Tinc la síndrome de Down

Foto: Down Catalunya

Tinc la síndrome de Down, i he nascut en una família envoltat dels meus pares i germans que m’ han estimat molt ajudant a fer-me gran.

Tinc la síndrome de Down i he anat a l ‘ escola junt amb altres nens que també m’ han ajudat a ser com ells i participar en els jocs ,a les festes i en els treballs, encara que a mi em costaven una mica més

Tinc la síndrome de Down i la meva família m’ han inculcat l ’estimació als altres a la natura a les tradicions i a Catalunya. Ells, els meus pares i germans, m’ han ensenyat a fer coses que tot sol no hagués pogut. M’agrada fer fotografies, els gegants, participar a concursos de pessebres, conèixer els cants i els noms dels ocells i el Barça..

Tinc la síndrome de Down estic treballant envoltat de gent que m’estima i em respecta tinc una colla d’amics amb els que surto els caps de setmana i puc treballar amb l’ ordenador, enviar missatges pel mòbil i escoltar música amb les noves tecnologies com cap altre jove de la meva edat..

Tinc la síndrome de Down i dono les gràcies a Déu per totes les persones que vaig trobant pel camí pares ,germans, amics, mestres i companys de treball i que m’ajuden.

Darrere els ulls de qualsevol nen o jove amb la síndrome de Down llegeixo aquestes paraules, potser per a molts els hi serà difícil expressar-se, però ells tenen molts recursos per agrair i reconèixer les persones que els estimen i ajuden..

La Fundació Astrid-21 fa 22 anys que treballa amb programes adreçats a ells des del seu naixement, en l’àmbit de la família, de l’ escola i de la societat, per arribar a ser una persona amb el màxim d’ autonomia .

A Girona i comarques, el nombre d’ infants, joves i adults amb la síndrome de Down és de 260, en edats que van dels 2 anys als 70. Als inicis de la nostra fundació, a l’ any 1988, naixien de tretze a quinze infants a l’any, dins l’àmbit de Girona i les seves comarques. Ara no neixen, potser un o dos a l’any. La fundació esta oberta a altres discapacitats i molt especialment a nois que arriben d’altres països i que a més tenen una discapacitat afegida. En aquests anys com a mare d’un noi amb síndrome de Down he tingut el goig de poder ajudar i aconsellar a pares que sabien que el fill que esperaven tenia la síndrome de Down, però també he refusat ajudar en el cas contrari quan se’m demanava on acudir per avortar aquest infant portador d’aquesta síndrome. La fundació treballarà per als que neixin ajudant-los a arribar el màxim de les seves possibilitats. Ells, hi podran arribar, potser no tant lluny, potser més a poc a poc, potser per un altre camí però només ho aconseguiran si deixem de mirar-los com a diferents i els hi donem totes les oportunitats com a un altre de la seva edat. Valorem les seves capacitats i no les seves mancances.

Ma Lluïsa Ferrer Martínez
Presidenta FundacióAstrid-21