Va plantar cara a la leucèmia estudiant. Es va treure part del quart de primària a l'hospital Parc Taulí.
A la planta de Pediatria de l'hospital Parc Taulí de Sabadell, les parets estan forrades amb autoretrats infantils i, al fons del passadís, esclaten els colors d'una petita escola on els nens que passen llargs períodes hospitalitzats poden seguir els seus estudis. La Marta, de 10 anys, hi va ingressar el setembre del 2010 amb una leucèmia limfoblàstica aguda però, malgrat la malaltia i gràcies als recursos educatius del centre, es va treure amb bones notes el quart de primària.
¿Te'n recordes de la primera vegada que vas venir a l'hospital?
Sí, tot era molt estrany.
Sí, tot era molt estrany.
¿Sabies que aquí hi havia escola?
No.
No.
¿I com ho vas descobrir?
Unes professores em van venir a veure a l'habitació per dir-me que podia estudiar a l'hospital. Al principi vaig estar ingressada 40 dies seguits. Estava aïllada, no podia sortir i venien a fer-me classe a l'habitació. Al despertar-me, ja tenia ganes de veure-les.
Unes professores em van venir a veure a l'habitació per dir-me que podia estudiar a l'hospital. Al principi vaig estar ingressada 40 dies seguits. Estava aïllada, no podia sortir i venien a fer-me classe a l'habitació. Al despertar-me, ja tenia ganes de veure-les.
 |
| Foto de Núria Puentes |
L'aula hospitalària del Taulí existeix des de fa 20 anys i les mestres Aurora Fernández i Anna Torrents en fa 10 que hi són, convivint amb nens de 3 a 16 anys, alguns amb malalties gravíssimes, i contribuint a positivitzar la seva experiència hospitalària. A més, la Marta va tenir una professora de suport domiciliari fins que es va recuperar i, al cap de set mesos, es va reincorporar amb normalitat a la seva escola, l'Andreu Castells, on ara cursa cinquè.
¿Quan no et trobaves bé també tenies ganes d'estudiar?
Algun dia no havia dormit bé, vomitava i no en tenia gaires ganes, però normalment estudiava cada dia. Volia portar-ho tot gairebé igual que els nens de la meva classe.
¿Quan no et trobaves bé també tenies ganes d'estudiar?
Algun dia no havia dormit bé, vomitava i no en tenia gaires ganes, però normalment estudiava cada dia. Volia portar-ho tot gairebé igual que els nens de la meva classe.
¡Ets dels pocs nens que han fet exàmens en pijama!
(Riu) Sí. Podia fer els exàmens i els deures per internet.
(Riu) Sí. Podia fer els exàmens i els deures per internet.
¿I quan vas poder sortir de l'habitació per anar a l'escola de l'hospital amb els altres nens?
Quan vaig estar més alta de defenses. Em posava una mascareta i podia anar a classe allà. Això m'agradava, perquè no estava sola: hi havia un nen de tercer, un de segon, una noia que anava a l'institut i dos d'un altre país. Estàvem junts, però cadascú feia les coses del seu curs. Una altra cosa que em va agradar molt va ser un viatge que vam fer a Irlanda tots els nens d'Europa amb càncer.
Quan vaig estar més alta de defenses. Em posava una mascareta i podia anar a classe allà. Això m'agradava, perquè no estava sola: hi havia un nen de tercer, un de segon, una noia que anava a l'institut i dos d'un altre país. Estàvem junts, però cadascú feia les coses del seu curs. Una altra cosa que em va agradar molt va ser un viatge que vam fer a Irlanda tots els nens d'Europa amb càncer.
No tots els nens malalts tenen escola a l'hospital.
És important que hi hagi una escola perquè si t'hi has d'estar molt de temps et perds moltes classes i, encara que estiguis malalta, està bé seguir aprenent.
És important que hi hagi una escola perquè si t'hi has d'estar molt de temps et perds moltes classes i, encara que estiguis malalta, està bé seguir aprenent.
A tu t'agrada molt estudiar.
Sí... Bé, ara no tant perquè posen molts deures.
Sí... Bé, ara no tant perquè posen molts deures.
És que ja estàs a cinquè. ¿Vas trobar a faltar no poder anar a la teva escola durant tant de temps?
Sí, molt. Sort que em vaig endur el portàtil a l'hospital i a la nit podia parlar amb les amigues que tenien xat i veure-les per la webcam. També van venir a veure'm dues amigues, unes mares, el meu professor i la directora. Un dia em van dur una foto on sortien tots els de la meva classe. Em volien venir a veure tots, però no podien ¡perquè som 26!
Sí, molt. Sort que em vaig endur el portàtil a l'hospital i a la nit podia parlar amb les amigues que tenien xat i veure-les per la webcam. També van venir a veure'm dues amigues, unes mares, el meu professor i la directora. Un dia em van dur una foto on sortien tots els de la meva classe. Em volien venir a veure tots, però no podien ¡perquè som 26!
¿Com va anar el dia que vas tornar al col·le després de l'hospital?
El primer dia els vaig donar una sorpresa. Els de la meva classe no sabien que tornava i vaig entrar quan eren al pati.
El primer dia els vaig donar una sorpresa. Els de la meva classe no sabien que tornava i vaig entrar quan eren al pati.
Segur que van córrer a abraçar-te. ¿Et tracten diferent que abans?
No, perquè jo intento fer-ho tot tan normal com puc.
No, perquè jo intento fer-ho tot tan normal com puc.
¿Creus que has canviat després de la malaltia?
Sí. ¡He crescut molt!
Sí. ¡He crescut molt!
¡Es nota! Ets molt alta per tenir 10 anys. ¿I la relació amb les amigues?
Abans no em portava gens bé amb dues nenes, no ens ajuntàvem, i ara en canvi som superamigues.
Abans no em portava gens bé amb dues nenes, no ens ajuntàvem, i ara en canvi som superamigues.
És que potser el que has passat t'ha fet créixer com a persona i veus les coses de forma diferent.
Potser sí.
Potser sí.
¿Segueixes venint a l'hospital?
Vinc a l'hospital de dia un cop a la setmana, però ja no em donen tanta medicació.
Vinc a l'hospital de dia un cop a la setmana, però ja no em donen tanta medicació.
¿Què li diries a una nena que acaba de saber que té leucèmia?
Que la malaltia és molt dura però es pot curar i, sobretot, que no li doni tanta importància quan li caiguin els cabells, que el més important és estar animada per curar-se.
Que la malaltia és molt dura però es pot curar i, sobretot, que no li doni tanta importància quan li caiguin els cabells, que el més important és estar animada per curar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies