Uns quaranta nens, un d’ells ingressat a l’UCI, afectats per enterovirus

Els hospitals catalans, alertats per identificar casos d’encefalitis o altres afeccions neurològiques agudes

El Departament de Salut va emetre ahir un comunicat breu en què anunciava uns quaranta casos de nens de menys de sis anys amb afeccions neurològiques agudes per enterovirus, “la gran majoria dels quals han evolucionat favorablement”. N’hi ha alguns que no van evolucionar tan favorablement i es troben en estat greu, encara que Salut no va aclarir ahir en quin grau de gravetat ni quants nens. Estan vigilant possibles encefalitis agudes. Almenys hi ha un cas a la unitat de cures intensives (UCI) i, segons el Diari de Tarragona, a l’hospital Joan XXIII hi ha sis nens ingressats que es troben aïllats.

Tots els hospitals i pediatres han estat avisats i han rebut un protocol d’actuació contra un tipus d’enterovirus –un calaix de sastre amb més d’un centenar de serotips diferents responsables de quadres ben diversos– que ara està donant aquests símptomes d’encefa­litis o paràlisi flàccida aguda. Aclareixen que es tracta d’un tipus no pòlio (aquesta malaltia també la causa un entero­virus).

Aquests patògens acostumen a aparèixer cada primavera i cada tardor i habitualment provoquen símptomes de refredat i en ocasions han afectat greument infants amb asma, com va passar als Estats Units el 2014. També causen faringitis, problemes intestinals o meningitis asèptica. I segons el protocol que han rebut els hospitals, “habitualment l’evolució d’a- questes infeccions és lleu, ­autolimitada i sense seqüeles”. Només en poques ocasions, com ha passat les darreres dues setmanes, s’han observat quadres neurològics greus.

En el breu comunicat, el Departament de Salut de la Ge­neralitat demana als pares que extremin les mesures hi­gièniques (l’enterovirus s’encomana per via fecal-oral i ­respiratòria), “com rentar-se les mans amb aigua i sabó”. I re­comanen consultar el pediatre si el nen té “somnolència, decaïment, tremolors o algun altre símptoma neurològic que vagi acompanyat de febre”.

Aquestes mesures d’higiene són especialment estrictes en el cas de nens hospitalitzats, on es convida a evitar al màxim el contacte perquè l’ enterovirus trobat en algun dels casos sol afectar les vies respiratòries. Així que la precaució és tant pel contacte directe com per tos o esternuts. Els nens afectats no poden anar a l’escola.

Segons el protocol, en el 90 per cent dels casos, els enterovirus es troben a la faringe durant la primera setmana després els primers símptomes i es queden a la femta durant dues setmanes més. Però "els virus poden sobreviure en superfícies permeten la transmissió per fomites), adverteixen. Les anàlisis de les mostres dels nens afectats per el enterovirus es concentraran en el laboratori de l'hospital de Sant Pau.

Ana Macpherson

18/05/2016

La Vanguardia 

El que cal saber dels enterovirus

Què són?

Els Enterovirus són un gènere de virus associats amb diverses malalties humanes i dels mamífers. S’han trobat 66 serotips. Sobre la base de les malalties humanes i de mamífers s’havien classificat en un principi en quatre grups: poliovirus, Coxsackie A virus (CA), Coxsackie B virus (CB). Els ecovirus, actualment es nomenen amb nombres consecutius: EV68, EV69, EV70, i EV71, etc.

Com apareixen?

Els enterovirus afecten a milions de persones en tot el món cada any, sovint es troben en les secrecions respiratòries (per exemple, saliva, esputs o moc nasal). La poliomelitis la causa l’enterovirus, poliovirus.

Els símptomes

Les infeccions d’eneterovirus s’estenen per la ruta fecal-oral. Els símptomes són molt amplis.

Així, solen provocar infeccions respiratòries o gastrointestinals de caràcter lleu. En l’actual cas, són les soques del virus no pòlio les que han provocat alteracions neurològiques.

El virus provoca quadres respiratoris i gastrointestinals lleus, amb simptomatologia similar a la d’una grip. Febre, conjuntivitis, vòmits, diarrea i, ocasionalment, erupcions cutànies són els símptomes comuns que provoca aquest microorganisme.

Cal alarmar-se?

L’alarma neix perquè s’ha detectat un elevat nombre de casos que han desenvolupat alteracions neurològiques més greus que la meningitis vírica. Els pediatres han diagnosticat quadres clínics d’encefalitis (una infecció al tronc cerebral i l’encèfal que provoca somnolència, inestabilitat de la marxa, tremolors i paràlisis).

Es pot tractar?

No hi ha vacunes ni tractaments efectius més que per pal·liar la simptomatologia que presentin els pacients. Per això, els experts recomanen extremar les mesures preventives com la higiene de mans amb aigua i sabó per evitar la transmissió.

Vacunes: mites i realitats

En els últims temps s'han estès falses creences sobre les vacunes que poden resultar perjudicials per als nens

L'ús de les vacunes és un dels aspectes mèdics que més polèmica ha suscitat en els últims temps. La negativa d'alguns pares a vacunar els seus fills ha provocat que s'estenguin alguns mites sobre les vacunacions. L'OMS (Organització Mundial de la Salut) ha intentat aclarir les falsedats que hi ha sobre aquest tema.

Les Vacunes tenen efectes secundaris que resulten perjudicials a llarg termini. FALS

L'OMS assegura que les vacunes són "molt segures" i que "és més probable patir un trastorn greu per una malaltia que es pot prevenir mitjançant vacunació que per una vacuna". Per a això, posa els casos de la poliomielitis, que pot provocar paràlisi, i el xarampió, que pot causar encefalitis i ceguesa.

Així mateix, la parotiditis i la rubèola poden comportar pneumònies i infeccions, a més de les malalties esmentades, problemes que "es poden prevenir mitjançant les vacunes".

L'OMS indica que encara que un sol cas de trastorn greu o defunció per vacunes "ja és massa", els beneficis de les vacunes superen aquest risc "de sobres", atès que sense elles "es produirien molts trastorns i defuncions".

Si als nens se'ls administra més d'una vacuna de forma simultània, s'incrementa el risc d'efectes secundaris nocius. FALS

Els nens estan exposats a centenars de substàncies estranyes que activen el sistema immunitari, recorda l'OMS, per la qual cosa l'administració simultània de diverses vacunes no té efectes secundaris. "Un nen està exposat a moltíssims més antígens com a conseqüència d'un refredat comú o una faringitis, que per les vacunes", insisteix l'Organització Mundial de la Salut, que assenyala que la presa al mateix temps de dues vacunes redueix les injeccions i les molèsties per al nen, a més de suposar un estalvi de diners.

Les Vacunes provoquen autisme. FALS

El 1998, un estudi que establia un possible vincle entre les vacunes del xarampió i la rubèola, d'una banda, i l'autisme, de l'altra, va aixecar la inquietud entre molts pares. L'OMS assegura que aquest estudi "contenia greus irregularitats" i va ser retirat. Per l'OMS, "no hi ha proves científiques d'una relació entre aquesta vacuna i l'autisme o trastorns autistes".

Les Vacunes prevenen malalties que ja estan pràcticament eradicades en el món desenvolupat. FALS

L'OMS admet que les malalties prevenibles amb vacunes són "poc comuns en molts països", però recorda que els agents infecciosos que les causen "segueixen circulant" en algunes parts d'un món "summament interconnectat". Raons per les que defensa un programa actiu de vacunacions: "Hi ha dos motius fonamentals per a vacunar-: protegir-nos a nosaltres mateixos i protegir els que ens envolten".

La Vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina, així com la vacuna antipoliomielítica, poden provocar la síndrome de mort sobtada del lactant. FALS

Per l'OMS, "no hi ha una relació causal" entre l'administració de les vacunes i la mort sobtada del lactant, malgrat que aquestes vacunes s'hagin pres en un període en què el nadó pot patir la síndrome. Per a l'Organització Mundial de la Salut, les "defuncions per SIDS són casualment coincidents amb la vacunació i haguessin ocorregut encara que no s'haguessin administrat les vacunes"

Les Vacunes no són necessàries perquè la higiene i el sanejament faran desaparèixer malalties com el xarampió, la rubèola i la parotiditis. FALS

Interrompre els programes de vacunació faria que les malalties contra les que lluiten tornarien a aparèixer. Moltes malalties infeccioses es poden propagar amb independència de la higiene que es mantingui. "Si les persones no estiguessin vacunades, algunes malalties que s'han tornat poc comuns, com ara la poliomielitis i el xarampió, reapareixerien ràpidament", diu l'OMS.

Redacció

17/05/2016

Diari de Girona

Noves tecnologies, velles formes de violència

Un de cada tres joves accepta ser controlat a través del telèfon mòbil i internet

Amb l’auge de les noves tecnologies, s’han desenvolupat noves formes de violència, sobretot entre aquells que més les fan servir: els nadius digitals, els nascuts després de 1980, que han interactuat amb les tecnologies digitals des de la infantesa. Les xarxes socials, internet i els telèfons mòbils intel·ligents han canviat les formes com els joves es relacionen. Les noves generacions creixen, se socialitzen i es relacionen a través de les noves tecnologies. Així, l’assetjament escolar s’endureix i es viralitza a través de WhatsApp o es retransmet en directe per Periscope.

La violència de gènere tampoc és immune a l’auge de les tecnologies de la informació i la comunicació. Les formes de violència masclista més tradicionals esdevenen ara més sofisticades, cosa que vol dir que són igual de perilloses, però més difícils de detectar.

Una de cada quatre dones assegurava el 2015 en una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) haver sigut víctima de la “violència psicològica de control” per part de la seva parella. Aquest control es tradueix en actituds de l’home cap a la dona com ara no deixar-li veure els amics, voler saber en tot moment on és, acusar-la d’infidelitats o enfadar-se si parla amb altres homes.

Aquestes actituds de control es potencien amb les noves tecnologies: saber amb qui parla per WhatsApp, a qui li posa un “m’agrada” al Facebook, a qui agrega com a nova amistat... És el que s’ha anomenat violència de control, però ara exercida des del mòbil. “Si trigava més d’un minut a respondre un missatge seu per WhatsApp es posava nerviosíssim, sobretot si veia que jo estava en línia”, explica la Cristina -nom fictici-, de només 16 anys, a l’ARA. La violència de gènere s’ha adaptat a les noves eines, però segueix expressant la mateixa voluntat d’exercir control sobre la víctima, potser d’una manera encara més omnipresent. Segons un informe de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, del ministeri de Sanitat, 1 de cada 3 joves a l’Estat accepta aquest tipus de violència. Només amb més pedagogia i més control parental es podrà combatre la vella plaga, que ara utilitza noves eines.

“Em preguntava per WhatsApp què feia i on era a totes hores”

La Cristina va patir durant més de dos anys violència de control, un fenomen en auge entre els adolescents Foto per CÈLIA ATSET

“Si trigava més d’un minut a respondre un missatge seu per WhatsApp es posava nerviosíssim, sobretot si veia que jo estava en línia. I em començava a pressionar amb més missatges”. La Cristina -nom fictici- té 16 anys. Acaba de trencar una relació de dos anys i mig amb un noi un any més gran que va acabar sent un autèntic malson per a ella a causa del progressiu control que va anar exercint sobre la seva vida a través de les diferents xarxes socials.“M’obligava sempre a donar-li el meu mòbil i revisava amb qui parlava”, explica la Cristina. I afegeix: “Remenava totes les xarxes socials on sóc, com el WhatsApp i el Facebook, per veure en les meves actualitzacions a qui posava likes. Em cohibia i ell no em deixava ni tocar el seu mòbil”.

L’exemple de la Cristina constata l’augment, els últims anys, d’un masclisme entre adolescents que se serveix dels mecanismes de control que fan possibles les nombroses xarxes socials aparegudes. La relació de parella es va anar enverinant a mesura que creixia la gelosia del seu nòvio, que va anar traslladant la seva actitud masclista del món virtual al real. “Com vas vestida, avui?”, explica que li preguntava per missatge cada matí. “Si li contestava que duia leggings, ja la teníem, perquè em deia que me’ls posava per lligar amb altres nois. I si em venia a buscar a l’escola a la tarda i veia que portava els llavis pintats es negava a fer-me petons i s’enfadava moltíssim”.

Com la gran majoria d’adolescents, la Cristina és activa en moltes xarxes socials. “Ara mateix sóc a WhatsApp, Facebook, Instagram, Snapchat i Ask”, enumera. Però la que, sens dubte, li va portar més problemes és WhatsApp. “Si li escrivia per dir-li bona nit i veia l’endemà que m’havia connectat minuts després d’haver-nos acomiadat em començava a interrogar sobre per què ho havia fet, amb qui havia parlat... Era un calvari”, recorda. “Al final m’havia d’inventar excuses de tota mena per justificar que hagués entrat al WhatsApp després d’haver-li dit adéu”, afegeix.

“No parlis amb nois”

L’auge de les xarxes socials és una de les principals causes que han fomentat l’increment del masclisme entre adolescents, ja que faciliten el control sobre la parella i són, també, el principal vehicle de comunicació i de construcció de la identitat dels joves. “Al final era un control total. «No t’acostumis a maquillar-te, no et posis això que no m’agrada, no parlis amb nois, no vagis sense mi a la discoteca», em deia”.

El control excessiu va conduir la Cristina a un aïllament social. “Em vaig distanciar durant molt de temps de les meves amigues perquè no li queien bé i em demanava que no anés amb elles. Plorava cada dia perquè em sentia sola”, descriu. “La va anul·lar completament”, sentencia el seu pare. “Em preguntava per WhatsApp què feia i on era a totes hores”, recalca ella.

Aïllada socialment

I com passa moltes vegades, només la gent de fora veia amb claredat la situació. “Al principi, abans de quedar-me aïllada, les meves amigues m’ho deien sempre -recorda-. Em deien que obrís els ulls, que li plantés cara, que no era una relació sana… I jo els deia que sí, però seguia igual”.

Les discussions a través de WhatsApp eren cada vegada més habituals. Però sempre fins que ell deia prou: “Em bloquejava l’usuari perquè no li pogués replicar”. La Cristina va acabar actuant de la mateixa manera que ell com a resposta a una situació cada vegada més insostenible. “Amb el temps m’he adonat que la seva manera de ser feia que jo també volgués actuar com ell, quan en realitat a mi m’era absolutament igual. No sóc així”, lamenta ara.

Un terç dels joves ho accepten

Un informe de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, del ministeri de Sanitat, va posar de manifest que un de cada tres joves a l’Estat accepta la violència masclista de control. I en diverses comunitats autònomes les denúncies per violència masclista entre adolescents s’han incrementat considerablement els últims anys. “És evident que, potencialment, una persona que avui és així pot derivar en coses molt pitjors a mesura que es vagi fent gran”, reflexiona el pare de la Cristina.

Ara la Cristina viu molt més tranquil·la. La relació que la va anul·lar forma part del passat i ha recuperat les amistats. A més, ha après a detectar ràpidament la frontera que hi ha entre una relació d’igual a igual i una que no ho és. “Tinc una amiga que està amb un noi i que viu una situació similar i estic intentant que obri els ulls”, confessa. Li repeteixo sempre que davant de situacions de control per part del seu nòvio es planti: “Digues no, no i no”.

David Bigorra

17/05/2016

Ara.cat

"El que està passant amb els sirians ja va passar a Europa occidental no fa gaire"

Entrevista a Cheikh Tourad Dioum, responsable d’Accem Girona

En quin any es constitueix Accem i quins van ser els motius pels que es va crear?

Accem es va constituir com a associació sense ànim de lucre l’any 1990, tot i que Accem comença als anys 50, proporcionant atenció als emigrants espanyols que estaven en països com Alemanya o Suïssa i als refugiats que arribaven a Espanya de trànsit cap a altres països europeus. El que avui està passant amb la població siriana, i de molts altres països que generen refugiats i immigrants, també va passar aquí no fa tants anys. Des del 1990, l’organització es professionalitza, i s'amplien els àmbits i els col·lectius d’actuació. En la actualitat, Accem es dedica a millorar les condicions de vida de persones refugiades i immigrades així com de tota persona que es troba en situació o risc d’exclusió social, promovent la seva inserció social i laboral.

Què ha canviat a l'entorn local i global des que va néixer l'entitat?

A l’entorn global, el canvi més notable és veure com la població és més sensible i s’implica en la causa dels refugiats. Estem en l’era de la informació i se sap amb més rapidesa i amb més detalls les tragèdies que viuen poblacions del món. I això fa que hi hagi més mobilització de la societat. Hi ha iniciatives populars i socials molt interessants a Girona, com les de la coordinadora d’Ongs Solidàries de les comarques de Girona i les de la Plataforma Girona Acull, que estan fent una feina fantàstica de sensibilització, d’acció i d’incidència política a la província de Girona. També, individualment la gent de Girona s’ha ofert per ajudar als refugiats amb tot el que necessiten. Accem sempre ha comptat amb el suport i participació dels gironins particularment a través del voluntariat.

Quins són els projectes que esteu duent actualment?

La carta de serveis de Accem és molt amplia però a gran trets es poden englobar en les següents àrees: acollida (per a refugiats, immigrants), persones en situació de exclusió social i col·lectius especialment vulnerables (dones i menors no acompanyats); atenció directa (dels nostres beneficiaris); formació (per a professionals i voluntaris), inserció sociolaboral, i participació i mobilització (de la societat civil, sensibilització i incidència política a la província de Girona. També, individualment societat civil, sensibilització i incidència política).

Quins són els reptes actuals i els de futur de la vostra entitat?

Els repte són continuar treballant per viure en una societat diversa amb principis i valors de justícia i compromís social. Per això, hem de continuar desenvolupant els nostres programes, activitats i accions. I això es fa amb compromís, treball i creativitat.

La vostra entitat té seu a Girona. Teniu activitat en altres municipis?

Girona, Accem va iniciar el seu treball l’any 1999 i està present a Salt. Però els nostres beneficiaris a la província de Girona venen de tot els municipis. A Catalunya tenim una presència molt notable a Barcelona. Una de les darreres iniciatives va ser la inauguració a finals del mes de març passat de la casa bloc per la acollida de refugiats gràcies a un conveni signat per Accem, la Creu Roja, CCAR amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, Accem està present en quasi totes les comunitats del territori estatal (concretament en 12) a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

La vostra entitat disposa de voluntaris: quants són i quina feina hi desenvolupen?

La participació dels voluntaris és primordial per la feina que fa Accem. A Catalunya comptem amb 19 voluntaris i una plantilla de 13 professionals. Els voluntaris desenvolupen les seves tasques en totes les àrees dels nostres programes però principalment en l'àrea de l’atenció directa: acompanyaments dels beneficiaris, tallers de coneixements de l’entorn i taller per l’aprenentatge de les llengües. A l'estat espanyol hi ha 871 persones voluntàries que junt amb les 620 treballadores i treballadors, i les 492 persones col·laboradores, constitueix un equip de 1.983 persones que treballen per la igualtat.

Xavier Ribes

12/05/2016

Diari de Girona

La pol·lució a les ciutats ja causa més morts que la malària i la sida

L’OMS alerta: més del 80% de la població urbana mundial respira aire brut

La pol·lució a les ciutats va augmentar un 8% globalment en cinc anys (2008-2013), segons les dades noves que ha recopilat l’ Organització Mundial de la Salut (OMS) amb informació de 3.000 ciutats. Més del 80% de les persones que viuen en àrees urbanes suporten nivells de contaminació que no respecten els límits que estableix aquesta organització. La pol·lució de l’aire originada per les partícules petites i ultrafines (PM10 i PM2.5) causa més de tres milions de morts prematures cada any a tot el món; més que les morts degudes a la malària i la sida.

L’OMS va llançar ahir un SOS per provar d’ aturar el flagell de la pol·lució a les ciutats. El 98% de les ciutats de més de 100.000 habitants i catalogades com de baixos ingressos no compleixen les directrius d’aquesta organització, encara que als països amb alts ingressos econòmics l’incompliment és del 56%.

Ara gairebé cap regió del món escapa del problema, però el ràpid creixement urbà a la Mediterrània oriental, l’Orient Mitjà i el Sud-est Asiàtic fa que aquestes zones siguin les que pateixen els impactes més importants. Moltes d’aquestes urbs presenten nivells de pol·lució que se situen entre 5 i 10 vegades per sobre dels valors recomanats per l’OMS. En canvi, la situació és molt millor en països amb ingressos alts ( Amèrica del Nord o Europa occidental).

Atenent les partícules ultrafines (PM2.5), que són les més perilloses per a la salut, els registres més alts es donen a l’ Índia, país que concentra 15 de les 30 ciutats amb l’aire més brut per a aquest contaminant. La Xina té cinc urbs en aquest rànquing, encara que ha millorat la qualitat de la seva atmosfera des del 2011. L’ Aràbia Saudita, l’Iran, el Pakistan o Nigèria són països que mostren dades alarmants. La ciutat en pitjor estat és Onitsha, un port del sud de Nigèria amb trànsit intens on es mesuren 594 mcg/m3de PM10 de mitjana anual; és a dir, 30 vegades els valors desitjats per l’OMS.

La situació és millor als països desenvolupats. Per exemple, Sydney, Londres o Roma registren 17, 22 i 28 mcg/m3de PM10 respectivament. A Espanya, el 32% de les 231 ciutats que ofereixen dades depassen el llistó dels 20 mcg/m3de l’OMS. Barcelona (24 micrograms) excedeix el límit de l’OMS, però no Madrid (19). L’estudi només inclou mesuraments sobre partícules, no sobre altres contaminants, com NO2o ozó.

“Som davant una emergència a molts països. La contaminació de l’aire a les zones urbanes continua creixent a un ritme alarmant i té efectes devastadors sobre la salut humana”, declara María Neira, directora del departament de salut pública de l’OMS. “El cost per als països és enorme. La contaminació de l’aire afecta les economies i la qualitat de vida de les persones. Condueix a les principals malalties cròniques, fins a provocar la mort”, afegeix.

El deteriorament de la qualitat de l’aire s’agreuja a mesura que creixen les grans urbs amb ingressos econòmics baixos, la qual cosa fa que la població es vegi incapaç d’escapar dels núvols de contaminació i les partícules que desprenen el transport, la indústria, les obres públiques o la crema de combustibles a les cases.

Els contaminants de l’aire penetren als pulmons i als sistemes cardiovasculars, de manera que posen en risc la salut de les persones. Per això, la pol·lució incrementa el risc de tenir accidents cerebrovasculars, malalties del cor, càncer de pulmó i afeccions respiratòries agudes, especialment asma.

S’espera, a més, que el peatge de tres milions de morts prematures es dupliqui a mesura que la població augmenti i el nombre de vehicles s’aproximi als 2.000 milions per a l’any 2050, tret que es faci una transformació del model energètic i de transport basat en combustibles fòssils.

El document també suggereix solucions per afrontar el problemes, entre les quals destaca que cal limitar les emissions de les xemeneies, incrementar l’ús de les fonts d’energia renovables (com l’energia solar i eòlica) i incentivar ràpid els transports col·lectius, així com caminar i afavorir el vianant, i habilitar xarxes de carril bici. Moltes ciutats europees han planificat accions per disminuir el trànsit i reduir l’ús de vehicles de motor dièsel més vells, que han enquistat el problema de la contaminació a Europa.

Antonio Cerillo

13/05/2016

La Vanguardia

Fibromiàlgia, la importància d'un bon diagnòstic

Els últims avenços es concentren en els símptomes i els antecedents familiars per tractar-la de manera adequada

El 12 de maig se celebra el Dia Internacional de la Fibromiàlgia. Aquesta malaltia és una malaltia crònica, que afecta el 3% de la població general i de forma predominant a les dones.

Els seus símptomes són dolor corporal, cansament, alteracions del son i símptomes neurosensitius com formigueig i rampes, així com alteracions en l'estat d'ànim derivades de les dificultats generades per la malaltia.

Els últims anys s'han desenvolupat diversos avenços pel que fa a localitzar les lesions implicades en la fibromiàlgia en el sistema nociceptiu i les fibres neurològiques del dolor que es distribueixen per tot l'organisme, vinculades en gran mesura a l'aparell múscul-esquelètic. Les lesions histopatològiques de la fibromiàlgia mostren que les fibres nervioses implicades en el dolor es veuen afectades i funcionen de forma contínua com també succeeix en les polineuropaties de fibra petita causades per alguns fàrmacs utilitzats per al càncer o per la diabetis.

Els factors de risc que poden ajudar a identificar aquelles persones amb fibromiàlgia en els seus estadis inicials són el sexe femení, antecedents de la malaltia en un familiar de primer grau i els dolors recurrents que semblen determinar una predisposició al dolor. Quan un pacient amb aquests factors de risc refereix dolor crònic extens i persistent, des d'atenció primària s'ha d'incloure la fibromiàlgia entre les possibles causes.

Els fàrmacs proporcionen una millora parcial i significativa en alguns casos a l'actuar sobre el dolor neuropàtic. Els especialistes fan servir dues classes de medicaments en aquests pacients: els dirigits als receptors alfa-2-delta que redueixen la transmissió nerviosa del dolor i determinats tipus d'antidepressius que potencien el mecanisme nociceptiu que controla el dolor, que en aquests pacients es troba disminuït .

La fibromiàlgia, molt més que un dolor

Els afectats per aquesta malaltia pateixen una sèrie de trastorns amb els què han de conviure diàriament

El 70% dels pacients amb fibromiàlgia refereix sentir fatiga en major o menor mesura i un 30% dels malalts pateix la síndrome de fatiga crònica. La síndrome de fatiga crònica està també present en trastorns com la depressió o els trastorns distímics i poques vegades es deriva de problemes endocrins o altres malalties, desafortunadament en alguns pacients no és possible detectar la causa.

Pel que fa a les alteracions psicològiques que pateixen els pacients amb fibromiàlgia, també hi ha una àmplia variabilitat. Entre un 30% i un 40% no té cap psicopatologia i en un 30% dels malalts es presenta una alteració secundària com a conseqüència de la malaltia.

A més, entre un 18 i un 20% dels malalts ha patit o pateix un episodi de depressió major o trastorn d'ansietat després del diagnòstic o prèviament a aquest.

Causes de la fibromiàlgia

No es coneix la causa exacta d'aquesta alteració, però es pensa que hi ha molts factors implicats. Hi ha persones que desenvolupen la malaltia sense causa aparent i en altres comença després de processos identificables, com pot ser una infecció bacteriana o viral, un accident d'automòbil, una separació matrimonial o divorci, problemes amb els fills, etc.

En altres casos, la fibromiàlgia apareix després que una altra malaltia coneguda limiti la qualitat de vida (artritis reumatoide, lupus eritematós, etc.). Aquests agents desencadenants no semblen causar la malaltia, sinó que el que probablement fan és despertar-la en una persona que ja té una anomalia oculta en la regulació de la seva capacitat de resposta a determinats estímuls.

Redacció

12/05/2016

Diari de Girona

“Les catalanes ja són les dones europees que viuen més”

Manel Esteller, oncòleg genetista; avui rep el premi Nacional de Recerca 2015

Foto per Kim Manresa

Tinc 47 anys: calculo que la meva generació en viurà 100. Investigar em rejoveneix perquè em continua divertint. Vaig néixer a Sant Boi. Casat i tenim un fill. Barcelona és un gran centre biomèdic europeu: donem-li suport; no tot és Barça, tot i que sóc culer. Cada cop la nostra edat física divergeix més de la cronològica.

Quant espera viure, doctor?

Calculo que la meva generació arribarà als 100 anys de mitjana tret de catàstrofe o crisi imprevisible.

Pagarà la pena c0mplir-los o seran de trista dependència?

Viurem més i amb més qualitat que ara, i les marques químiques que regulen el genoma poden ser decisives per aconseguir-ho.

Endavant: 100 és un nombre rodó!

I treballem amb hipòtesis de 120 o 130 anys de vida. Ara mateix les catalanes ja són les europees que viuen més: 87 anys.

Enhorabona, noies, per sobreviure’ns!

Tenim una sanitat eficient i bons hàbits en general comparats amb altres països. I a més cada dia observo més casos de grans diferències entre edat cronològica i física: veig septuagenàries que semblen de quaranta anys perquè han tingut sort genètica i, a més, se saben cuidar.

Però cada vegada hi ha més càncers.

Precisament per això, perquè els curem cada vegada més, hi ha més persones que sobreviuen i que augmenten l’estadística. La veritat és que un de cada tres de nosaltres emmalaltirà de càncer.

Això és fatal.

No ho serà, perquè gairebé tots els malalts el superaran. Pensi que cada any es cura un 2% més del percentatge total de càncers.

A poc a poc l’anem vencent.

No tan a poc a poc. En realitat, ha estat molt ràpid. Quan jo vaig començar a exercir d’oncòleg, no es curava ni un de cada quatre. La majoria dels malalts morien en dos o tres mesos. Els supervivents eren una llegenda.

Feia por només de dir la paraula.

En canvi, avui el 60% dels càncers se supe­ren. I així ha sorgit aquesta figura en la qual pensem poc, però que és essencial: la del supervivent. Hi ha desenes de milers al nostre voltant i fan una vida normal.

Doncs per molts anys a tots.

Són exmalalts de càncer que tornen a treballar durant dècades; es casen; tenen fills... Vostè passa pel seu costat cada dia en mil llocs. I sovint ningú no sap al seu entorn que han estat malalts.

Vostè és mes aviat prim: es cuida?

Menjo, menjo i de vegades massa, però en això la genètica m’ha tractat bé.

Quant de genètica hi ha en un càncer?

No confongui genètics i hereditaris: només el 10% dels càncers són hereditaris, i l’altre 90% són genètics, però no hereditaris.

Gairebé tot és bona sort o mala sort?

Cada dia juguem centenars de vegades a la gran rifa de la divisió cel·lular. Com més anys tens, més cops l’has jugada i la possibilitat que la pròxima et surti malament va augmentant.

És la loteria babilònica de Borges.

Però no tingui por, perquè ja li dic que els acabem curant gairebé tots. En canvi, avancem molt poc contra les malalties degeneratives, en especial les demències, que ara proliferen precisament perquè curem més càncers.

Algun consell?

Divertir-se. Jo em llevo cada dia encantat d’anar a treballar. M’encanta el que faig. Això és mitja vida i una font de salut.

Descobrir investigant és cosa de sort?

Els grans eurekes només et passen una o potser dues vegades a la vida. La normalitat és anar fent petits descobriments cada dia: de mica en mica. I el dia que no avancem una miqueta, doncs no me’n vaig content a casa.

A més, avui investigar ja no és cosa d’un geni, sinó d’una xarxa genial.

L’últim gran avenç –i li dono una gran notícia– és que hem creat amb investigadors de Cambridge una enciclopèdia universal mundial on hi ha tots els factors moleculars dels tumors que es relacionen amb tots els fàrmacs existents.

Quants n’hi ha?

Parlem d’un miler de mostres i de més de 500 fàrmacs. Qualsevol la pot consultar i saber el seu tumor i el seu gen i el seu fàrmac. Nosaltres des d’aquí Barcelona hem elaborat la part epigenètica.

Aquesta enciclopèdia és important?

Molt. Perquè és el primer vademècum molecular on es relaciona tot: tumor, gen, molècula, fàrmac. I estarà obert a tothom. Això és formidable. Un gran progrés.

Els fàrmacs també?

Alguns són d’empreses i d’altres de lliure accés, però la informació hi serà per a tothom. És un gran avenç per personalitzar els tractaments i la seva eficàcia a tot arreu.

Què hi posaria i què en trauria, en la nostra gestió de la investigació?

En trauria gestors. N’hi ha massa. Podríem aconseguir més resultats amb menys diners si retalléssim en alts càrrecs.

Una retallada sanitària però saludable.

Icrea a Catalunya ha estat un excel·lent model: tres o quatre gestors han portat a treballar a Barcelona moltíssims i excel·lents investigadors de tot el món. Si la comparem amb el CSIC, veurem que la ràtio ges­tors-cien­tífics del segon és molt pitjor.

A la nova Agència Estatal d’ Investigació hi ha nou alts càrrecs i dos científics.

És un altre error greu que llasta l’eficàcia investigadora: tenim massa gestors que no són científics.

La càrrega dels càrrecs

A la investigació espanyola hi ha massa alts càrrecs que no són científics i no aporten cap valor a la nostra xarxa d’investigadors. Esteller ho denuncia i també Carlos Sebastián ho apuntava l’altre dia aquí mateix amb un exemple demolidor: a la flamant –es va crear el novembre passat– Agència Estatal d’ Investigació manen nou alts càrrecs i dos científics. La Generalitat catalana ha copiat els vicis de l’administració espanyola massa sovint, però cal reconèixer que la trajectòria d’ Icrea, on molt pocs gestors han fitxat alguns dels millors investigadors internacionals, és ara per ara exemplar. Sobretot si la comparem amb el burocratitzat i carregat de càrrecs Centre Superior d’ Investigacions Científiques (CSIC).

Lluís Amiguet

10/05/2016

La Vanguardia

La caiguda demogràfica s'acarnissa amb l'escola concertada, que perd el 6% d'aules

• Ensenyament calcula que els col·legis privats podrien tancar el curs vinent unes 60 classes de P3, enfront de les 42 d'aquest any

• La caiguda de preinscripcions a la pública ha sigut inferior al que es preveia, després que no s'anunciessin supressions d'aules per endavant

Albert Bertran

La caiguda demogràfica, però també la crisi econòmica i la incorporació de projectes pedagògics innovadors a l'escola pública, amenacen de passar factura a la concertada a Catalunya. De moment, a l'espera que el 17 de maig vinent es concreti on estudiaran P3 els alumnes que s'han preinscrit per al curs 2016-2017, tot apunta que els centres de titularitat privada (subvencionats amb fons públics) perdran "una mica més de 60 grups o classes en conjunt", ha assenyalat aquest dilluns Lluís Baulenas, director general de Centres Públics de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat.

Això significa que el setembre vinent, en la concertada, s'obriran el 6,3% menys d'aules que aquest any. Una vintena, a la ciutat de Barcelona, segons estimacions del Consorci d'Educació. Aquest curs 2015-2016, l'escola privada ja ha perdut a Catalunya 42 grups de P3 respecte a l'any anterior, quan, al seu torn, també va haver de tancar una trentena més d'aules. Les dades definitives no se sabran, en aquest cas, fins que es completi la matrícula, a finals de juny.

A l'escola pública, en canvi, on en un principi es preveia un tancament massiu de classes per motius demogràfics (Ensenyament havia calculat, abans de la preinscripció, que haurien de suprimir 106 grups), hi desapareixeran finalment 54 aules. En contrapartida, la redistribució de la població i l'augment de sol·licituds per anar a la pública en algunes zones han portat la conselleria a obrir 63 grups addicionals.

La Generalitat diu que és aviat per extreure conclusions i adverteix que encara no es pot parlar d'una tendència favorable a la pública, perquè el fenomen es concentra sobretot a Barcelona ciutat. Sí que esmenta la "cohesió que hi ha entre els professors de la pública" i recorda que aquest any les escoles situades als barris més desafavorits tindran menys alumnes per aula. Però el cert és que el fet que moltes poblacions no anunciessin per endavant en la preinscripció escolar quants tancaments d'aules de P3 hi hauria, ha acabat beneficiant els centres públics.

És el cas, per exemple, de Berga, on la pressió popular i l'ajuntament de la ciutat van acabar per convèncer Ensenyament perquè les escoles públiques i les concertades de la localitat concorreguessin a la preinscripció escolar en igualtat de condicions, és a dir, sense que la conselleria decidís per endavant quin col·legi havia d'assumir la desaparició de la línia de P3 que sobrava a la ciutat. Finalment, després del procés, les famílies han decidit que les escoles públiques de Berga mantinguin tots els grups d'infantil (i, per tant, també el nombre de mestres) el pròxim curs.

El problema a Berga era que els 122 alumnes del municipi que han de començar P3 l'any que ve eren insuficients per omplir les més de 175 places que fins aquest curs havien estat oferint les escoles locals. Finalment, "més de la meitat de les famílies han escollit la pública respecte a la concertada, una xifra superior a la d'anys anteriors", assegura Mònica Garcia, regidora d'Educació. Així, la que amb tota probabilitat es veurà afectada és l'escola concertada Vedruna.

Escoles innovadores

Una situació semblant es pot donar, a falta de conèixer les llistes definitives d'alumnes, a l'àrea de Girona i a la del Maresme-Vallès Oriental, on, segons ha indicat Baulenas, tampoc es van anticipar tancaments d'aules abans de la preinscripció. En el cas gironí, es desconeix quina serà l'afectació en l'escola concertada, però les dades que té Ensenyament mostren que als col·legis públics s'hi obriran nou nous grups de P3 (però també en tancaran quatre en altres poblacions).

Però on més evident ha sigut l'aposta per la pública és a la ciutat de Barcelona, com ja va avançar el Consorci d'Educació fa uns dies, quan va presentar les dades provisionals de la preinscripció i va assenyalar que aquest any, per primera vegada, les peticions per estudiar a la pública han igualat les de la concertada. A la capital catalana ha sigut determinant l'atractiu que estan exercint algunes de les escoles denominades innovadores, amb projectes pedagògics que incorporen noves formes d'implicar els alumnes en l'aprenentatge.

No sembla que aquest hagi sigut el motiu en el conjunt de Catalunya, on "el projecte educatiu de les escoles encara no és un factor significatiu", ha precisat el director general de Centres Públics, que ha indicat que el curs vinent començaran l'escola a Catalunya 66.888 alumnes nascuts l'any 2013, el 5,4% menys que els de la promoció anterior. A Barcelona, però, sí que hi ha pares que trien escola pel projecte educatiu. "I estem segurs que els que escullen la pública, ho fan perquè estan convençuts de la seva qualitat", va subratllar la responsable del consorci. 

