’han sumat a aquesta iniciativa, entre les quals Unicef, l’agència de Nacions Unides per a la infantesa, que l’any passat va ingressar 4,6 milions d’euros per aquest concepte, la qual cosa representa el 8,7% del total dels seus ingressos a Espanya. “Per a moltes oenagés les herències s’estan convertint en un pilar econòmic; entre el 2009 i el 2011 hem rebut 78 llegats que han suposat onze milions d’euros. Ara estem recollint els fruits de la campanya d’informació”, explica Paloma Escudero, directora d’Unicef Espanya.

En el cas d’Unicef, més del 60% de les persones que inclouen aquesta agència de l’ONU en les seves últimes voluntats ja en són sòcies prèviament i la majoria no tenen familiars propers. “El perfil respon a ciutadans normals que ens deixen 30.000 o 40.000 euros o un pis, una plaça de garatge... El problema és que ara els immobles no són tan fàcils de vendre”, afegeix Escudero. El 2011, un total de 27 persones van notificar a Unicef que li deixaven part de la seva herència. “Molts dels donants expressen la seva voluntat de repartir el llegat entre oenagés de diferents àmbits... A Espanya, qui col·labora ho fa amb més d’una entitat”, afegeix Escudero.

Natalia Delgado i la seva família col·laboren habitualment amb cinc oenagés, a cada una de les quals deixaran una quantitat econòmica, segons queda fixat al seu testament. “Amb el meu marit vam decidir fer un llegat solidari en funció de les causes, a la infantesa, a la salut, al desenvolupament, al medi ambient i als drets humans. Quan mori vull continuar ajudant i això és el més important que puc ensenyar als meus fills, de 14 i 12 anys”, explica Delgado, directora d’un call center a Madrid.

Romana Martínez, veïna de Godella (València) de 53 anys i sense fills, també ha fet testament. La seva voluntat és repartir la seva herència entre la seva parella i Unicef, organització amb la qual col·labora des de fa dues dècades. “Però si en morir no tinc parella ho deixaré tot a Unicef, estic especialment sensibilitzada amb la situació de les nenes i amb la seva educació”, explica aquesta professora de la Universitat Catòlica de València.

Les oenagés amb un perfil de donant més jove es plantegen les herències com un projecte a mitjà termini. Aquest és el cas d’Amnistia Internacional, que ha detectat un increment del nombre de persones que demanen informació sobre els llegats solidaris, però els ingressos de les quals per aquesta via encara són aleatoris i modestos: 5.000 euros l’any passat i 165.000 el 2009. “Fa anys aquesta possibilitat era molt desconeguda, però a poc a poc vas coneixent gent que comença a fer testament a favor d’oenagés”, reflexiona Magdalena Fernández, voluntària d’AI.

Com la Magdalena, la majoria de persones que lleguen a una entitat social no tenen fills i acostumen a ser dones. “És important que tots fem testament per evitar després problemes als hereus. En el meu cas considero que Amnistia ha aconseguit durant els seus 52 anys d’història avançar en matèria de drets humans, però encara ens queda molt per fer. Si quan mori amb els meus diners puc contribuir a fer que el món sigui més just, ja estic satisfeta”.

Rosa M. Bosch

28/10/2012

La Vanguardia