• La mort d’una persona estimada és una de les experiències més impactants que pot viure el ser humà; la persona que ha patit la pèrdua es veurà immersa en un procés de dol, on les emocions seran molt intenses i fluctuants, i on li serà molt difícil prendre decisions importants durant un període llarg de temps.
• Les emocions generades per un dol no són un problema que requereixi solució; són la resposta natural i normal a la pèrdua. El dol no és una malaltia.
• Els nens no saben el que és normal i el que no en un dol. Els adults som el seu model. És important que normalitzis els símptomes, en el sentit d’explicar-li al nen què pot sentir i què li pot passar després d’una pèrdua; recordar-li que tot el que li passa és normal i que als adults també ens passa. “Ens sentirem tristos, sense ganes de fer res o amb ganes de fer-ne moltes, estarem enfadats, més irritables, desorientats, podem tenir problemes de memòria i concentració, podem plorar més de l’habitual, podem tenir ganes d’estar sols...”, és un exemple del que li pots explicar a un nen que ens passa quan estem en dol. Així, el nen sabrà que el que li passa és normal i que no ha d’evitar mostrar el seu dolor. Explica-li que ve un temps difícil, però que el dolor desapareix amb el temps, que no dura sempre. Que tu et cuidaràs que les coses tornin a la normalitat.
• Els nens potser no estan preparats per expressar els seus sentiments. Les emocions que senten són noves per ells i sovint no saben descriure-les. Anima’l a dibuixar, escriure cartes, a composar cançons o escriure poemes. Si vol, convida’ls a compartir la seva obra amb tu.
• Dóna-li permís per divertir-se; anima’l a sortir amb els seus amics. Digues-li que és important distreure’s i que això no significa oblidar la persona que ha mort. Dóna-li permís per tornar a ser feliç.
• Resol els seus dubtes. Els nens poden tenir por del futur, poden preocupar-se per com la família tirarà endavant. Digues-li que tu vetllaràs per ell, que no estarà sol, que tu li garanteixes que el cuidaràs, i que sempre hi haurà algú que el cuidi. En aquests moments, el nen necessita que se li ofereixi molta seguretat.
• Ofereix la teva disponibilitat. Si el veus preocupat, pregunta-li si li passa res, si en vol parlar. Digues-li que tu respondràs les seves preguntes i l’escoltaràs. Deixa tot el que fas quan el nen t’ho demani. Assegura’t que hagi entès que pot recórrer a tu sempre que ho necessiti. La teva presència física li diu al nen que tu hi ets per ajudar-lo a superar aquesta època difícil. Reserva una estona cada dia per passar temps amb ells.
• Recomana-li que busqui un adult sempre que es trobi malament o tingui malestar. Explica-li que compartir i parlar del que ens passa ens ajuda a sentir-nos una mica bé. També li pots proposar que escrigui un diari expressant com es sent i el que li passa.
• No li donis missatges com ara “la mare voldria...” o “això a la mare no li agradaria”. Com els adults, el nen es sent molt confós i aquests comentaris li generarien més pressió de la que ja viu.
• No li diguis que ha de ser valent. Expressar les emocions no vol dir ser un covard.
• Tu ets el seu model. Ensenya-li que mostrar els sentiments no és dolent. No passa res si el nen et veu plorar, o si ploreu junts.
• Evita comentaris davant del nen del tipus “no ho superaré”, “això és horrorós, no ho suportaré” o “res tornarà a ser com abans”. El nen necessita confiar en l’adult i la seva protecció. Si sent que l’adult no podrà tirar endavant, s’espantarà encara més.
• No ho vulguis fer sol. Deixa que altres adults t’ajudin. Aquest espai et permetrà estar per tu i pels teus sentiments, i així, poder estar més disponible quan estàs amb el nen.
• Procura mantenir les rutines i els horaris. Encara que d’entrada el nen demani més flexibilitat, l’ajudarà en la seva desorientació i a sentir-se més segur. Procura que pugui fer les mateixes activitats que ha fet fins ara, i si no te’n pots cuidar tu, que sempre sigui la mateixa persona qui ho faci. Si l’avi el va a buscar a futbol, que sigui sempre l’avi, en la mesura del possible. Si l’oncle va a música, que sigui l’oncle qui de forma regular el vagi a buscar. I així, amb la resta d’activitats.
• Si en algun moment no saps què és el millor pel nen (anar amb un amic, fer una activitat amb algun familiar, etc.), pregunta-li al nen què vol fer i respecta la seva decisió; en aquestes qüestions, compta amb la seva opinió.
• Sigues pacient però ferm. Malgrat tot, manté els límits. Que un membre de la família hagi mort no significa que es pugui saltar les normes, que pugui deixar les tasques que té assignades ni que pugui saltar-se les normes de convivència. Els límits donen seguretat als nens.
• En el dol és important valorar l’evolució d’un temps ençà. No t’espantis de reaccions del nen que poden ser normals (més agressivitat, conductes regressives, aferrament a l’adult, aïllament, apatia,..). Cal esperar en el temps i valorar si el símptoma pot indicar un dol que no transcorre normalment. D’entrada, tots els símptomes són reaccions naturals i normals, no ens han d’espantar ni pensar que al nen li passa res estrany. El nen està en dol, com l’adult.
• Explica als mestres i educadors com està el nen i què necessita. Assegura’t que alguna figura de l’escola podrà atendre les necessitats del nen quan aquest es mostri trist, irritable o vulgui estar sol.
• Busca espais per poder fer el teu procés de dol. Recorda que tu ets el seu model. Si fas veure que no passa res, el nen entendrà que un pèrdua s’afronta fent veure que no passa res.
• Fes coses amb el nen. Permet-li, si ho desitja, anar al cementiri, plorar amb tu, parlar de la persona absent, recordar, mirar fotos, vídeos...
• El nen en dol necessita suport constant, amor, i sobretot molta seguretat. També necessita temps per fer el dol. No li demanis que vagi de pressa, que es recuperi aviat. El dol és un procés llarg que necessita temps.
• Durant el primer any de dol, es recomana no prendre decisions importants (sobretot per la inestabilitat emocional característica del dol). Sí que és important poder prendre les decisions de la vida quotidiana, i que el nen senti que l’adult les pot prendre.
• La majoria de nens porten raonablement bé un dol. Mantén-te alerta però a les següents conductes (Kroen, 1996), en el cas que s’allarguin en el temps: plor en excés durant llargs períodes de temps, rabietes freqüents o perllongades, canvis extrems de conducta, aïllament durant llargs espais de temps, falta d’interès pels amics o activitats, freqüents mals de cap o altres dolències físiques, pèrdua de pes, apatia, insensibilitat i una falta d’interès per la vida, i pensar negativament en el futur durant molt temps o no interessar-se per ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies