La família del jove va aconseguir justícia amb un testimoni sorpresa després de passar 522 dies acampats davant el ministeri
Antonio Meño, el jove que va quedar en coma per una negligència mèdica després d'una intervenció quirúrgica i que va estar acampat 522 dies amb la seva família davant el Ministeri de Justícia, ha mort i va ser enterrat aquest dilluns.
El jove va quedar en coma vegetatiu el 3 juliol de 1989, quan tenia 21 anys, després de sotmetre's a una rinoplàstia a la Clínica Nuestra Señora de América de Madrid, entitat que va quedar absolta després dels judicis iniciats pels seus pares.
La seva família, que va esgotar la via penal i civil per demanar una indemnització, va ser condemnada el 2009 pel Tribunal Suprem a pagar 400.000 euros en costes, cosa que els va suposar l'embargament de la seva vivenda, encara que finalment el seu advocat va aconseguir que el Tribunal paralitzés la notificació, a través d'un incident de nul·litat.
En la primera sentència del 1993, la Justícia va obligar l'asseguradora a indemnitzar Antonio Meño amb 172 milions de pessetes (més d'un milió d'euros). No obstant, tant el jutjat de Primera Instància número 11 de Madrid com l'Audiència de Madrid (el 2000) i el Tribunal Suprem (el 2008) van rebutjar les demandes de la família i van concloure que no va existir negligència mèdica.
TESTIMONI SORPRESA
Després d'aquesta decisió, els pares de Meño van instal·lar el 2009 un campament a la madrilenya plaça Jacinto Benavente de Madrid, davant el Ministeri de Justícia, per reclamar una sortida digna a la situació del seu fill. El cas va donar un tom quan Ignacio Frade, un dels cirurgians que havia presenciat l'operació d'Antonio Meño i aliè a la situació per la qual passava la família, va passar al costat de la tenda instal·lada davant el ministeri, es va informar del que passava i es va oferir a declarar.
El 17 de novembre del 2010, el Tribunal Suprem va admetre la demanda de revisió presentada per la família i va anul·lar les sentències dictades anteriorment. L'Alt Tribunal va admetre la demanda pel testimoni de Frade, que va assegurar que durant la intervenció l'anestesista, Francisco González, es va absentar i no estava present quan ell mateix es va adonar que es produïa una alteració en la freqüència del ritme cardíac de Meño.
ANESTESISTA EN LLIBERTAT
Després d'aquest fet, la família d'Antonio Meño va tornar a casa després de 522 dies acampats. El 28 d'abril de 2011 es va celebrar el primer acte de conciliació i, després d'una primera falta d'acord econòmic, el 14 de juliol les dues parts van firmar el pacte pel qual la família de Meño va rebre una indemnització d'1.075.000 euros, cosa que va posar fi a 22 anys de litigi.
Els pares de Meño van assenyalar que havien acceptat l'acord perquè no tenien forces per a un altre judici, encara que tenien la sensació d'haver "venut" el seu fill. Així, al sortir del jutjat, la mare de la víctima, Juana Ortega, va reconèixer, entre llàgrimes, que s'havia arribat a un acord "miserable" amb què se sentia "molt malament, pràcticament humiliada", però que no tenia "forces per seguir endavant" i enfrontar-se a un altre procés durant deu anys i per això va fer cas als advocats, malgrat lamentar que hagués quedat lliure l'anestesista Francisco González.
30/10/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies