Aquests púbers adults

Els nanos creixen molt ràpid, avui dia. Aprenen abans a enviar un missatge que a escriure. Cremen la infantesa amb ànsia, alimentats per unes xarxes socials que se n’apoderen i alhora els acomplexen. Internet va tirar a terra les parets, i van accedir als secrets que durant generacions els adults havien guardat al calaix sota mocadors perfumats. El seu Bildungsroman s’escriu per mitjà del Whatsapp. Perquè la generació més hipercomunicativa no comparteix dades sinó sentiments.

Do Do I Love YOU
per Jared Tyler

Sobre l’edat biològica se’ls estampa una edat tecnològica que els fa semblar preadolescents resoluts. Vés a saber si els pollastres hormonats o el cosí de Zumosol no han contribuït a fer avançar la pubertat, però la infantesa es resumeix en una exhalació. S’avança la menarquia, la primera relació sexual, la depilació, fins i tot el consum d’alcohol. Els 13 anys d’avui són els 16 d’abans, però si bé és més breu la idealització de la innocència, també és més curt el dol a l’hora de perdre-la. Malgrat la rebuda anticipada a la societat adulta, aquests púbers precoços triguen molt més a arribar a la maduresa. Entre les noies, des que comencen els primers jocs sexuals fins que són mares poden passar vint anys. Gairebé el mateix temps que, amb sort, trigaran a trobar una feina estable que no perpetuï l’estatus de becaris.

Els psicòlegs asseguren que el timing dels sistemes neuronals i psicològics que interactuen en el pas de l’adolescència a l’adultesa han variat, els últims segles. “Estudis recents suggereixen que no és que els adolescents siguin rebels perquè subestimen els riscos, sinó perquè sobreestimen les recompenses”, assegura Alison Gopnik a The Wall Street Journal. La sexualització, tan primerenca, i la degradació de valors ètics en favor dels materials, en un entorn de crisi, els fa més temeraris. Ara, el PP anuncia que s’han acabat les progressies. Ni educació per a la ciutadania, ni píndoles de l’endemà sense recepta, ni avortaments sense una justificació (encara que siguin romanços, com als anys vuitanta).

Diu el ministre Wert, després de confondre l’assignatura amb un discurs de Fidel Castro, que no volen adoctrinament. En la realitat objectiva, les xifres assenyalen que l’últim any ha baixat el consum de la píndola postcoital (el 30% a Catalunya, per exemple), s’han reduït els embarassos adolescents i ha crescut la solidaritat entre els joves. Desfer el camí fet per marcar caràcter és cosa ben pròpia a l’hora de rellevar el comandament.

Però la història també ha demostrat que les lleis no poden anar ni per davant ni per darrere de la societat. En veritat, espero impacient que el nou Govern desenvolupi un pla d’educació sexual magnífic a fi d’inculcar als joves sentit de la responsabilitat i de la crítica, més enllà de limitar-se a compartir sentiments amb el seu electorat.

Joana Bonet

6/02/2012

La vanguardia