Cal evitar que unes poques ONG desacreditin tot el conjunt d'entitats
El 31 de maig el Govern anuncià una retallada del 55% al pressupost de Cooperació al Desenvolupament, que passà de 49 milions d'euros el 2010 a 22 milions per al 2011. Aquest pressupost el gestiona l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que haurà de patir un ERO, el primer en una agència pública catalana, que pot suposar l'acomiadament de bona part de les persones que hi treballen.
L'any 2001, el Parlament aprovà per unanimitat la Llei de Cooperació al Desenvolupament, 26/2001, publicada al DOGC 3551 d'11 de gener de 2002, signada pel llavors president, Jordi Pujol, i la consellera de Governació i Relacions Institucionals Núria de Gispert. La llei preveia assolir, com a màxim l'any 2010, el percentatge del 0,7% dels ingressos corrents incondicionats destinats a cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional. Amb la darrera retallada, el pressupost de 2011 representa una inversió del 0,18% d'aquests ingressos, o sigui, poc més del 25% de la quantitat que assenyala la llei. El Govern de la Generalitat pot incomplir tranquil·lament les lleis que ha aprovat el Parlament? El Govern de Catalunya pot actuar al marge de la llei, o violar-la? Qui ho controla i pot actuar en aquests casos?
Els fons destinats a cooperació i solidaritat es reparteixen entre el nostre país i els països empobrits del Sud. A casa s'inverteix, sobretot, en educació i sensibilització per al desenvolupament, la cooperació i la pau, mentre que a fora es procura ajudar a solucionar o pal·liar problemes greus de les comunitats dels països empobrits. I en diem empobrits perquè són països que han suportat el colonialisme i l'explotació dels seus recursos naturals per part de les grans empreses dels països ocupants.
Els qui ja som grans podem recordar la publicitat de "Fosfatos del Sáhara" que es feia en temps del franquisme. El negoci d'aquests fosfats encara avui mou 1.250 milions d'euros l'any i s'assenyala com una de les causes per les quals el Marroc ocupà el Sàhara Occidental. Ara mateix moltes transnacionals compren grans extensions de terra a l'Àfrica per al cultiu dels cereals usats en la fabricació d'agrocombustibles. I això perjudica greument la sobirania alimentària d'aquests països i n'augmenta la pobresa i la fam. Aitals països, amb una pobresa crònica que en molts casos representa passar gana, són governats per règims corruptes que actuen com a titelles dels països que n'exploten les riqueses. Només cal recordar les acusacions contra el polític francès Jacques Chirac de rebre diners i diamants de governants africans. Tot plegat forma part de la política capitalista neoliberal que cada vegada adopten més governs dels països enriquits.
Els fons destinats a cooperació i solidaritat es reparteixen entre el nostre país i els països empobrits del Sud. A casa s'inverteix, sobretot, en educació i sensibilització per al desenvolupament, la cooperació i la pau, mentre que a fora es procura ajudar a solucionar o pal·liar problemes greus de les comunitats dels països empobrits. I en diem empobrits perquè són països que han suportat el colonialisme i l'explotació dels seus recursos naturals per part de les grans empreses dels països ocupants.
Els qui ja som grans podem recordar la publicitat de "Fosfatos del Sáhara" que es feia en temps del franquisme. El negoci d'aquests fosfats encara avui mou 1.250 milions d'euros l'any i s'assenyala com una de les causes per les quals el Marroc ocupà el Sàhara Occidental. Ara mateix moltes transnacionals compren grans extensions de terra a l'Àfrica per al cultiu dels cereals usats en la fabricació d'agrocombustibles. I això perjudica greument la sobirania alimentària d'aquests països i n'augmenta la pobresa i la fam. Aitals països, amb una pobresa crònica que en molts casos representa passar gana, són governats per règims corruptes que actuen com a titelles dels països que n'exploten les riqueses. Només cal recordar les acusacions contra el polític francès Jacques Chirac de rebre diners i diamants de governants africans. Tot plegat forma part de la política capitalista neoliberal que cada vegada adopten més governs dels països enriquits.
L'ajuda al desenvolupament, que des de Catalunya es fa mitjançant nombroses ONG, tot i tenir uns efectes limitats, és i serà necessària mentre no s'emprenguin polítiques que tendeixin al decreixement del món enriquit en benefici del món empobrit a fi de reduir les grans diferències en la renda de les persones. S'ha parlat moltes vegades dels fons d'ajuda al desenvolupament que distribueix el Govern espanyol. Aquesta ajuda sol ser condicionada amb contraprestacions, com ara l'adquisició de productes espanyols, que poden ser armament i munició, i que es desvirtuen en convertir-se en ajudes per treure estocs sobrants o beneficiar, encara més, les grans empreses de l'Estat.
Al mateix temps que les ONG reclamen el manteniment o increment del pressupost governamental destinat a cooperació, també cal que revisin els seus mètodes d'actuació a fi d'optimitzar al màxim els recursos de què disposen i poder presentar als seus col·laboradors i socis les bones pràctiques i els comptes amb la màxima transparència. La majoria ja ho fan, però cal evitar que unes poques desacreditin tot el conjunt d'entitats que treballen en aquest sector i que fan una bona feina.
Xavier Merino i Serra
Membre de Justícia i Pau
Novembre de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies