Sobirania

(...) Les meves paraules tradueixen una experiència particular, un testimoniatge particular en el seu gènere. Sóc fill d'una nació que ha viscut les experiències més grans de la història, que els veïns han condemnat a mort diverses vegades, però que ha sobreviscut i ha restat ella mateixa. Ha conservat la seva identitat i ha conservat, malgrat les particions i les ocupacions estrangeres, la sobirania nacional, no pas recolzant-se en els recursos de la força física, sinó únicament recolzant-se en la seva cultura. Aquesta cultura s'ha revelat, en aquest cas, d'una potència més gran que totes les altres forces (...). Hi ha una sobirancia fonamental de la societat que es manifesta en la cultura s'ha revelat, en aquest cas, d'una potència més gran que totes les altres forces (...) Hi ha una sobirania fonamental de la societat que es manifesta en la cultura de la nació. Es tracta de la sobirancia per la qual l'home és, al mateix temps, sobirà suprem. I en parlar així penso també amb una intensa emoció en les cultures de tants pobles antics que no han capitulat quan s'han trobat confrontats amb les civilitzacions dels invasors i en la veritat interios de la seva humanitat. Penso també amb admiració en les cultures de les societats noves, d'aquelles que es desvetllen a la vida en la comunitat de la pròpia nació -tal com la meva nació es despertà a la vida fa deu segles- i que lluiten per mantenir llur pròpia identitat i llurs propis valors contra les influències i les pressions de models vinguts de fora.

M'adreço a vosaltres, senyores i senyors, que, des de fa més de trenta anys, us reuniu aquí en nom de la primacia de les realitat culturals de l'home, de les comunitats humanes, dels pobles i de les nacions. Us dic: amb tots els mitjans a disposició vostra, vetlleu per aquesta sobirania fonamental que posseix cada nació en virtut de la seva pròpia cultura. Protegiu-la com la nineta dels ulls per a l'esdevenidor de la gran família humana. Protegiu-la! No permeteu que arribi a ser víctima dels totalitarismes, dels imperialismes o de les hegemonies per als quals l’home no compta sinó com a objecte de dominació i no com a subjecte de la seva pròpia existència humana. Per a aquests també la nació -llur pròpia nació o la dels altres- només compta com a objecte de dominació i d'atracció d'interessos diversos, i no com a subjecte: el subjecte de la sobirania nascuda de la cultura autèntica que li pertany en sentit propi.

No hi ha, al mapa d’Europa i del món, nacions que posseeixen una meravellosa sobirania històrica nascuda de la seva cultura i, amb tot, al mateix temps, estan privades de la seva total sobirania?

No és un punt important per a l'esdevenidor de la cultura humana, important especialment a la nostra època, quan és tan urgent d'eliminar les restes del colonialisme?

Joan Pau II discurs a la UNESCO.

París, 2 de juny de 1980