Vedruna, Creu de Sant Jordi 2011

Encara no fa 24 hores que a aquesta Institució tan coneguda entre nosaltres, per les “vedruna”, però a nivell “oficial” registrada amb el nom de Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna, el Govern de la Generalitat de Catalunya l’ha distingit amb la CREU DE SANT JORDI.

I és per això que la Direcció del Bloc, coneixedora de l’esdeveniment, al temps que ens felicitava pel reconeixement rebut ens ha convidat a estar una estona amb vosaltres i poder anar un xic més enllà del que és la “sensacional” notícia.

De forma literal, el text diu que es dóna la Creu de Sant Jordi a la Congregació Vedruna “per la destacada tasca que, des de fa cent vuitanta-cinc anys, realitzen a Catalunya, singularment en el sector educatiu. En tot temps, diverses generacions s’han beneficiat de la línia pedagògica de la institució –continuadora de l’obra de Joaquima de Vedruna- i del seu compromís amb les persones”.

Sí, realment VEDRUNA té 185 anys de vida. I quina vida!!

Si per uns moments agafem la Història documental de la germana Ana M. Alonso o el llibre Joaquima de Vedruna de la germana Lídia Martín hi trobarem expressat amb detall i afecte com el nostre despertar, el nostre caminar i el nostre obrir els ulls a la vida s’ha esdevingut, marcadament en molts pobles de Girona. Pobles que avui ja són poblacions significatives, ciutats o viles, però que en aquell moment, anar-hi i fer-s’hi present per tenir cura dels malalts i de l’ensenyança de les nenes era, com en diem avui, tot un repte.

Olot, Arbúcies, Sant Feliu de Pallarols, Les Preses, Cadaqués, Figueres, Hostalrich, Ribes de Freser, Sant Joan de les Abadesses (La nostra presència en aquesta Vila data de l’any 1843. És la més antiga), Llagostera, Palamós, Palafrugell, Girona, Ripoll, Puigcerdà, La Cellera de Ter, Castelló d’Ampúries, Vidreres, Sant Hilari Sacalm, Osor.

Acabeu de llegir aquest paràgraf i no m’estranyaria que alguns us demanéssiu a que ve la citació d’aquest seguit de pobles.

Doncs ho expresso tal com ho sento: la Congregació, les germanes, jo... us tenim al cor i us manifestem el nostre entranyable GRÀCIES!

VEDRUNA no seria sense el POBLE.

VEDRUNA no tindria VIDA sense el POBLE.

És cert que molta gent ens valora el tracte senzill, acollidor, serè i encoratjador, ple d’afecte i d’estimació. Un tracte, que amb el pas dels anys, amb aquest caminar cada dia amb vosaltres ha esdevingut estil i és ja segell i empremta vedruna. Estic segura que això, el “mamat” en el començament i, tot el que amb l’experiència d’uns i altres hi hem afegit, fa ara que la Congregació sigui l’hereua d’aquesta distinció.

Ja ho veieu, són 185 anys de vida. I VEDRUNA som un incomptable nombre de persones: germanes, mestres i educadors, personal no docent, pares, alumnes, amics, col•laboradors i tants i tants d’altres que pel seu ser sempre han restat i seguiran restant a l’ombra. I només en serà coneixedor aquell que veu en el secret; el nostre Pare del Cel...

Vedruna, Creu de sant Jordi 2011!



Joaquima de Vedruna



Ens podem doncs tots ben felicitar. De segur que la Creu concedida és el resultat del treball ferm i convençut de les diferents generacions, especialment de germanes i mestres que dia rera dia han fet i fem de l’educació un dels pilars de la nostra vida.



Però tampoc vull oblidar aquells i aquelles que pel servei confiat sempre restem a l’ombra. Que seria d’un gran centre educatiu si totes les eines i instruments del que ara en diem “logística” no fóssim de la màxima qualitat i excel•lència?. A totes i a tots els que també d’això en tenen cura, la meva felicitació i el meu agraïment!

I com a final un últim compartir: Actualment VEDRUNA està estesa arreu del món.

La formació dels laics és part fonamental del nostre projecte. Ara és el seu moment, ara és el seu temps. Els laics són membres de la Familia Vedruna i penso que la principal tasca nostra d’aquest moment és acompanyar-los, donant-los-hi suport i escalf i transmetin-los-hi el tarannà proper i servicial de Joaquima de Vedruna en l’exercici de l’autoritat.

Al llarg dels anys que he exercit el servei de germana provincial a la demarcació de Girona he tastat i compartit molt de prop amb la gent de les nostres escoles. I no puc deixar de dir que m’han robat el cor. M’han entusiasmat. Responsabilitat, professionalitat, rigor, disciplina... harmonitzat amb respecte, autonomia, tendresa i amor. També la manera de transmetre Joaquima els infants i joves. Amb quin afecte i veneració! Una dona catalana amb els trets propis de la nostra gent: el seny, el treball ben fet, l’esforç constant per millorar les coses...

I sento joia quan experimento que present i passat es donen la mà per saber descobrir la novetat de la història i de la tradició i posar-la al servei de la formació integral de la persona.

M. Dolors Sitjes i Vila

Carmelita vedruna

Infermera

Cap del Servei d’acompanyament espiritual i religiós de l’Hospital General de Granollers

Diplomada en Teologia de Pastoral Sanitària per l’Instituto Internazionale Di Teologia Pastorale Sanitaria Camillianum