Els matrimonis forçats ; una realitat silenciada.

Ghulam, una nena afganesa d'11 anys, al costat del seu marit, de 40.
Fotògrafa:Stephanie Sinclair
Millor fotografia de l'any pel Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef).

Tractament  des de la  Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra

La realitat social  dels darrers anys ha transformat la demografia de la ciutadania dels nostre país. En les darreres dècades, Catalunya s’ha convertit en un país acollidor per a nous projectes vitals d’una important  col·lectivitat de  persones, d’una àmplia  diversitat de procedències. Es tracta de gent  nouvinguda  que ha emigrat del seu país d’origen recercant un futur millor, per ells i les seves famílies.  No arriben, però, de buit, sinó que amb ells viatgen algunes pràctiques fortament arrelades en la seva cultura. En algun casos, aquestes pràctiques són manifestament contràries al marc legal vigent a Catalunya i també als Drets Humans. És el cas de la mutilació genital femenina o dels matrimonis forçats. 

Així doncs, tenint en compte aquesta diversitat en la composició del teixit social a Catalunya, es pot entendre que aquest tipus de pràctiques  poden ser-hi presents, i  en conseqüència la policia, i en el marc  de les funcions genèriques que té atribuïdes en matèria de seguretat i protecció de les persones i els bens, s’aborda el fenomen d’una manera integral amb l‘objectiu de prevenir, detectar i neutralitzar els casos que puguin plantejar-se i en cas de consumació, atendre i protegir a les víctimes així com perseguir i presentar als autors davant  la justícia.

-       Què entenem per matrimoni forçat ? És aquell matrimoni en el qual, almenys una de les parts, no dona el seu consentiment de manera vàlida. Es considera que el consentiment es troba viciat quan no es dona de manera lliure i voluntària. El consentiment no lliure pot derivar de pressions  que exerceix  l’entorn familiar per aconseguir que es celebri l’enllaç. Les motivacions poden ser diverses: per ser una Font d’ingrés, una manera de consolidar vincles familiars, per tradició, per assegurar el prestigi i l’honor familiar...

Els matrimonis forçats poden afectar tant a majors com a menors d’edat, tant a nens com a nenes. Amb tot, i pel coneixement que aporten tant els estudis com la casuística sobre la qual treballem, les principals víctimes d’aquesta pràctica són noies joves, algunes d’elles menors d’edat. El matrimoni forçat constitueix una greu vulneració dels drets humans ja que sotmet a les afectades a un procés de victimització que denigra a la persona i estronca el seu projecte de futur, i , fins i tot, en casos més greus pot portar a les víctimes a situacions d’esclavatge.

La legislació espanyola estableix, mitjançant el Codi Civil, que els menors d’edat no poden contraure matrimoni, excepte en dos casos concrets. Els majors de 14 anys poden casar-se si disposen de dispensa judicial, i els majors de  16 anys si es troben emancipats. En tots els casos previstos cal el lliure consentiment d’ambdós contraents, per tant, l’enllaç  fora de l’empara d’aquests supòsits no es considera vàlid i ens demana la protecció dels menors implicats.

Pel que fa  a la figura del matrimoni forçat en la legislació penal, la legislació encarregada de castigar les infraccions greus ( els delictes i les faltes penals),  no recull cap figura específica al respecte.  Per aquest  motiu  la persecució d’aquesta pràctica es realitza a partir del  delictes associats que solen estar-hi vinculats. Així doncs es perseguiran els delictes que acompanyen les situacions de matrimoni forçat, ja sigui en el pla de la preparació com en el de la consumació. Exemples d’aquests en són els que atempten contra la llibertat ( les amenaces, les coaccions, les detencions il·legals, els segrestos,), els que atempten contra la llibertat  i indemnitat sexual ( els abusos i les agressions sexuals), i els que atempten contra les persones ( les lesions, les tortures, els  homicidis).

L’actuació policial en la lluita contra els matrimonis forçats s’emmarca dins el treball genèric adreçat a eradicar qualsevol tipus de violència contra la dona i els nens i nenes. Pel que fa als  matrimonis forçats, les vies d’actuació es vertebren en dos eixos.

Per una banda, i des d’una vessant  preventiva,  es realitza un treball  centrat en la sensibilització i la difusió d’informació sobre els matrimonis forçats adreçat de manera genèrica a la ciutadania,  i de manera més específica amb l’aproximació cap als  col·lectius que potencialment són de més risc. L’objectiu és fer aflorar els casos que puguin gestar-se amb d’interès de neutralitzar-los, sense oblidar treballar amb clau de futur, aquella que treballa pel canvi de plantejaments i mentalitats, aquella que treballa per l’eradicació.  

Per altra banda, l’actuació policial adreçada a la persecució dels casos que es tenen coneixement, prioritzant l’atenció i la  protecció a les víctimes. En el moment que arriba a la policia qualsevol informació relacionada amb un possible cas de matrimoni forçat  s’inicien i es segueixen un seguit de pautes de treball, a fi i efecte de comprovar, primer de tot, la veracitat de la informació i després la identificació de les persones que en poden ser víctimes. Totes les gestions de comprovació i investigació es traduiran finalment amb un document, unes diligències policials que s’adreçaran a l’estament judicial per tal que s’adoptin les mesures que es considerin adients.

Aquest posicionament contundent en l’abordatge de la pràctica dels matrimonis forçats que cerca la Policia de la Generalitat requereix del treball d’altres operadors, del treball en xarxa que, mitjançant el treball coordinat, ens permet ajustar millor les actuacions i ens fa ser més efectius i eficients. Només les accions coordinades i conjuntes de les administracions, institucions, organitzacions i associacions, comptant amb la participació ciutadana, permetrà el tractament global i eficaç que ha d’evitar i resoldre aquest tipus de violència.

Violència masclista en l’àmbit social o comunitari.

Matrimonis forçats 2011(*)

		De gener a setembre
		nenes/dones	ateses
	Nombre de casos	Menors d’edat	Majors d’edat
RPG	5	3	2
RPC	0	0	0
RPP	2	1	1
RPPO	3	2	1
RPMN	2	1	1
RPMS	1	0	1
RPMB	4	3	2
RPCT	1	1	0
RPTE	0	0	0
TOTAL	18		19

(*) Font: Generalitat de Catalunya www.gencat.cat