Han hagut de morir diverses persones, desenes de milers de famílies han hagut de ser desallotjades de casa a instàncies de les entitats bancàries i la corresponent sentència judicial, una autèntica marea de protesta humana ha hagut de sortir al carrer o fer sentir la seva veu perquè, en el termini de molt pocs dies, el Govern central i el partit principal de l’oposició s’hagin vist obligats a acordar dur al proper Consell de Ministres, o a tot estirar al següent, un decret llei que posi fi a un drama humà que està adquirint proporcions esfereïdores.
La llei Hipotecària espanyola, que data del 1909, tot i que en dècades posteriors ha estat sotmesa a diverses reformes, està a punt de sucumbir en alguns dels principis bàsics a partir de la incompatibilitat amb la legislació comunitària i la pressió popular. Sí, la pressió popular. Les protestes, les manifestacions, són el que ha marcat la posició política nova dels partits majoritaris. N’hi ha prou d’anar a les hemeroteques per veure quina va ser la resposta del govern socialista de llavors, just a l’inici de la crisi el 2007, i la posterior del PP un cop al poder. Mentrestant, durant aquests cinc anys s’han obert gairebé 400.000 procediments d’execució immobiliària, dels quals se n’ha resolt vora 200.000. Però la mort de l’exregidora socialista Amaia Egaña, a Barakaldo, divendres passat va marcar un punt i a part que ha d’obligar a fer alguna cosa més que posar un pedaç per resoldre un drama que s’ha fet immens els últims temps.
La paralització dels desnonamentsdurant dos anys per a casos de “necessitat extrema”, com ahir van proposar tard i malament les entitats financeres, s’ha de concretar moltíssim més. I per fer-ho sembla imprescindible dotar els jutges d’un marc legal nou.
José Antich
13/11/2012
Director
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies