Vicepresident del Voluntariat de Suport en la Solitud, de Girona
 |
| Francesc Solà i Carós |
En quin any es constitueix la vostra associació i quins van ser els motius pels que es va crear l’entitat?
El Voluntariat de Suport en la Solitud va néixer l’any 2000, gràcies a l’empenta de Joaquim Casadevall i dels primers voluntaris del grup, que van veure la necessitat d’estar al costat dels pacients ingressats a l’Hospital Dr. Josep Trueta i que patien en la més trista solitud el seu procés de malaltia. Des d’aleshores hem donat aquest servei a més de 5.000 malalts.
Quins van ser els primers projectes que vàreu realitzar?
Ser a prop dels que compten ben poc, o gens, a la nostra societat: persones grans que estan soles, immigrants sense papers, els joves víctimes de la drogoaddicció, VIH i alcoholitzats, les dones maltractades i les que es troben en situacions de prostitució, els intents de suïcidi o autolesió, les persones difícilment recuperables per la societat i els homes i dones que viuen al carrer, sense sostre.
Quins són els projectes que esteu duent actualment?
L’objectiu principal segueix essent el mateix, perquè la situació dels més vulnerables és igual o pitjor que fa 12 anys. A banda dels acompanyaments als malalts també organitzem una vegada al mes xerrades de divulgació sanitària, obertes a tothom, i en les que professionals del món de la salut exposen temes d’interès general per a generar un debat entre el públic.
Quins són els reptes actuals i els de futur de la vostra entitat?
Ens hem d’adaptar a les noves tipologies de malalts i els seus drames personals, així com a tot l’entorn social que acompanya un sector sanitari en transformació. Ens hem adonat també de la importància de formar periòdicament els nostres voluntaris, per a donar-los eines i recursos per afrontar amb garanties les situacions que es troben diàriament, i per això organitzem cursos específics amb aquest objectiu.
El vostre voluntariat està centrat a l’hospital Josep Trueta de Girona. Us heu plantejat o us han proposat exportar el vostre projecte a altres hospitals?
Malgrat que el gruix de la nostra activitat se centra a les plantes d’hospitalització del Trueta ja fa anys que també fem acompanyaments al centre sociosanitari Mutuam, i darrerament a pacients del Puig d’en Roca que vénen a Consultes Externes de l’Hospital. Estem oberts a tot, i en funció dels nostres recursos mirem d’apropar-nos al màxim al malalt que ho necessiti.
La vostra entitat disposeu de voluntaris: quants són i quina feina hi desenvolupen?
Tenim una junta directiva amb voluntaris de base, metges, farmacèutics i professionals liberals, i comptem amb una cinquantena de voluntaris en actiu que visiten els pacients que així ho desitgen 365 dies l’any, fins i tot durant la nit, i principalment ho fan per estar al seu costat i escoltar-los, incidint sobretot en el tracte emocional. A més de l’acompanyament també els proporcionen diaris i revistes, tenen un rober a disposició per si a l’hora de marxar de l’hospital el pacient es troba sense roba, etc. I en la mesura del possible ajudem els familiars del malalt que esporàdicament poden aparèixer i no tenen ni tan sols menjar o manera de tornar a casa.
Quina part dels vostres voluntaris són joves? Quines propostes cal fer als joves per entusiasmar-se pel voluntariat?
Estem satisfets perquè els últims anys han començat a col·laborar voluntaris molt joves, i això és clau per a garantir el futur del Voluntariat. El nostre no és un Voluntariat tan amable com d’altres, aquí a vegades es viuen històries personals molt dures i cal estar-hi disposat. Però no ens cansem de donar-nos a conèixer i animar a tothom qui es mostri interessat en oferir part del seu temps als malalts que més ho necessiten.
Què us aporta el fet de ser membres de la Federació Catalana de Voluntariat Social?
Treball en xarxa i suport en tots els àmbits. El món del Voluntariat necessita donar-se suport a si mateix per adonar-se que no està sol en la nostra batalla diària. Cal lluitar contra tots els elements, i tenir al darrere una Federació potent que vetlla pels interessos del sector i per dotar els grups de voluntariat del respecte que mereixen.
TEST:
Un desig:
Que torni l’optimisme, hi ha massa gent que ha perdut el somriure
Una cançó:
“In a little while”, U2
Un llibre:
“El caçador d’estels” Khaled Hosseini
Què canviaria d’aquest món?
Les desigualtats socials
El que més valora d’una persona?
La tenacitat, convicció en el que fa.
Un fet històric que cal recordar:
Avui, és un moment històric.
Una persona a admirar:
El cuiner Joan Roca, pels valors que transmet
Un color:
Taronja
Una afició:
Contemplar un cel estrellat
Girona és... :
la meva aposta
Ser voluntari és:
impagable
Xavier Ribas
04/10/2012
Diari de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies