SANG : VIDA

Fa uns dies em varen comentar una frase escrita a La Contra de “LA VANGUARDIA” que deia més o menys això: “Si la donació de sang no fos altruista encara en tindríem menys que ara”

Realment es tracta d’una afirmació que es molt probable que sigui veritat. No crec que amb la donació remunerada acabessin els problemes de subministrament de sang que puntualment podem patir en l’actualitat i, encara més, podrien empitjorar les coses.

És força conegut, que la seguretat transfusional, comença en el moment de la donació de sang. En el moment en que un possible donant respon correctament a l’entrevista que se li fa, estem millorant la seguretat. Això, seria complicat poder-ho afirmar si es tracta de donació remunerada. Qui vol obtenir quelcom a canvi per una donació de sang, difícilment ens dirà la veritat en l’ interrogatori per molt que el metge que el fa hi posi el màxim interès.

És per això, també, que tenim més sang amb la donació altruista ja que ben segur que caldria rebutjar moltes més bosses per problemes de positivitats en les deteccions de malalties transmissibles per la sang.

Crec que la donació de sang ha de ser anònima. Ni receptor ni donant han de saber don ve la sang ni on ha d’anar a parar. No cal que ningú degui alguna cosa a algun altre.

I, finalment, la donació de sang ha de ser voluntària. No hi pot haver cap mena de coacció a l’hora d’anar a donar sang. Ni familiar, ni mèdica ni de cap tipus. La voluntarietat també forma part de la seguretat i qualitat de la sang a transfondre.

Després del que hem dit, podem afirmar amb rotunditat que la donació de sang ha de ser voluntària, anònima i altruista, com ho és al nostre país.

Fa uns anys, a Catalunya, en alguns hospitals, pràcticament s’havia arribat a comentar als familiars que si no donava sang algú de la família o amics, no es podia assegurar que hi hagués sang per al pacient. Això no passa avui en dia, si bé, s’ha d’aprofitar el fet de tenir persones properes a un receptor que en aquest moment estarien més receptives a donar sang i, és per això, que tots els hospitals tenim programes de com reclutar donants als propis hospitals seguint criteris de voluntarietat.

De fet, la promoció de la donació és molt complicada, pel fet que si la donació es considerada necessària, no hi ha cap mena de càstig per qui no en dóna i molta gent creu que els respectius governs ja trobaran la manera de tenir-ne suficient. I això no és així. Cal que algú doni sang per que en tinguem als hospitals i clíniques ja que la sang no es pot fabricar .... encara.

I fins que es pugui obtenir d’un altra forma, caldrà que anem fent donacions. Donacions que ha quedat clar han de ser voluntàries, anònimes i altruistes no només per seguretat, sinó també perquè amb l’altruisme sembla ser que en podem tenir més.

Dr. Joan Profitós Tuset

Director del Banc de Sang i Teixits de les comarques gironines.