Urgències alimentàries



ArtWork: Olaf Hajek

Què va succeir amb la grip A? Ja fa molts mesos després del terrible ensurt, de l'esgotament de les mascaretes i la febre vacunal. Com és habitual en aquests casos, es va passar de gerres d'informació al més absolut dels silencis, un còctel que acaba desorientant totalment a la població consumidora. Per exemple, recorden si aquesta grip es va originar o no en la producció porcina? I el més preocupant, coneixem si s'han pres les mesures apropiades per evitar situacions similars? Sembla com una pel•lícula de cine on et deixen sense conèixer qui és el dolent i què es fa amb ell. És per això, ara que la crisi del E.coli comença amainar, es quan hem d'exigir no tan sols millor informació en les fases crítiques, sinó també un seguiment complert fins al final. Fins que surtin tots els crèdits. Vegem.

Respecte a la informació, realment, què sabem la població consumidora d'aquest trencaclosques? Doncs per molt que ens esforcem a llegir, preguntar i exigir, la sensació final no deixa de ser inquietant. D'entrada, i recordant altres crisis alimentàries com les vaques boges o la pròpia grip porcina, és proporcionat el nivell d'alarma generat? O fins i tot, quins interessos s'amaguen darrere de cada alarma? Les vaques boges van donar lloc a un gran negoci per a la soja transgènica, la grip porcina va ser el rescat públic de moltes farmacèutiques ... No és que siguem mal pensats, és que hi ha antecedents.

D'altra banda, aquesta crisi alimentària i l'hemeroteca que al costat d'ella es genera, alimenta noves preocupacions. El bacteri en qüestió, ens han explicat que és resistent a molts antibiòtics, d'aquí la seva malignitat. Aquesta capacitat de ser immune enfront dels antibiòtics, ens ha semblat entendre, pot originar-se en el seu hàbitat natural, les granges animals. Allà, per evitar que els animals emmalalteixin, pot donar-se un abús d'antibiòtics que a poc a poc va provocant el desenvolupament d'aquestes super-bacteris. Ho hem entès bé? És a dir, tenim un sistema de producció d'aliments que degrada l'arsenal mèdic què tantes vides ha salvat?

Finalment, el dispositiu de control alimentari, això que en diuen 'la traçabilitat' ha tingut un gravíssim relliscada. Algunes reaccions insisteixen que hem de millorar el sistema de control, altres apunten que és el sistema productiu en si el que hem de canviar. Llavors, és un problema d'antivirus i tallafocs que ja no són suficients i hem actualitzar o millor seria reinstal•lar de nou tot el sistema operatiu?

Durant el clímax de la pel•lícula es va acusar als cogombres espanyols, després als brots verds de soja que sembla han tornat a la roda de reconeixement. Però se segueixen sentint veus d'alguns investigadors que recomanen que s'analitzin les granges intensives de la zona o fins i tot altres que apunten a un origen en algun dels múltiples ús de la E. coli en processos de laboratoris alimentaris (aquest bacteri és una eina comuna en moltes investigacions, des de la cura del càncer a la producció de transgènics). Però ja apareix el missatge més perillós de tots: -l'origen, diu Merckel, pot ser que mai se sàpiga-. El que ens temíem, pel•lícula 'interruptus'.

La confiança que tan sovint ens reclama la classe política va lligada a la transparència i davant aquest cas, una altra vegada, la població consumidora ens hem vist sorpresos per 'el que hi ha darrere' dels nostres aliments, com es fabriquen, quines rutes viatgen i qui guanyen en aquest monopoli nutritiu; i ens hem alarmat pels successius canvis en les declaracions dels responsables i en els titulars dels mitjans. Potser tot això ens passa, a la simple classe consumidora, per pura ignorància personal. Però semblaria que juguin amb nosaltres.

En qualsevol cas cal fer una reflexió en profunditat que trobem a faltar. Una reflexió per part de tots els actors d'aquest sistema format per la gent del camp; la distribució, el transport i el comerç; responsables de controls sanitaris, l'administració i també es clar, la població consumidora. Estem tots en el mateix vaixell però en cabines separats. Uns en primera classe, altres en els cellers. Així doncs cal xerrar, pensar i repensar com organitzar-nos, conèixer les característiques i necessitats de cada sector, per a que la confiança i la capacitat de resoldre problemes sigui la característica d'aquest nou model alimentari que anem necessitant. I això sí que és una urgència.

Ana Etchenique. Vicepresidenta de CECU. Confederació de Consumidors i Usuaris

Gustavo Duch Guillot. Coordinador de la revista SOBIRANIA ALIMENTÀRIA, BIODIVERSITAT I CULTURES

Font de l'article: aquí