OENAGÉS (organitzacions no governamentals): aquest acrònim descriu un determinat tipus d'associacions civils i autònomes que operen en escenaris diversos, amb fins socials. Ho fan prestant, sense ànim de lucre, serveis humanitaris, metges o relatius a l'ecologia o els drets humans, també en favor de la infància, la cultura, la investigació...
Les oenagés van adquirir carta de naturalesa i reconeixement de les Nacions Unides en la segona meitat del segle passat. Durant els últims decennis s'han multiplicat, tant en nombre com en objectius. Aquesta expansió de les oenagés, que van néixer i créixer sobre una base popular, atomitzada, ha propiciat temps després la ubicació de moltes d'elles sota el paraigua de les administracions públiques, que els garantien recursos i els permetien estalviar-se la logística que comporta la recaptació de fons quan aquests procedeixen de multitud de donants.
Ara, quan la tisora de les retallades retalla tantes partides pressupostàries, inclosa la destinada a oenagés, algunes d'aquestes entitats s'enfronten a una difícil situació. Sense diners per dotar els programes, veuen minvar seriosament el seu sentit. I, en tal conjuntura, es veuen abocades a la desaparició oa la reinvenció.
Així les coses, moltes d'aquestes entitats-especialment, les que van confiar excessivament en els diners públics, s'estan veient impulsades a un replantejament dels seus principis d'acció. El primer que han de fer, òbviament, és recuperar les seves bases populars, el suport de totes aquelles persones que estan disposades a donar sense esperar res a canvi, portats per una convicció íntima, pel sentit ètic, pel compromís social. I, amb aquesta finalitat, internet, les xarxes socials i les noves tecnologies de la comunicació s'han revelat com un aliat indispensable en aquest camí de futur. Perquè recorrent a aquestes noves eines, de la immediatesa que permeten, del crowdfunding, i també de la imaginació, les direccions de les oenagés poden ara mobilitzar de nou a les seves bases per tal d'obtenir la seva ajuda, tant en matèria de recursos financers com humans i, d'aquesta manera, donar nova viabilitat als seus projectes.
Ben mirat, aquesta tornada als orígens està carregada de lògica. Les oenagés van néixer com a organismes que operen en paral·lel al món oficial, fruit d'iniciatives ciutadanes, i és aquest l'àmbit en el qual s'han de situar per conservar el seu ple sentit. Això, que ja era obvi en els seus principis, es converteix ara, en temps de retallades, en un imperatiu vital.
Editorial La Vanguardia
03/05/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies