No som cap associació religiosa. Som cristians, de qualsevol confessió que tingui fe en Crist, la fe en el Qual conforma la nostra vida. No tenim consiliari, ni estem adscrits a cap confessió concreta: som ecumènics. Tampoc som exclusivistes, i per això no tenim inconvenient en acceptar i col•laborar amb agnòstics i gent de bona voluntat que tingui els mateixos sentiments i vulgui actuar amb les mateixes finalitats.
Els eixos de les nostres accions són tres. El primer és la pregària personal, feta per cadascú, segons el seu tarannà i la pràctica de la seva confessió. De tant en tant, fem actes de pregària comunitària en alguna església, capella o lloc de culte, catòlic, ortodox o protestant, que ens acull en aquella ocasió. Tenim molt clar que Déu estima igual tant els torturats com els torturadors i preguem per a que uns deixin de patir i els altres de fer patir.
El segon eix respon al que tant agraíem els espanyols fa 40 anys: les cartes que tants ciutadans d’Europa enviaven al govern espanyol per a que a Espanya es deixés de torturar i, en algun moment concret, d’ajusticiar. Junt amb la informació necessària per a que puguin opinar sobre el cas, repartim als socis uns models de cartes, que tant es poden signar i enviar, com refer segons la manera de pensar de cadascú, demanant a governs de tot el món aquestes mateixes coses: que no torturin, que respectin els drets humans, que no facin servir la condemna a mort. Hi ha molta feina a fer: els que s’ocupen de preparar aquestes informacions i models de cartes, no donen l’abast.
El tercer eix principal és fer conèixer els fets a la gent, a través de xerrades, intervencions en els mitjans de comunicació, etc. I amb la publicació d’informes, documents i material pedagògic. En aquesta tasca, ho fem moltes vegades en col•laboració amb moltes altres associacions que tenen finalitats semblants. També assessorem personalitats internacionals quan es presenten a estudiar la situació de la tortura a l’estat i els mecanismes jurídics que, en contra de la constitució, la protegeixen i no permeten perseguir-la.
Hi ha, a més, una col•laboració importantíssima: la Federació Internacional de les ACAT. És un organisme internacional que reuneix les 29 ACAT estatals i que ha obtingut la condició d’òrgan consultiu a les Nacions Unides. A més de la seva força com conjunt de les ACAT, la FIACAT realitza al Camerun cursos de formació en Drets Humans dirigits als futurs dirigents africans que vulguin completar els seus estudis.
Les cartes no són tan inútils com pot semblar. De tant en tant, arriben proves de que algun pres en surt beneficiat i que l'esforç no és inútil del tot.
Els homes de començaments del segle XXI no som massa conscients dels patiments que ha costat el benestar que tenim. Les jornades de vuit hores, les vacances, els drets cívics, els sindicats, el sufragi universal, la situació actual de la llengua, etc., han costat moltes morts, molts maltractaments, moltes tortures. En aquests moments, a moltíssims llocs del món, hi ha homes que són morts, maltractats, torturats, només per a donar a altres homes el benestar, amb totes les limitacions que vulgueu, que tenim a aquest país.
Si us veieu deutors d'aquests germans nostres que en el passat ens han anat donant el que tenim, i dels que ara mateix lluiten i pateixen en tot el món per a anar-ho escampant a altres homes, podeu afegir-vos-hi a través de l'Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura.
El que us proposem no és massa compromís, però si us hi enganxeu, us trobareu més germans de tots, més fills del Pare.
Ma Carme Pèlach i Busom
Lluís Batlle i Gargallo
Si en voleu més detalls, podeu buscar-los a http://acat.pangea.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies