Una depressió interminable després de la pols del 11-S

Durant aquesta dècada, hem conviscut amb l'enorme llegat visual de l'11-S: imatges com les de les torres embolicades en flames, homes tirant-se  daltabaix per fugir del dolor d'una mort segura, víctimes en mans de bombers atordits ... Però poques imatges han estat tan representatives i icòniques com la d'una dona coberta de pols del cap als peus, atordida a la Zona Zero. Es tracta de Marcy Borders, una de les moltes treballadores de les torres. La famosa foto va ser presa per Stan Honda, de l'agència AFP, i publicada en multitud de mitjans. Però això és només l’inici de la història.

Foto presa per Stan Honda, de l'agència AFP

Aquesta dècada ha estat un malson per Borders, tant en els seus somnis, on es recreava una i altra vegada el fatídic dia, com en la vida real, on va anar coneixent de prop la depressió i l'abús de substàncies. Tenia 28 anys i portava un mes treballant com banquera al pis 81 de la Torre Nord. Com d’altres tantes persones, va fugir del seu lloc de treball quan va impactar el primer avió. Un cop al carrer, tenia dos propòsits: salvar la vida i veure què estava passant. El primer el va aconseguir; el segon era impossible: un espès núvol de fum nimbava el World Trade Center. "No podia veure ni la meva mà davant la cara", li explicava al New York Post. "El món sencer es va quedar en silenci".

Va guardar la roba que portava aquell dia, amb pols inclosa. Avui encara la té, però no seria l'única part de l'experiència que l'acompanyaria durant els 10 anys següents: "Vaig perdre el control de la meva vida, no he treballat un sol dia en tota la dècada. Quan va arribar 2011, era un desastre. Em feia pànic veure avions, i si veia un home en un edifici, estava segura que anava a disparar ".

No obstant això, el passat mes d'abril va decidir que havia tocat fons, era hora de posar fi a la seva dependència de fàrmacs. Va ingressar en una clínica de rehabilitació. Va ser llavors quan va arribar la notícia: Osama bin Laden havia mort. "Vaig arribar a perdre el son per ell, somiava que em bombardejava la casa. Des de llavors, estic en pau", confessa. La notícia va ser una empenta combinada amb el seu desig d'estar millor, amb la voluntat que l'havia portat a la clínica de rehabilitació.

  

El 20 de maig va tornar al carrer i va anar a viure amb el seva parella, Donald Edwards. També ha recuperat la custòdia dels seus fills: Noelle, de 18 anys i Zay-den, de 3. "Els últims 40 dies han estat els millors des d'aquell 11 de setembre", explica. "He recuperat la meva família; els meus fills tornen a tenir la seva mare".

Thomas Castroviejo