A mil quilòmetres

Algú va ficar els immigrants als autobusos i els va aviar tan lluny com va poder

Fa uns dies van arribar a Lleida dos autobusos on viatjaven cent immigrants, tots sols, procedents de Huelva i la majoria sense papers. Els autobusos són d'una línia que fa el servei entre la ciutat andalusa i la capital del Segrià. Tal com explicava l'alcalde lleidatà Àngel Ros a Javier Ricou en aquest diari, tot fa pensar que algú va agafar els immigrants, els va ficar als autobusos, en va pagar els bitllets i els va aviar tan lluny com va poder. És la segona vegada que passa. Fa tres anys, també a l'estiu, va succeir el mateix. Algú, alguna organització, es dedica, a Huelva, a treure's del damunt els immigrants un cop han fet la feina que interessava que fessin. I, posats a treure-se'ls del damunt, res millor que enviar-los a l'altra punta de l'Estat. Que triïn Lleida té sentit, perquè a Lleida es cull molta fruita i, amb aquesta excusa i falses promeses de feina, els cent homes no recelen de la trampa que els paren. 

Qui els deu facturar? Doncs potser amics dels mateixos individus que, quan els interessa, els paguen per collir fruita als vergers de Huelva. (Presumptes amics, eh!, no tinguéssim ara problemes). Un cop ben espremuts els immigrants, què signifiquen els pocs euros que costen uns bitllets si, a canvi, Huelva es deslliura de persones que, sense feina, malviurien als carrers? Que se n'encarreguin els lleidatans, si tens cuyons!, deuen comentar entre rialles mentre paguen els bitllets a la companyia d'autobusos. 

És una jugada mesquina. Mesqui-na perquè fa bandera orgullosa de la irresponsabilitat: es treu del damunt una nosa i l'envia mil quilòmetres lluny, a una ciutat que no hi té res a veure. És mesquina perquè, si els immigrants són sovint tractats com a bestiar pels que els contracten -a Catalunya, a Andalusia i a mig món-, que els carreguin en autocars, enganyats i sense que la seva voluntat tingui cap valor, ens retorna a les èpoques més nefastes de la història. 

Què ha de fer ara, Lleida? Tornar-los a ensarronar, ficar-los en autobusos i enviar-los a algun altre lloc amb la promesa de feina? A Astúries, fent-los creure que ara és la collita de la poma xuanina? A Galícia, després d'explicar-los que hi ha molts de naps, amb els grelos corresponents, a punt per collir? Diu l'alcalde Ros que ha demanat a la subdelegada del Govern espanyol a Lleida que aclareixi amb la subdelegada de Huelva què ha passat exactament. Es deuen pensar que som idiotes. Vostès creuen que se sabrà mai qui els va ficar als autobusos i qui en va pagar els bitllets? La conclusió serà que cada immigrant va pagar el seu bitllet, i no se'n parli més. Total, no cal fer-se'n mala sang i, si malgrat tot te'n fas, res millor que una copeta d'Ermita Santa Àgueda, un olorós de la DO Condado de Huelva amb nota de tast caoba fosc, matisos teula, aroma a fruits secs fosos amb notes cremoses a vainilles, i un sabor potent, sec i olorós, amb un postgust llarg.

Quim Monzó

03/07/2012

La Vanguardia