 |
| Projecte fotogràfic per Peter Granser |
El solapament de símptomes d'una demència i d'una depressió en persones més grans de 65 anys indueix sovint a una confusió d'efectes perversos: deixen de tractar la depressió o els primers símptomes de l'Alzheimer, el que empitjora la funcionalitat del pacient i la seva qualitat de vida. "Es pot fer molt més", conclou el doctor Manel Sánchez, coordinador de la unitat de Psicogeriatria de l'hospital Sagrat Cor de Martorell.
En les jornades sobre geriatria i assistència primària que acaba d'organitzar l'entitat Germanes Hospitalàries, que agrupa la majoria dels centres de salut mental, s'ha reclamat a l'assistència primària una major sensibilització davant aquesta atenció insuficient. "El 15% de les persones grans que pateixen un episodi depressiu manifesta símptomes que semblen una demència depressiva, cosa que provoca que caigui en l'error de diagnosticar com alzheimer, quan només amb l'administració de fàrmacs antidepressius s'eliminarien els símptomes", explica el doctor Manel Sánchez.
I a l'inrevés: una persona gran que per primera vegada té un estat d'ànim deprimit, que perd interès pel seu entorn, sembla tenir una depressió, però també pot estar donant pistes de l'inici d'un alzheimer o una altra demència. No identificar cada un dels problemes "perjudica els dos processos. El retard empitjorarà la situació sempre", adverteix el psiquiatre.
L'Alzheimer no té avui un tractament curatiu, "però administrat al principi redueix l'impacte de la demència, permet al pacient mantenir la seva funcionalitat més temps i contenir els problemes de conducta".
La confusió entre ambdues malalties és molt freqüent en l'assistència primària, que és el principal nivell assistencial per a les persones amb algun o tots dos problemes. "És un diagnòstic complex", reconeix el psiquiatre, "que requereix utilitzar més mitjans dels que ara se solen emprar, de proves de neuroimatge i analítiques a test neuropsicològics i també suport d'unitats especialitzades".
Però també es denuncia cert nihilisme tant entre els professionals com entre l'entorn dels afectats que porta a considerar que això que li passa ja és natural, que va amb l'edat, que hi ha poc tractament, que potser no cal aprofundir. "Encara que es tracti de malalties irreversibles, hi ha molt a fer i no cal donar per cremades les etapes, sinó conèixer millor els recursos", anima Sánchez. L'atenció, ara per ara, arriba tard. "I hem de saber que aquests símptomes no són normals, encara que siguin molt freqüents".
Ana Macpherson
17/03/2012
La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies