Entitats i la Generalitat preparen una llei per protegir i regular la feina altruista dels més de 600.000 ciutadans que les associacions estimen que presten diferents tipus d’ajuda de manera desinteressada a Catalunya.
Una cosa bona té la crisi, per voler veure-hi algun aspecte positiu: ha fet aflorar de manera contundent la solidaritat ciutadana. Perquè en paral.lel a les dramàtiques situacions en què estan quedat milers de famílies per una persistent conjuntura econòmica que ni ha tocat fons, s’ha disparat el nombre de persones que volen ajudar amb el seu temps. Ho estan constatant des del 2007, quan va començar la debacle, les oenagés que breguen diàriament amb unes peticions d’ajuda que no poden assumir, ja que malgrat que sumen més mans resten diners, perquè a més de les retallades públiques ha baixat l’aportació econòmica de ciutadans i empreses, perquè les seves butxaques no passen precisament
el seu millor moment.
L’ajuda no material, per tant, és cada vegada més ben rebuda, i com a plus s’estan sumant perfils molt valuosos per a les organitzacions: joves de sobres preparats i persones prejubilades o jubilades amb una bona formació laboral. Un altruisme que ara es vol protegir, motiu pel qual s’està elaborant una llei del voluntariat que, entre altres, evitarà que algunes administracions, principalment de petits municipis, substitueixin professionals per voluntaris. Com denuncien les entitats que ja està passant.
Aquesta nova llei, que podria es- tar a punt d’aquí un any, i sobre la qual ja s’està treballant, pretén deixar clar quin és el concepte, què és un voluntari i quin paper desenvolupa. Perquè, segons explica Francina Alsina, presidenta de la Federació Catalana del Voluntariat Social (FCVS), que aplega prop de 300 entitats sense ànim de lucre, s’estan confonent termes. «Un voluntari no és aquella persona que serveix per a tot, té bona fe i pot suplir un treballador», reivindica. Aquesta nova regulació es basarà en l’actual Carta del Voluntariat de Catalunya, un document redactat el 1996 que estableix drets i deures per a aquells que per motius de solidaritat i altruisme contribueixen a resoldre necessitats socials.
Responsabilitat social
Un dels reptes que tindrà la llei, segons coincideixen les entitats del tercer sector, és aclarir conceptes. Per exemple, continua la responsable de la FCVS, pel que fa a l’àmbit de les empreses: «N’hi ha que empenyen treballadors a fer una tasca social o mediambiental un dia concret, de la mateixa manera que abans feien partits de futbol... Encara que és cert que hi ha una responsabilitat social, és un fals voluntariat, perquè a l’empresa li està costant diners perquè es fa dins de l’horari laboral». O sigui, entre altres coses, en el text haurà de quedar clar què és voluntariat i quina solidaritat, encara que per Alsina, que estima en uns 600.000 els voluntaris que hi ha a Catalunya, el més important és «el reconeixement de la feina de les persones que s’entreguen perquè la societat sigui millor», una xifra creixent en els últims anys i una tendència que està adobant amb bons resultats un magnífic camp de cultiu, el de la joventut.
«Fem xerrades en escoles i és sorprenent la sensibilització que veiem. Cada vegada més xavals ens pregunten com poden ajudar», explica satisfet Alsina, que coincideix
amb Jaume Casassas, responsable de l’Escola de Formació de Càritas de Barcelona, en la importància que tenen els cursos bàsics per atendre a qui ho necessita. Perquè no tothom pot ser voluntari.
Aules de formació
Com en la majoria d’entitats, aquesta oenagé vinculada a l’Església catòlica està vivint un creixement del voluntariat, a més d’un augment de la petició de formació a les seves aules. «Hi ha molta més sensibilització», constata Casassas, que subratlla que les persones altruistes no estan substituint cap lloc de treball, sinó que «són un magnífic plus de qualitat». I cada vegada més. Advocats, empresaris, persones procedents del món de la banca, de l’Administració..., molts d’ells prejubilats, són perfils fa anys poc habituals que ara no és gens estrany trobar a la llista de voluntaris de moltes entitats, i que porten a terme una feina que és rebuda amb els braços oberts en aquelles entitats que breguen amb els nous problemes que ha portat la crisi, com renegociacions d’hipoteques, desnonaments, impagament de lloguers...
Malgrat que molts joves s’han sumat a entitats perquè disposen de temps al no aconseguir accedir a un lloc de treball, també n’hi ha que prioritzen entre els seus motius, a més del solidari, la possibilitat de donar-li un plus al seu currículum i l’oportunitat d’aprendre a treballar en equip, com subratlla el director de Voluntariat i Formació de la Creu Roja de Catalunya, Antonio Pérez, que assenyala que és una cosa que valoren cada vegada més els responsables de recursos humans de les empreses, com és habitual en altres països europeus.
Pérez, igual que Alsina i Casassas, espera que la nova llei preservi i cuidi la definició i la figura del voluntari. I, sobretot, la posi en el lloc que es mereix: «És tan professional com un assalariat», reivindica Pérez. Perquè encara hi ha qui pensa que un voluntari ho és perquè li sobren hores o perquè s’avorreix. Quan del que es tracta és de prioritzar el temps.
Rosa Mari Sanz
06/2012
El periódico
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies