El perquè de Tot plegat

La paraula suïcidi, prové del llatí: Sui que significa d’un mateix, i caedo que significa matar. Per tant, Suïcidi es podria definir com matar-se a un mateix; és a dir, atemptar contra la pròpia vida.

La principal característica del suïcidi, és la voluntarietat que té l’individuo a portar a terme aquesta acció.

Pel que fa a les causes per les quals una persona comença a veure “el suïcidi” com a única solució a tots els seus problemes, poden ésser de diferent índole. Des de la nostra experiència, les podríem agrupar en: problemàtica familiar, conjugal, econòmica, malaltia terminal, i en última instància, motiu religiós (es maten matant).

Des d’un punt de vista mèdic-jurídic, els metges forenses practiquem l’autòpsia a tota mort violenta, inesperada; per tant, tot suïcidi serà objecte d’estudi forense, al tractar-se d’un tipus de mort no natural. És important també dir, que al Jutjat arriben els “suïcidis consumats”, que els hem de diferenciar dels “intents de suïcidi” que ingressen a la Unitat de Psiquiatria. Molts d’aquests intents de suïcidi, els veiem en adolescents, i seria una forma de cridar l’atenció, tot i que, també cal anar amb molt de comte en aquests casos, i el metge d’urgències ésser caut, perquè, si una persona intenta suïcidar-se, és a dir, comença a tenir en ment la “idea del suïcidi”, és perquè hi ha algun problema de rerefons.

A l’Institut de Medicina Legal de Girona, vàrem realitzar una estadística dels suïcidis en tota la província de Girona, des de l’any 2006 al 2009, diferenciant per: divisió judicial, sexes, edats, i mecanisme. Un exemple, al partit judicial de Girona, l’any 2009, hi van haver 23 suïcidis.

Pot semblar, però, un tant freda la feina del metge forense, practicant l’autòpsia en casos com el suïcidi; però no és així. En les morts judicials, quan vas al lloc dels fets, també anomenat “aixecament del cadàver”, ens trobem amb familiars i/o amics, que estant immersos en una voràgine de preguntes del perquè ho ha fet, així com també un sentiment de culpabilitat, sobretot en què he fallat.

El perquè de tot plegat, és una pregunta tan senzilla com difícil. Senzilla, doncs el suïcida ha decidit acabar amb la seva vida, és a dir, la situació personal l’ha desbordat tant, que ha triat interrompre tot el seu patiment. I difícil, perquè l’entorn de la persona, no té cap resposta al perquè ha pres la decisió, i, aquesta situació de tristesa-ràbia els hi quedarà durant la resta de la seva vida.

No podem acabar, però, sense dir que des del naixement, tots sabem que hem de morir. Per tant, mentre anem passant les diferents etapes de la nostra vida, tot i que a vegades pensem que estem en un pou i que no hi ha sortida, com molt bé diu en Robert Taylor a la Deborah Kerr a la pel.lícula “Quo Vadis”: “ Las lágrimas son el preludio de la felicidad”

 

Dr. Narcís Bardalet

Metge forense i director de l'Institut de Medicina Legal de Girona

Dra. Imma Valentí

Metgessa forense