PREGUNTA
Hola Ramiro, em dic Anselmo i tinc 24 anys. Tinc molts problemes amb la meva mare, que no deixa de voler controlar-me en tot i desaprova les meves relacions amb les noies amb qui aconsegueixo sortir. Cap no li agrada, totes li semblen immorals o poc cultes o descarades o inadequades per a una relació amb mi. Al principi n’hi presentava alguna, però tot anava malament, ja que es mostrava molt seca i després començava a fer crítiques malsanes sobre les meves amigues. Ara, encara que no les coneix, continua dient de tot sobre elles i, per si fos poc, de vegades em crida quan no li vull dir amb qui surto o em diu que no tinc dret a tractar-la així o que jo depenc d'ella (només és en cert grau, ja que treballo de mecànic i em pago els meus despeses) o que no arribaré a res a la vida si no compto amb ella i romanços d'aquest tipus. El cas és que m'arriba a amargar, em sap greu dir-ho.
Tinc una germana més gran que també està desesperada, ha tingut molts problemes amb el menjar i durant temps va ser anorèxica. Jo no sé què fer. M’estima molt, però m'exigeix tot mena d'explicacions, em diu que què serà de mi sense ella i em retreu que no sigui un millor fill. També vol dirigir la vida de la meva germana i, de passada, la del seu xicot, que deu estar fins al capdamunt. S’hi pot fer alguna cosa? Per cert, és vídua, i sempre ens està dient que sacrifica tota la seva vida per nosaltres. Moltes gràcies.
RESPOSTA
Benvolgut Anselmo, pel que tu em dius aquest és el típic cas de mare castradora i que considera que els fills són de la seva estricta propietat, sense comprendre que fins i tot una mare és un vehicle i ha de respectar els seus fills com ella vol ser respectada , i no basar la relació en un afany de dominar, manipular o acabar asfixiant, amb la justificació de l'afecte, als que estima. En aquests casos és millor aquesta reflexió que jo faig servir en alguns dels meus llibres: "Estima'm menys i tracta'm millor". No és d'estranyar que la teva germana hagi tingut desordres de l’alimentació, que és molt típic en aquest tipus de relacions insanes entre la mare i la filla, i mitjançant el desordre la filla prova de castigar o castigar-se, cridar l'atenció o altres actituds de qui l'agredeix.
Quan una mare és tan possessiva i manipuladora, si és com em dius, cal ser molt hàbil en el tracte amb ella, per no fer-li mal innecessàriament ni tensar encara més la situació, però sí saber dir no i posar els límits convenients. Si arriba el cas, li has de fer comprendre de manera contundent que ella, fins i tot sent la mare, no és la propietària de la vida dels seus fills. Ha d’aprendre a ser cooperant però no opressiva, sabent suggerir però no imposar o estar exigint sense mesura.
A veure si pots mantenir amb ella un diàleg constructiu en aquest sentit, fins i tot fer-li veure que amb el seu comportament us està apartant d'ella o que així que t'ho permeti el teu sou te n’hauràs de marxar de casa. Proveu de donar-li afecte, però no deixeu tampoc que us manipuli amb la seva viduïtat, ja que no li fas cap favor i no canviarà ni d’actitud ni conducta. Així doncs, paciència i diligència, tacte i alhora contundència. A veure si podeu aconseguir que la seva comprensió sigui més oberta i generosa.
29/09/2012
La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies