El tercer sector s'enfonsa

L'anomenat tercer sector, aquell que dóna resposta a les necessitats socials i que es nodreix en gran part del voluntarisme, s'està esmicolant per una crisi que afecta directament la seva línia de flotació, el finançament via subvencions o ajuts atorgats per les administracions públiques i per les entitats privades, allò que alguns bancs i caixes anomenen la seva ànima. Una ànima que s'ha esvaït en format d'aixeta tancada i que ha deixat sense recursos un munt d'entitats que, amb dedicació, esforç i silenci, havien estat capaces de teixir una teranyina assistencial i de suport que acollia malalts, discapacitats, necessitats i tota mena de persones amb un clar risc d'exclusió o de marginació social.

És evident que aquestes entitats han cobert un espai que ningú més estava disposat a assumir i avui, per culpa d'una crisi que retalla allà on precisament no havia de retallar, les està deixant fora de joc, sense cap capacitat de maniobra, ni cap possibilitat de subsistir. De poc serveixen els copets a l'esquena ni les bones paraules d'una administració i d'un sector privat que no s'adonen de la magnitud de la tragèdia. Sense aquestes entitats i associacions s'obre un esvoranc de conseqüències dramàtiques que no només pot retornar a l'ostracisme centenars i milers de persones que havien trobat un espai de dignitat mercès a la bona tasca d'aquest sector, sinó que també pot rebaixar la quota de qualitat de vida a nivells del tercer món.Allà on hi havia una solució social, avui hi ha un problema social, i no sembla que ningú dels que han de decidir ho tingui apuntat a la seva agenda de prioritats, mentre la resta ens ho mirem com espectadors passius deixant que s'aboquin a un final cada vegada més proper. 

Una vergonya més dins la llista de valors que anem perdent camí d'una societat sense ànima.

Jordi Martínez

26/01/2012

Font: Diari de Girona