 |
| Foto per Mabel García |
Cal reformar la llei de Dependència. Així ho han dit per activa i per passiva tant la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, AnaMato, com els consellers autonòmics del ram. Tots coincideixen que l’esperit de la norma és bo, però demana una revisió a fons, perquè requereix molts recursos econòmics sense que, en canvi, estiguin donant els fruits esperats. Deficiències en l’atenció als dependents, a la qual cosa cal sumar menys llocs de treball dels previstos. A aquests arguments se suma l’asfixiant falta de recursos econòmics de les comunitats, situació agreujada per la retallada afegida del Govern central: gairebé 250 milions menys.
Amb aquest panorama, els responsables de dependència dels governs central i autonòmics es reuniran la setmana que ve per debatre on retallar despeses sense que es ressenti en excés la qualitat del servei. Tot està en l’aire i qualsevol punt és revisable: l’increment del copagament que s’aplica als serveis, la inclusió tant de la renda com de l’habitatge com a elements per tenir en compte per a l’aplicació del copagament, la revisió dels criteris per atorgar un determinat grau de dependència o l’enduriment dels requisits per als assistents familiars... Tot està en estudi.
Ahir mateix es va celebrar una reunió tècnica entre el responsable de l’Imserso, César Antón, i els directors generals de dependència de les comunitats autònomes per tal de preparar el Consell Territorial que se celebrarà la setmana que ve i en el qual ja es van acordar els requisits que s’exigiran als assistents familiars o als dependents que sol·liciten aquests serveis, segons han afirmat fonts pròximes a la reunió. D’una banda, el dependent haurà d’aportar un informe de salut, una declaració jurada sobre la seva situació “econòmica i patrimonial” tant del mateix dependent com de la unitat familiar, una còpia de l’IRPF i, a més, s’haurà de comprometre a comunicar si ingressa a l’hospital i a autoritzar a l’administració que comprovi les seves dades quan aquesta ho consideri.
Per la seva part, l’assistent haurà d’aportar una declaració jurada sobre la seva situació econòmica i patrimonial, haurà d’acreditar també la convivència amb el dependent i tenir un horari de feina compatible amb la cura del familiar dependent i, a més, estarà obligat a permetre l’accés al domicili dels serveis socials per comprovar la feina que realitza. Per la seva part, l’administració podrà en qualsevol moment modificar o suspendre la prestació si així ho considera.
En data 1 de juny del 2012, segons les dades del ministeri que dirigeix Ana Mato, hi havia exactament 178.321 assistents familiars, dels quals 165.043 són dones. Gairebé 110.000 d’ells tenen menys de 55 anys. L’administració, en funció de les necessitats del dependent, paga entre 390 i 500 euros mensuals a l’assistent i es fa càrrec del cost de la Seguretat Social. La llei de dependència preveia la contractació d’assistents familiars com una cosa excepcional i apostava per serveis professionals.
Celeste López
05/07/2012
La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies