Beatriz Sora, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, alerta del que des de fa anys saben els experts sobre les crisis econòmiques i la desocupació, amb evidència científica: «L'experiència de la desocupació repercuteix negativament en la qualitat de vida, l'ajustament social i el funcionament psicològic de la persona desocupada i del seu entorn familiar.
Al seu torn, Manuel Armayones, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i investigador de l'Internet Interdisciplinary Institute de la UOC, apunta que les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) poden tenir una contribució positiva en la lluita tant pel que fa a la mateixa situació de desocupació com pel que fa a les conseqüències negatives que té en la salut mental. Així, el fet que les xarxes socials permetin als ciutadans estar en contacte amb persones en una situació semblant, i sobretot amb persones que en un moment determinat es poden convertir en oferidores de feina, o si més no informar-los d'ofertes fora dels camins més habituals (oficines d'ocupació, borses de treball, etc.), pot contribuir a augmentar la probabilitat de trobar un lloc de treball.
De fet, segons el que assenyala el professor Armayones, al nostre país ja hi ha xarxes socials específiques per a persones en situació de desocupació, com empleobook.es o paradópolis, on, a més de poder compartir amb altres persones tant la situació professional com els efectes psicològics que té en àmbits com les relacions socials i familiars, les persones desocupades poden accedir a formació, informació i recursos de suport per a gestionar la seva situació, sigui perquè poden aconseguir un lloc de treball o perquè poden muntar la seva pròpia empresa i donar-se feina ells mateixos.
La desocupació: factor de risc important de trastorns psicològics, però no pas determinant
El professor Armayones també indica que cal fugir de la idea de considerar la desocupació una causa necessàriament determinant de trastorns psicològics, i que s'ha de considerar més aviat un factor de risc important, que interactua amb altres i que en una situació com l'actual adquireix una dimensió superior si es tenen en compte les xifres de desocupats al nostre país. Així, qualsevol intervenció psicològica encaminada a reforçar les habilitats, les capacitats i els punts forts de les persones en situació de desocupació facilitarà el seu reingrés, o accés al mercat de treball, alhora que disminuiran els efectes psicològics negatius descrits.
Armayones conclou indicant que qualsevol intervenció que ajudi les persones en situació de desocupació a sortir-ne o a superar-ne els efectes psicològics contribuirà no solament a la millora individual de cada ciutadà sinó també al nivell de salut i qualitat de vida de les persones del seu entorn.
Desocupació, en el podi dels problemes socials
Beatriz Sora assenyala com la desocupació apareix sempre al «podi» dels problemes socials percebuts, segons diversos baròmetres de l'opinió pública europea, fins al punt que nombroses institucions mundials han assenyalat la gravetat i la urgència de tractament d'aquest problema, entre les quals la UNESCO, l'OIT, el Banc Mundial, el G-20 i l'Organització Mundial de la Salut, que, de fet, la va qualificar fa temps de la major catàstrofe epidemiològica per a moltes societats i un dels principals factors de la marginació social.
El 2011 l'OMS, en el document Impact of economic crises on mental health, ja va començar a conscienciar de la importància d'invertir en salut mental i establir les línies estratègiques d'acció que els països han d'engegar per a mitigar els efectes de la recessió sobre els problemes de salut mental de les persones, sense oblidar que també tenen una repercussió greu en el desenvolupament econòmic dels països europeus. S'estima que els problemes de salut mental comporten una despesa econòmica del 3-4% del producte interior brut d'un país.
El Fòrum Econòmic Mundial (World Economic Forum, WEF) també adverteix que la desatenció de la malaltia mental pot arribar a comportar una despesa de 16 bilions de dòlars en les dues dècades vinents, la qual cosa equival a l'1,3% del PIB mundial, i molt de patiment.
Font: UOC
Universitat Oberta de Catalunya
03/04/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies