Art i vida

"Cançó popular" per Miquel Blay

Quan algú em demana un escrit o un article per una revista, de cop i volta, se'm fa una muntanya: no sé com començar. Com el que em demanen ara sobre: art i vida; què dic!? I, a més a més, em limiten l'espai, que no passi d'un foli, i ara amb l'ordinador, fins em diuen amb quin tipus de lletra l'haig d'escriure, l'espaiat que hi ha d'haver entre ratlla i ratlla i la mida de lletra. Com voleu que amb aquest curt espai parli d'art i vida quan la vida i l'art freguen l'infinit, la sublimitat? És com si em demanessin posar tots els oceans a l'embosta de la mà. Quina gosadia!

Però, ara ja he començat. Deixeu que m'emboliqui en algunes idees o pensaments que m'han vingut i us els llenci. Us avenço un breu esquema: primer suggeriré unes generalitats sobre l'art, continuaré fent-ho sobre la vida i finalment intentaré acabar relacionant ambdós conceptes, o bé, ho aniré fent mentre avancin els raonaments.

L'ART. Les arts afecten als sentits, als sentiments, les emocions, la ment. Podem caure en el perill d'encaixonar-les només en els museus, en les sales d'exposicions, en els certàmens, en els estils, en les modes, en les èpoques. L'art sobrepassa totes aquestes eventualitats. Les arts clàssiques, amb la seva diversitat de formes, subsisteixen com les arrels d'un arbre o com els fonaments d'un edifici, però de cap manera, exclouen el naixement d'altres manifestacions. L'art és creatiu, imaginatiu, obert a la novetat, a l'incert, a l'increat...

L'art estimula el pensament, les emocions, creences, idees, a través dels sentits i també és un vehicle per expressar aquestes sentiments o idees. Tots tenim un instint o necessitat d'expressar-nos. Una mostra dels últims temps són els grafits; amb pots d'esprai, de forma escrita o pintada, en panys de paret, portes o monuments, delaten situacions anòmales del moment o revindicacions de tota mena, politiques, socials, religioses... En la reunificació de les dues Alemanyes s'han deixat trossos del mur plens de grafits que les separaven com un recordatori, certament trist i vergonyant, de la seva historia. L'art sacre en les diferents èpoques i cultures s'ha obert a les divinitats, ha transcendit al que és purament humà i s'endinsa en el camp del misteri, de les espiritualitats. L'art va molt més enllà de la utilitat, no és simplement un objecte, sinó un reconeixement intern d'equilibri i d'harmonia. L'art va molt lligat amb la bellesa i la bonesa. Plató ho formulava d'aquesta manera: "La potència del BÉ s'ha refugiat en la naturalesa d'allò que és BELL". L'artista per mitjà de les obres realitzades parla i es comunica amb els altres, gaudeix fent-les, i satisfet, les mostra a la societat dient-nos: mireu què he fet!



"Hi ha sempre esperança", Grafit del polèmic Bansky



LA VIDA. Tot el que he exposat, ja ho veieu, està relacionat amb la vida. Encara que d'aquesta paraula vida, tradicionalment, en tenim un concepte abstracte i de difícil definició, normalment la contraposem a la mort i prou. El procés de la vida de les criatures animades és molt senzill: néixer, créixer, reproduir-se i morir. Aquesta és la sort del éssers vius i dintre d'aquests marges ens belluguem tots. Però els humans ens fem contínuament preguntes: de on venim, qui som, a on anem?. Quin sentit té la vida?. Val la pena viure?. Cadascú hi ha de donar una resposta. La vida és complexa i diferent per a tothom. Tenim un desig innat de felicitat i d'immortalitat, però aquest goig i aquest anhel l'hem de buscar cada u a partir de les nostres circumstàncies i les nostres maneres de ser. L'esforç, la tenacitat, la perseverança, el bon discerniment en les decisions...són eines per enfocar i donar sentit a la vida. A la meva ment ressona la lletra d'unes cançons apreses en la meva joventut. "La vida ens ha estar donada i la mereixem donant-la". Gastar i donar la vida per nobles ideals, mirant sempre el bé deis altres, és un bon carni per arribar ser humanament feliços i donar plenament sentit a la vida. És feliç el qui fa feliç ais altres. I encara una altra lletra d'una cançó que va bé per enllaçar els dos conceptes que encapçalen aquest article: "La vida és bella quan s'estima". L'art d'estimar... l'amor sublim ho lliga tot!...art i vida van de bracet.

Els condicionaments que he enumerat al començament m'obliguen a aterrar, però, hi ha una frase llatina que em reca deixar-la al tinter i que ve a tom: "Ars longa, vita brevis". Aquesta màxima, escriptors i oradors, com Sèneca, Horaci i altres la mencionen, però, se l'atribueix a Hipòcrites, metge grec, referint-se a la pràctica de la medecina. La sentència ve a dir això: "LA VIDA ÉS BREU, L'ART INACABABLE".

per Emili Bohigas i Vidal