S’ha fet molta feina (Els Pins_Blanes)

1r premi del Concurs d'AFIC - Alfonso Revaliente



   Aquest mes de juny s’han celebrat els 50 anys de l’entrega de les claus d’un grup de 224 habitatges de protecció oficial, anomenat Ntra. Sra. del Vilar, al barri dels Pins de Blanes. Aquest grup va ser construït per la Obra Sindical del Hogar, que projectava i dirigia la construcció d’habitatges en zones de fort increment demogràfic i que anaven destinats, principalment, a la població obrera que, en el cas dels Pins, era bàsicament immigrant. Altres exemples a la província de Girona són el grup de Sant Narcís i de Sant Daniel a Girona, de Ntra. Sra del Remei a Olot, o Ntra. Sra. dels Turers a Banyoles. Popularment, aquests grups es coneixen com a cases barates.

   Normalment aquests grups es construïen als afores de les poblacions, per reduir-ne el seu cost, ja que els terrenys s’expropiaven a uns preus realment baixos. En el nostre cas, a aquesta distància física s’hi va afegir la distància institucional que feia que les autoritats del poble ignoressin durant molts anys les necessitats (socials, culturals, i d’infraestructura) del barri. Moltes d’aquestes mancances van ser superades gràcies al paper de la parròquia del barri, que va coordinar i desenvolupar tota una sèrie d’activitats encaminades a obtenir una cohesió social i una identitat pròpia que va ser l’admiració de molts i l’enveja d’alguns que contraposaven el dinamisme dels Pins a l’estancament d’altres zones més conservadores i fidels a lo establert pel règim i les seves autoritats. Totes aquestes activitats es van fer conjuntament amb molta gent compromesa, amb principis, incansable i amb molta valentia. Tothom, des de les seves possibilitats, va aportar el seu gra de sorra per tirar endavant un barri que, en molts casos, ho ha fet de manera autodidacta i amb poc ajut de qui el podia donar.

   Sens dubte, aquest dinamisme va ser afavorit pel canvi profund en l’església amb l’acabament del Concili Vaticà II, a finals de 1965, que tanta gent a nivell jeràrquic de l’església ha llençat a l’oblit durant tot aquest temps. Els canvis es van orientar tant a nivell organitzatiu, com d’implicació social, com per l’ús de la llengua del poble en la litúrgia i altres actes, i en el marc del Concili Vaticà II, l’obertura de la parròquia a les activitats democràtiques va accentuar molt el compromís social de la parròquia. Així varen permetre que als locals socials s’hi fessin trobades i conferències de signe divers, que no eren ben vistes per una dictadura que torpedinava i desacreditava qualsevol organització política o sindical que lluités per la llibertat. Aquests dies de celebració, hem recordat algunes d’aquestes activitats, entre les que destacaríem les conferències de diferent temàtica social (relació pares-fills, la família, l’educació dels fills, el matrimoni, el divorci, ) a càrrec entre d’altres de personalitats com el bisbe Jubany o el psiquiatre Lluis Folch i Camarasa; també hem recordat les sessions de cineclub organitzades per l’Agrupació Juvenil de la Parròquia de temes d’actualitat de l’època com les drogues, la delinqüència juvenil o l’alliberament de l’home amb una assistència mitjana de més de 700 joves, o els cursos de matèries tan diverses com corte y confección, brodat a màquina, francès, cuina o mecanografia, o l‘escola nocturna que va funcionar els primers anys.

   Les mancances en serveis socials van fer que la parròquia s’impliqués en la gestió d’un parvulari infantil que va estar actiu fins a finals dels 80, o en la organització d’un Casal d’Estiu amb la col•laboració activa dels Maristes de Malgrat de Mar, i de les monges del Cor de Maria i de les Hermanas de San José (tothom recorda la dedicació de la Dolores i la Pilar, que aquests dies s’han desplaçat des de Córdoba per acompanyar-nos en aquesta celebració). Però el que més petjada va deixar va ser la reconstrucció d’una casa de colònies a Santa Ceclina, al terme de Caldes de Malavella, l’any 1973; el paper de l’Agrupació Parroquial de Pares de Família va ser cabdal per a organitzar diferents camps de treball (el primer amb l’assistència d’unes 180 persones) i per assumir un dèficit econòmic que poc a poc es va anar superant, per oferir a tots els seus associats un servei de colònies pels infants que es va fer fins a principis dels 90.

   A nivell cultural tothom reconeix la excel•lent organització per organitzar els Jocs Florals de la Joventut durant 15 anys, en els que participaren autors de renom actual com Vicenç Villatoro, David Jou i Pere Fons. Aquests Jocs Florals formaven part de les festes del barri (primer anomenades de la Sagrada Família, i posteriorment de Primavera, nom que es manté a l’actualitat), que també van ser promogudes des de la parròquia.

   També destaquem el compromís social amb el món obrer; en aquest sentit, la parròquia va acollir altres grups que desenvolupaven la seva activitat sindical i política en la clandestinitat. El fet més conegut és el tancament a l’església dels Pins d’uns 300 vaguistes de Safa. L’acció marca un cert canvi de rumb en el Blanes de postguerra, especialment pel que fa a la vertebració del sindicalisme clandestí i democràtic. Lentament, els jurats d’empresa previstos en les lleis franquistes deixaren pas als sindicats democràtics i als comitès d’empresa.

    La pàgina 4 del Full Parroquial es va convertir en el butlletí del barri, havent de superar la censura pròpia de l’època. Llegint-los avui, és de valorar la valentia amb que es van afrontar problemes socials i com es plantejaven reflexions, sempre des d’una òptica cristiana però a la vegada molt pragmàtica, sobre fets que principalment afectaven a la família i al món obrer.

Tots aquests fets van fer que molta gent de fora del barri s’impliqués en el moviment eucarístic i parroquial, i molts d’ells mantenen encara aquest vincle; això és una clara mostra de feina ben feta, de molta feina molt ben feta.

   El que ha quedat de tots aquests anys han estat uns valors que avui dia semblen molt difícils d’implantar: el valor del compromís, de l’esforç, de la generositat i, un altre no menys important, la recerca del bé de la comunitat per damunt dels interessos individuals. I, sens dubte, la parròquia ha estat la catapulta de tots aquests valors.

   Hi ha una dita que diu que “no es tracta d’afegir anys a la nostra vida, sino d’afegir vida als nostres anys”, i sens dubte, aquells primers anys van estar plens de vida, sempre al voltant de la Parròquia, sembrant una llavor per poder-ne obtenir un fruit més endavant, potser per ells mateixos, potser pels seus fills... els deuria ser molt gratificant poder veure com anava agafant cos la idea de comunitat i de barri que pretenien, sense aspirar a grans coses, sense ostentacions, sense elevades pretensions... simplement una cosa tan natural com la de gaudir tots plegats d’unes condicions bàsiques per a una qualitat de vida digna.

   Per aquest motiu, valorem, reconeixem i agraïm el paper de la parròquia exercint el paper social i religiós que s’espera d’una església dins d’una comunitat, per damunt de la ideologia política i religiosa dels seus habitants, cohesionant a gent de manera de pensar ben diferent però que, més enllà d’això, estava unida per un be comú: el nostre barri. Ens agradaria que aquest exemple s’estengués a tots els nivells jeràrquics de l’església, i que la distància entre l’església propera al poble i les altes institucions desaparegués; si fos així, estem convençuts que la desafecció actual envers a l’església com a institució es reduiria sensiblement.

Finalment, volem donar les gràcies a tots els mossens que han passat per la parròquia per donar vida al barri, i esperem celebrar molt anys més amb tots ells.

La Junta de la Comunitat de Propietaris Nostra Senyora del Vilar – Els Pins (Blanes)