Verònica i Tom formen part del 40% dels viatgers gironins que passa per la consulta de la unitat de salut internacional i comunitària de l'hospital Santa Caterina de Salt "La resta viatja sense ni tan sols consultar si els cal o no adoptar alguna mesura preventiva", ressalta Ramon Dalmau, cap de la unitat. Dalmau recorda que amb les excepcions del països de l'Europa Occidental, els Estats Units, el Canadà, Austràlia i el Japó, caldria prendre precaucions o vacunar-se si es viatja a la resta de països del món. Amb tot, matisa: "No és el mateix anar a Bolívia per participar en un congrés a la capital, on probablement no caldrà posar-se cap vacuna, que estar-hi tot un mes fent de cooperant a la selva, on estàs més exposat a certes malalties. Aquí estudiem cas per cas i decidim si cal o no vacunar en funció de les malalties del destí i del tipus de viatge", afirma. El 2011 van passar per la consulta 5.137 persones, una xifra similar a la registrada el 2005. Des que al 2007 es va assolir la punta màxima de pacients, amb 7.530, el nombre de persones ateses ha baixat un 20%, un descens atribuïble a la crisi econòmica.
El dret internacional només exigeix posar-se la vacuna de la febre groga, una malaltia vírica infecciosa que es transmet per la picada dels mosquits. És obligatòria per entrar a països de l'Africa tropical i de l'Amèrica del Sud. Altres països poden exigir-la depenent de si el lloc d'origen del viatger és una zona infectada. Els musulmans que van de pelegrinatge a la Meca també s'han d'haver posat la vacuna contra un tipus de meningitis diferent a la que tenim a Europa per poder entrar a l'Aràbia Saudita. Amb l'excepció d'aquestes dues vacunes, la resta no són obligatòries, fet que fa que molts viatgers vagin a països amb risc sense cap tipus de prevenció.
Un dels col·lectius sobre els quals vol incidir la Unitat de Salut Internacional i Comunitària de Salt és el magribí, poc avesat a prendre mesures preventives quan creua l'estret. "No ho fan per desconeixença", afirma Dalmau. En aquest sentit, des de la unitat que dirigeix estan preparant una campanya adreçada a la població magribina mitjançant uns díptics que es repartiran a les àrees bàsiques de salut i on se'ls informarà d'allò que han de fer abans, durant i després del viatge. Dalmau constata que en els països del nord d'Àfrica hi ha molta prevalença d'hepatitis A, tifus i tuberculosi. Per això, destaca la importància d'estar immunitzats respecte a aquestes malalties, sobretot els més petits que no han estat mai en contacte amb els virus presents als països de destí Un altre dels col·lectius que no tenen gaire costum de passar per la consulta són els viatgers a països de l’Europa de l'Est on també es pot contraure l'hepatitis i la tuberculosi. "Els nadius d'aquests països, com que de petits han estat en contacte amb el virus de l'hepatitis A, ja tenen anticossos i per tant no cal vacunar-los, però sí és molt important fer-ho en els nens nascuts aquí i que hi viatgen", afirma Dalmau, que també suggereix als gironins que vulguin anar a l'est d'Europa, sobretot els que tenen menys de 45 anys, que pensin a vacunar-se de l'hepatitis A, malaltia que es transmet per l'aigua i els aliments contaminats. L'objectiu no és altre que prevenir.
Amb tot, segons el Departament de Salut, la tuberculosi és una malaltia amb la tendència a la baixa a Catalunya des de l'any 2007, i a Girona, des del 2008. "Hi ha un cert manteniment, però tira a la baixa", expliquen fonts de Salut.
El mateix passa amb l'hepatitis A, que el 2004 va registrar una quarantena de casos a la demarcació però d'ençà s'ha mantingut o ha baixat. El 2011 es van confirmar onze casos.
EXEMPLES
Prevenció i medicació, claus per combatre la malària
El Dr Ramon Dalmau mostra postals de països amb risc. |
Només el 30% dels 97 diagnosticats de malària a la regió sanitària de Girona entre els anys 2009 i 2011 havia acudit a la Unitat de Salut Internacional de l'hospital Santa Caterina de Salt abans d'iniciar el viatge per fer el tractament preventiu i evitar contraure la malaltia. I dels que ho van fer, només el 21% es va prendre correctament la medicació. Són dues de les principals conclusions d'un estudi elaborat per la unitat, que es presentarà properament en un congrés de Salut Internacional a Barcelona. Dalmau reconeix que queda molta feina pedagògica per fer per tal que les persones que viatgen a països tropicals amb risc de patir aquesta malaltia que es transmet per la picada de mosquits infectats passin abans per la unitat. "Hem d'incidir en la població subsahariana perquè vinguin més", afirma. Dels 98 casos detectats, 96 són persones d'aquesta zona del continent africà. La malaltia afecta sobretot nens i dones embarassades, que solen estar més baixos de defenses, però també adults. Els principals símptomes són febre, mal d'esquena i diarrea, que apareixen entre una i dues setmanes després de la picada del mosquit. En la segona part de l'estudi s'investigarà per quines raons els pacients no es prenen bé la medicació. La casuística és variada: pèrdua del medicament, estança de més dies dels previstos al país, incompliment del tractament i resistència als fàrmacs, entre d'altres.
La malaltia de Chagas, directa al cor i al sistema digestiu
La Unitat de Medicina Tropical del servei de Medicina Interna de l’hospital Sant Caterina de Salt porta el control de 65 pacients amb la malaltia de Chagas, la majoria d'origen bolivià, però també hi ha alguns casos d'argentins. La doctora Cristina Soler explica que es tracta d'una malaltia crònica, que es manté en fase latent durant molts anys, però que en qualsevol moment pot activar-se i començar a afectar els òrgans, sobretot el cor i el sistema digestiu. En adults, el grau de curació és molt baix, mentre que els nens es curen quasi tots. Soler sosté que la malaltia només es pot agafar en alguns països de Centre i de Sudamèrica, -excepte les illes del Carib-, però el país més castigat és Bolívia, sobretot a les zones rurals on és la primera causa de malaltia cardíaca, per sobre dels infarts o l'angina de pit. Chagas és un paràsit sanguini que es transmet per la picada d'un insecte, una espècie de xinxa. Pel que fa als viatgers, només els que s'allotgin en barraques on viu la població poden tenir risc de contraure la malaltia. La Generalitat ha establert un protocol de cribratge en dones embarassades que vénen de l’Amèrica Llatina, ja que si són portadores de la malaltia podrien encomanar-la al fill en el moment de néixer. El tractament de la malaltia dura dos mesos i es fa mitjançant medicació.
Sílvia Oller
05/04/2012
La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies