Adéu a la dieta mediterrània? En extinció o en evolució?

Il.lustració per Josep Pulido

La societat actual està perdent ingredients essencials, i no exclusivament culinaris, de la dieta mediterrània. La falta de temps i d'activitat física són dos cavalls de Troia de la dieta mediterrània. 

Corre perill de desaparèixer? Els estudis demostren que, malgrat les seves variacions, segueix sent una eina molt important per a la nostra salut i equilibri.

Sobre la dieta mediterrània, sobre les seves característiques i les seves bondats han corregut mars de tinta, passant de ser una activitat mil·lenària practicada de manera tradicional pels habitants d'una àrea geogràfica i cultural a convertir-se en un paradigma de salut. 

 Va ser l'investigador nord-americà Ancel Keys, col·laborador de Grande Covián, que en els anys cinquanta va rescatar la dieta mediterrània de la seva humil anonimat per posar-la en els titulars de la premsa popular i científica. En gran part com a resultat de l'Estudi dels Set Països que ell mateix va concebre i va conduir per demostrar la relació existent entre nutrició i malaltia i és per això que la dieta mediterrània s'identifica, especialment en el món anglosaxó, amb el patró d'alimentació practicat en zones rurals d'Itàlia i de les illes gregues durant els anys cinquanta, i de manera simplista amb alguns dels seus ingredients com l'oli d'oliva, el peix i el vi. 

 Això no defineix apropiadament la dieta mediterrània, el que ens porta a aprofundir en el significat de la paraula dieta, que etimològicament ve del llatí diaeta, i del grec diaita, que significa forma de viure. Per tant, la dieta mediterrània no consisteix només en uns ingredients, per meritoris que siguin, ni tan sols en un patró d'alimentació, sinó que inclou, a més, una filosofia de la vida que serveix de nexe comú entre els habitants d'una zona geogràfica de difusos confins. Fins i tot Restringint al terreny nutricional, no oblidem que un dels seus requisits és que els ingredients siguin locals i estacionals, la qual cosa, i atesa la varietat de les regions mediterrànies impedeix una definició única i concreta. A més, ha evolucionat amb la història, com ho demostra la incorporació de nombrosos productes autòctons d'Àsia i Amèrica, convertint alguns (tomàquet, arròs) en habituals de les receptes tradicionals, cosa que probablement hauria escandalitzat en vida al gastrònom romà Marc Gavi Apici ( segle I dC) i autor del tractat De re coquinaria. 

Des d'un punt de vista optimista, podem considerar que els canvis recents soferts en la dieta dels mediterranis segueixen sent part d'aquesta evolució secular. No obstant això, una visió més pessimista associa aquests canvis amb la seva extinció; posició justificada en part pel fet que la societat actual està perdent ingredients essencials, i no exclusivament culinaris, de la dieta mediterrània. Entre ells, destaquen canvis socials que dificulten la transmissió intergeneracional de costums i valors tradicionals, facilitant alhora l'entrada de nous valors com l'obsessió pel temps o, millor dit, per la seva falta. Aquí resideix en part el taló d'Aquil·les de la dieta mediterrània. Aquesta manca de temps és l'excusa després de la que ens escudem per no practicar ni el menjar lenta en harmonia amb els nostres ritmes circadians ni l'activitat física, tan essencial per a la salut mental i física. Alhora, li atribuïm la pèrdua de la conversa, vanament reemplaçada per la comunicació instantània i telegràfica de les xarxes socials. En el nostre afany per trobar temps, l'hi robem al somni i sucumbim als aliments de conveniència que amb la seva presentació ornada i plena de promeses conquisten, com cavall de Troia, els bastions de la dieta mediterrània i contribueixen al seu extermini. El temps ens porta a buscar solucions immediates basades en ingredients o dietes miracle, incompatibles amb la complexitat biològica humana i el sentit comú. 

Però, és la dieta mediterrània tan valuosa com per lluitar contra la seva extinció? L'evidència científica ha demostrat repetidament que una adherència major a la dieta mediterrània està associada amb una reducció de la mortalitat i del risc, entre altres, de les malalties cardiovasculars, els càncers i les neurodegeneratives. A més, la nostra habilitat per estudiar els genomes i anar desxifrant el llenguatge del diàleg genètic ambiental que ens ha permès sobreviure en els ambients més variats ens proporciona més evidència que "som el que mengem". 

 Els mediterranis d'avui som el producte benaventurat d'una interacció mil·lenària entre el nostre genoma i l'ambient que ens ha optimitzat per sobreviure i prosperar en un ambient que estem transformant sobtadament en nom de la globalització produint una cacofonia el resultat ha estat l'augment actual de la obesitat i altres malalties associades. Com individus i com a societat hem de contribuir a revertir l'abandonament d'aquesta orquestració magistral de sensacions i sentiments que representa la dieta mediterrània ja que les conseqüències de la seva pèrdua no ens afecten només a nosaltres sinó en major mesura als nostres descendents.

José M. Ordovás

Director del laboratori de Nutrició i Genòmica del USDA-Human Nutrition Research Center on Aging de la Universitat de Tufts (EUA)

27/05/2012

La Vanguardia.com