Una de cada vint persones ha tingut un bessó mentre era al ventre de la mare i no ho sap. Ho han investigat científics de la Universitat de Liverpool
 |
| Getty images |
Són moltes les persones que poden haver tingut un germà bessó sense saber-ho. Els científics han arribat a determinar que es tracta d'un fenomen molt més freqüent del que es pensava fins ara i que en alguns casos aquest bessó fantasma pot arribar a deixar la seva empremta al supervivent, fins al punt que podria explicar alguns casos de paràlisi cerebral o defectes del cor que ara s'atribueixen a problemes en el part. De fet, podria haver-hi un bessó fantasma en un de cada 20 embarassos, segons estudis fets per la Universitat de Liverpool.
No és excepcional que es faci una ecografia durant el primer trimestre d'embaràs en què es pugui apreciar la presència de dos minúsculs embrions i que en fer-ne una altra, passades unes setmanes, hagi desaparegut sense que la mare hagi tingut cap pèrdua aparent. Què hi ha darrere d'aquesta situació?
L'embrió que no arriba a desenvolupar-se pot haver estat absorbit pel seu embrió germà, per la mare o per la placenta. Segons els investigadors britànics, que van seguir més de 210.000 embarassos, 5.900 de bessons, fent ecografies des d'abans de la setmana 21 d'embaràs, quan això passa abans de la setmana 16 de gestació el risc que el supervivent pateixi alguna anomalia s'incrementa. En aquest estudi van poder detectar 138 nadons que van tenir bessons fantasma durant les primeres setmanes d'embaràs, 11 dels quals van patir malformacions.
La influència de l'altre
De fet, el més inèdit de la recerca és que aquest embrió, del qual habitualment ningú n'arriba a saber res, explicaria malformacions i, per tant, els científics plantegen que potser podria funcionar com a factor predictiu. El que ja se sabia és que la pèrdua d'un bessó en estadis de gestació més avançats pot comprometre la vida de l'altre. Els investigadors creuen que quan la pèrdua es dóna en l'etapa embrionària, abans que el fetus estigui format, l'impacte encara és més gran a causa de la immaduresa de l'embrió.
En els seus estudis també han vist que la influència del bessó desaparegut no és la mateixa segons si els bessons comparteixen la mateixa placenta. En els embarassos de bessons no idèntics, que es produeixen a partir de dos òvuls fecundats diferents i que també es desenvolupen en dues bosses diferents, els investigadors no hi van observar malformacions. En general, la majoria es produeixen en els casos de bessons idèntics, en què un sol òvul fertilitzat es divideix en dos ben aviat -fins a tres dies després- per donar com a resultat dos embrions que fins i tot poden compartir la placenta.
També se sap que quan els bessons comparteixen placenta un pot sortir perjudicat per haver compartit espai i aliment i que, fins i tot, es pot donar una transfusió de sang de l'un a l'altre (el que es coneix com a transfusió feto-fetal) i s'arribi a la situació que un dels dos pugui morir per falta de sang. Aquests casos, però, no tenen a veure amb el fenomen del bessó fantasma que en els pocs casos en què s'arriba a detectar en el part es troba com una petita mongeta, enganxat a la placenta. De fet, així és com es van detectar els primers, molt abans que Pharoah comencés a investigar-ne les conseqüències.
Idèntics, però a distància
La literatura ha especulat molt sobre els vincles entre bessons idèntics. Es desconeix si després d'una pèrdua tan primerenca pot quedar alguna empremta més enllà de les possibles seqüeles sobre la salut que descriu aquest estudi. Sí que se sap que el vincle entre bessons idèntics separats des del naixement sobrepassa el de qualsevol altra relació afectiva, segons explica Nancy Segal, psicòloga i directora del Centre d'Estudis de Bessons de la Universitat de l'Estat de Califòrnia.
En les seves investigacions, Segal ha analitzat casos de bessons separats des del naixement, procedents d'un dels pocs registres de bessons que hi ha al món, el de Minnesota. Aquest arxiu recull dades de 135 parelles de bessons que han crescut en famílies diferents, 70 dels quals són bessons idèntics. "Quan es troben acostumen a sentir impotència, se senten molt perjudicats i enfadats perquè imaginen com hauria estat la seva infància si haguessin estat junts", explica la investigadora. En la majoria de casos la desunió passa per adopció o mort dels pares. Però també n'hi ha que s'han separat tot just néixer i, per tant, no saben ni que existeixen fins que es troben casualment. Segal n'ha estudiat diversos casos. Un és el dels germans Jim, popular als Estats Units pel seu gran impacte mediàtic. El 1979, quan tenien 39 anys, un dels dos va descobrir l'altre. Segal els va citar al registre de Minnesota. Tots dos van arribar per separat amb el mateix cotxe, un Chevrolet blau. Segal els va entrevistar i va detectar que les seves vides tenien molts punts en comú: s'havien casat dues vegades, les seves dues dones es deien igual i tots dos tenien un fill anomenat James. De petits, tots dos havien tingut un gos anomenat Tobby. Tots dos patien migranyes des de joves i es mossegaven les ungles. Fumaven el mateix tabac i els agradava la mateixa cervesa. També hi havia diferències. Un d'ells s'expressava més bé parlant i l'altre escrivint.
Mònica L. Ferrado
11/11/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies