Mor la Ramona, després de 14 dies 'desendollada'. Primera intervenció pública... per obligar als metges a complir la llei.

"Se n'ha anat tranquil.la, com ella volia". Amb aquestes paraules intentava ahir a la tarda, en José Ramón Páez,  trobar consol després de la mort de la seva mare, Ramona Estévez. La dona, de 91 anys, amb Parkinson i en estat vegetatiu després de l'infart cerebral que va patir el 26 de juliol ha estat, juntament amb la seva família i sense voler-ho, protagonista d'una història pionera a Espanya: la intervenció pública d'una Administració per obligar als metges a complir la llei i respectar la voluntat dels cuidadors de la malalta i retirar-li la sonda nasogàstrica, com ella i el seu fill desitjaven.

En José Ramón atenia ahir amb prou feines el telèfon. En principi, només volia donar les gràcies als que han col·laborat per evitar que l'agonia de la seva mare fos allargada artificialment a l'Hospital Blanca Paloma, de Huelva. I intentava ressaltar que el procés havia estat de gran serenitat. "Ha estat com el primer dia, molt tranquil. Només avui [ahir per al lector] al matí la seva respiració s'ha agitat, però els metges han intervingut per calmar", afirmava amb la veu entretallada. L'home només espera que, a partir d'ara, el deixin en pau. Ell només volia que la seva mare no es veiés convertida en una "màquina de bombar sang" que ni sentia ni patia. Però, sense voler, s'ha vist enmig d'una polèmica amb l'associació conservadora Dret a Viure, que ha intentat per tots els mitjans torçar la seva voluntat i que no s'apliqués la llei. Ha denunciat a la família, a la Conselleria de Salut andalusa i al seu titular, María Jesús Montero. També va organitzar una campanya a Internet per bombardejar amb correus electrònics al fiscal general de l'Estat perquè intervingués.

Quan se li recorda el que ha hagut de passar-amb crida a declarar inclòs-, en José Ramón esclata: "No hi ha dret al que han fet amb la meva família. Són uns ‘canalles’. Es diuen cristians, però han actuat sense caritat i sense misericòrdia ".

‘Dret a Viure’ no està d'acord. "En cap cas permetrem que ningú utilitzi una situació traumàtica per avançar en una agenda ideològica radical i inhumana. Des d'ara, qualsevol malalt pot ser tractat amb la mateixa crueltat que Ramona", ha dit a la seva web la presidenta, Gádor Joya . L'organització ha vist desestimades totes les seves intervencions perquè no és part interessada i perquè allò demanat pel fill s'ajusta plenament a la llei de mort digna andalusa, que estipula que una persona -o el seu representant legal- pot renunciar a qualsevol tractament mèdic després de haver estat degudament informada tot i que aquesta decisió suposi escurçar la seva vida. La norma va ser avalada al Parlament andalús fins i tot pel Partit Popular, que va interpretar que aquesta era la manifestació més extrema del que ja havia plasmat al Parlament nacional la llei d'autonomia del pacient que el Govern del PP va impulsar el 2002. L'única part en què el PP es va manifestar en desacord va ser en l'article que estableix que, donat de renunciar a un tractament mèdic forma part de les bones pràctiques de la professió, els facultatius no tenien dret a objectar quan es trobessin amb una petició així.

Precisament, aquest aspecte és el que més ha molestat a ne’n José Ramón. L'home creu que ‘Dret a Viure’ no és l'única culpable de la situació que ha hagut de passar. "Els principals culpables són els metges, que sabent que les lleis emparaven el que demanàvem no van voler fer-nos cas, obligant-nos a fer públic un cas que s'hauria d'haver solucionat en la intimitat, com li succeeix a la majoria de les famílies", afirmava ahir amb una veu que s'entenia amb prou feines.

Ell sempre va mantenir que després de l'infart de la seva mare va intentar que els metges no la sondessin -el primer que la va atendre li va dir que en el seu estat era una crueltat-, perquè ella li havia manifestat tant a ell com a les dones que la cuidaven que no desitjava acabar la seva vida "amarrada a uns tubs". Però un altre facultatiu va amenaçar amb enviar-la a casa si no accedia. Llavors va cedir, i quan va tornar a intentar que es complís el desig de la malalta es va trobar amb la negativa. "Que això no passi més", conclou.

Emilio de Benito - 07/09/2011

El País