"Ancians, els malstractes més ocults."

Els experts demanen més sensibilitat a una societat que al seu torn envelleix.

Les víctimes difícilment denuncien, perquè solen dependre dels agressors.

"De totes les formes de violència, aquesta és la més oculta". La frase és de Mercedes Tabueña, doctora en Psicologia, professora de Treball Social a la Universitat de Barcelona (UB) i experta en el maltractament a la tercera edat, que comença per subratllar que se sap poca cosa d'aquestes situacions, que difícilment es denuncien i que estan una mica òrfenes pel que fa a l'actuació de les institucions. El resultat és el que es coneix com l'efecte iceberg: la del maltractament als ancians és una realitat de la qual amb prou feines se'n veu una vuitena part. Tabueña, integrant de l'Equip d'Investigació de Maltractaments a Ancians (EIMA), cita les carències: «No tenim estudis ni casuística per disposar d'un perfil de la víctima i del responsable». Sí que existeixen aproximacions.

Els maltractaments a la gent gran poden tenir fins a set formes: físics, emocionals, psicològics, sexuals, econòmics, de negligència (falta d'atenció) i de claudicació total (abandonament absolut). Tabueña observa que Catalunya no ha legislat sobre aquesta qüestió, a diferència d'altres comunitats, com Andalusia. Això es tradueix, per exemple, en una situació que crida l'atenció: en un cas de maltractament a un menor o a una dona, és possible una actuació policial d'ofici. En el primer cas, perquè és un menor; en el segon, per la llei de violència de gènere. Tot i això, si algú detecta que una persona vella és maltractada, i aquesta està en possessió de les seves facultats mentals, les autoritats només hi intervindran si la víctima denuncia els mals tractes. Només això ja és una dificultat seriosa, perquè es calcula que en molts casos, si no en la majoria, els agressors formen part de l'entorn familiar, i això dificulta a una persona gran, sovint amb una dependència clara dels seus, trencar aquest cercle i denunciar el que està patint.

En la violència contra la gent gran es fa la distinció, així mateix, entre la institucional i la domèstica. La primera és la que té lloc en una residència, un hospital o un centre de dia; la segona, la que passa al domicili, i aquesta pot ser activa o passiva. És a dir, pot consistir en una agressió però també a deixar l'ancià sol, no alimentar-lo, aïllar-lo de la societat.

SENSE DADES, NO HI HA PROBLEMA / «Molta gent se sorprèn que això pugui passar. No hi ha consciència del problema. El primer pas és sensibilitzar la societat i les mateixes persones grans. Perquè ¿qui escoltarà un vell que denunciï? I com que no hi ha denúncia, no hi ha problema». Tabueña explica que fins als anys 70 del segle XX no va començar la preocupació pel maltractament a les persones velles.

Montse Coma, metge de família a l'ICS i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i de l'EIMA, recorda que el punt d'arrencada va ser un article publicat al Regne Unit amb el títol Granny battered. Afirma que encara van passar dècades abans que l'assumpte comencés a merèixer estudis i dedicació. No hi ha estadístiques precises, però sí que hi ha estimacions sobre la situació de les víctimes de maltractaments a partir dels 60 anys. Coma cita les de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre Europa el 2010: un 2,7% de les persones més grans de 60 anys van patir maltractament físic (és a dir, uns quatre milions de persones); un 0,7% (un milió d'europeus), maltractament sexual; un 3,8% (sis milions), econòmic, i un 19,4% (fins a 29 milions de persones) van patir maltractament psicològic. I no només això. Segons l'OMS, cada any a Europa moren un total de 2.500 persones grans a causa de maltractaments.

Tabueña assenyala com un altre problema que no és només la societat la que no està sensibilitzada per abordar el maltractament a la gent gran. També els professionals encara són lluny de dominar les armes necessàries per fer-ho. Ella considera que davant de la falta de dades és possible afirmar que potser els ancians siguin a Europa els més maltractats en números absoluts.

MÉS VELLS QUE NENS / Recolza aquesta idea amb una mirada a la realitat demogràfica i a la seva evolució: Catalunya envelleix i ja té més població de més de 65 anys (1,2 milions) que de menys de 15 anys (1,1).

L'envelliment, per lògica, farà augmentar estadísticament la població de la tercera edat i amb això totes les situacions que aquest segment comporta. S'acostuma a citar en aquest punt la proliferació de malalties mentals. Però també s'ha de tenir en compte en aquesta llista els maltractaments a les persones grans. No és habitual que la violència que pateixen preocupi la gent, que, en canvi, sol estar molt més sensibilitzada davant de la que pateixen les dones i els nens.

Toni Sust

Novembre de 2011

Font: El Periódico.cat