"La música és l'única cosa que ajuda a suportar el dolor"

"És una font de goig que la Montserrat hagi arribat al cor de moltes persones", afirma el violagambista, director d'orquestra i musicòleg.

Jordi Savall, ahir,
entre les parets històriques
del Museu Marítim
FOTO: Pedro Madueño

Aquest Mare Nostrum el va concebre també amb Figueres? 
Va estar present en tot el projecte, en la selecció de les peces, en el format de llibre... L'última gravació que vam fer és del 14 de juliol, una de les últimes coses que la Montse va registrar.

Com pot ajudar la música a suportar el dolor? 
És l'únic que ajuda de veritat En la música hi ha una presència i un contacte espiritual molt fort.

I sentir la seva veu cantant? 
El seu missatge a través de la seva veu va més enllà de la veu, et toca el cor, l'esperit. És fortíssim.

Li ha canviat el concepte del temps i la finitud després d'aquesta pèrdua? 
T'adones que la riquesa de la vida no és el que vius al moment, sinó com sents tot el que has viscut i com ho transformes en energia per seguir donant sentit al que et queda per viure.

El món musical es va abocar. S'ha sentit acompanyat? 
Ha estat increïble la quantitat de gent de tot el món a qui li ha afectat la mort de la Montse, és una cosa molt commovedor. Cada dia arriben cartes... d'una família belga on els nens han crescut sentint-la i que la senten seva. O et diuen que era com l'amor ideal: la poeta, la música... i et parlen del privilegi d'haver trobat una persona així en la vida. És una font de goig sentir que ha arribat al cor de moltes persones.

Aconsegueix seguir en comunicació amb ella? 
Cada vegada que toco la viola i faig música, sóc amb ella. És el que em salva. I tinc la sort de tenir dos fills meravellosos pels que em sento molt ben acompanyat.

Li fa por el futur? 
No Acabo de complir 70 anys i em dic a mi mateix que he tingut una vida tan bonica i plena que si em morís aviat em faria cap pena. L'única cosa que em faria por seria perdre la memòria, perquè el que em manté viu és la possibilitat de transformar la memòria alguna cosa concreta que dóna sentit a la vida. La música passa a través de la memòria. El que sí que em resulta difícil és l'adaptació a una vida sense la Montse, a nivell humà i artístic. Quan estic aprofundint en el treball aguanto bé. Són les petites coses les que et posen en evidència l'absència... Quan arribes a l'aeroport... el primer que feia jo era trucar a casa. De sobte t'adones que ja no cal trucar a casa.

I a l'escenari? 
La gran dificultat són els projectes que havia fet amb ella i en els quals ella cantava... No tinc a ningú que la pugui substituir.

Se'l veu amb ganes per a la temporada del so original. 
Energia, en tinc. Tinc moltes ganes de seguir treballant, sobretot perquè ella volia que sortíssim endavant. A casa ho tinc tot igual, els seus llibres... conservant-ho sento la presència. Encara estic vivint amb ella.

Com ha estat assajar al Liceu l'òpera de Martín i Soler? 
Em retrobament en aquest ambient amb una producció que no és la meva, no he pogut escollir ni als cantants ni a l'orquestra, només el primer violí, el primer violoncel i el clavicèmbal. I l'orquestra està funcionant molt bé, amb ganes. Però sempre hi ha el problema de les estructures burocràtiques: són molt inflexibles i a mi em falta més marge d'assajos per a aspectes particulars. Sobretot en músiques que no són conegudes com aquesta. A part d'això la posada en escena és moderna, ben feta. Crec que funcionarà.

Què pensa de les retallades en els grans centres musicals? 
Estem intentant tirar endavant uns projectes amb el Liceu: músiques franceses barroques per a la temporada 2012-2013, per exemple, però és un moment difícil a tot arreu. Hem de ser molt capaços de fer coses de qualitat intentant controlar la despesa. També passa en els hospitals i les escoles i no seria lògic que no retalléssim la cultura. Però en països com el nostre, on la cultura ja era escassa, això pot ser greu. La cultura és el que ens permet existir com a país també. El que ens representa al món és la nostra dimensió cultural. Cal trobar mecanismes per no ofegar les iniciatives, perquè la cultura no és comercial. No podem supeditar-la a les lleis del mercat, perquè només donaríem pas a una cultura molt superficial.

Maricel Chavarría

2012.01.27

La Vanguardia