El Pas a l'Institut 

1. Un augment segons el que es preveia Malgrat que el procés de preinscripció per a primer d'ESO sol ser, des del punt de vista de l'Administració, molt més complex que el de P3, la veritat és que aquest any, "la previsió inicial d'augment s'ha complert", indica el subdirector Lluís Baulenas.
2. Gairebé el 4% més d'alumnes de primer A diferència del que passa en l'educació infantil, la població escolar de primer d'ESO creixerà el pròxim 2016-2017 el 3,8% respecte a aquest any. La preinscripció s'ha repartit a parts gairebé iguals: la pública tindrà un augment del 3,84% i la concertada, del 3,59%.
3. Facilitar un procés gens fàcil "Un dels criteris que regeixen l'assignació de places, en el pas de primària a secundària, és garantir la coordinació i facilitar la continuïtat del procés educatiu", diu el responsable de l'escola pública. La transició no és sempre fàcil, pel canvi que suposa per als adolescents.
4. Una ràtio més baixa per a l'any que ve El subdirector s'ha compromès a estudiar, de cara al curs 2017-2018, la possibilitat de reduir el nombre d'alumnes per aula, la ràtio, en els centres de secundària de més complexitat, com s'ha fet aquest any a primària. "S'ha de veure si disminuïm a 27, en comptes dels 30 actuals", apunta.

Maria Jesús Ibáñez

09/05/2016

El Periódico

Sempre desperts, la mort més cruel.

El testimoni de dos germans australians que pateixen insomni familiar letal dóna visibilitat a una malaltia que, tot i que molt poc comú, és devastadora. 

Els germans Webb

Hi ha moltes coses a la vida que semblen segures, que no ens qüestionem mai. Dormir és una d'elles. La majoria ens queixem que no dormim tantes hores com voldríem, i són molts els que pateixen trastorns del son i tenen problemes d'insomni. Però d'una manera o una altra, més o menys hores, amb l'ajut de pastilles o sense, tothom dorm. Tothom? No. Al món hi ha unes 40 famílies que pateixen insomni familiar letal (IFL), una malaltia que, un cop es desenvolupa, els fa impossible tornar a dormir. I el que passa aleshores és extraordinàriament cruel.

Són molt poques, però el seu sofriment és difícil d'imaginar. El problema de les persones que pateixen IFL ha saltat al primer pla de l'actualitat arran del testimoni de dos germans, Lachlan i Hayley Webb, que han explicat el seu cas en un reportatge emès fa uns dies en un canal de televisió australià. Els dos germans van descobrir que la família tenia el gen de la malaltia quan ells eren adolescents i la seva àvia va deixar de dormir. Sis mesos després va morir. Més tard, moririen també la seva mare, una tieta i un oncle.

L'IFL és una malaltia neurodegenerativa, semblant a la de les vaques boges. Però mentre que la de les vaques boges s'adquireix en menjar carn contaminada, l'IFL s'hereta, sense que els que la pateixen puguin fer res per evitar-ho. No es declara de sobte sinó que apareix de forma gradual. Hi ha qui pateix els primers símptomes amb 20 anys, d'altres en tenen 70. Els que pateixen la malaltia comencen a mostrar-se confosos i, amb el temps, deliren, seguint un quadre que es pot confondre amb la demència. En algun moment deixen de dormir. Com a molt experimenten una sensació de son incomplet, però en cap cas arriben a tenir un son profund. Entre sis mesos i dos anys després de patir els primers símptomes moren.

"Estar despert els últims sis mesos de la teva vida"

De moment, no hi ha cap tractament per a l'IFL. Un equip de científics italians han desenvolupat un fàrmac encara en període de proves i a la Universitat de Califòrnia es treballa en una teràpia experimental. Els germans Webb s'hi han apuntat de forma voluntària, amb l'esperança que la ciència trobi la cura per a la seva malaltia abans que sigui massa tard. La doctora Sonia Vallabh, coresponsable de la nova teràpia, explica que patir IFL "és una manera increïblement ràpida i brutal de morir". Un dels pacients ho descriu així: "És com estar despert durant els últims sis mesos de la teva vida".

Els motius pels quals Vallabh es dedica en cos i ànima a trobar una cura són del tot personals: fa cinc anys va ser testimoni de la mort irremeiable de la seva mare, una lenta agonia durant la qual va quedar colgada en uns llimbs, a mig camí entre estar desperta i estar adormida. "Estava prou lúcida com per saber que era víctima d'alguna cosa horrorosa". La doctora ha donat positiu en les proves per detectar la malaltia, cosa que vol dir que tard o d'hora la desenvoluparà i morirà. Per evitar-ho, cal que algú trobi la cura, que de moment no existeix. Potser serà ella qui la trobarà. Els germans Webb hi confien, i ella també. L'edat mitjana a la qual es presenta la malaltia és de 50 anys. Ara en té 31. Els germans Webb, 28 i 31.

Què passa quan no dormim

L'insomni familiar letal és una malaltia extrema, motivada per la degeneració del tàlem, la part del cervell que regula com responem de forma automàtica a l'entorn. Per imaginar l'infern que viuen els que la pateixen només cal tenir presents els símptomes que experimentem després de no descansar prou: cansament, irritabilitat, mal de cap… Després de 24 hores sense dormir es veuen afectades la capacitat de discernir i decidir. L' atenció baixa, falla la memòria, hi ha problemes de concentració i l' audició disminueix. Amb aquests problemes, les possibilitats de patir un accident greu s'incrementen de forma notable. 36 hores sense dormir provoquen un daltabaix emocional i puja molt la tensió arterial.

Després de 48 hores, el cos comença un procés de compensació provocant microepisodis de son, d'una durada que pot anar de 0,5 a 30 segons. La desorientació és total. 72 hores sense dormir i la capacitat de pensar de forma lúcida i concentrar-se és pràcticament inexistent. Fins i tot una conversa normal és un repte i es comencen a patir al·lucinacions, on es veuen coses que en realitat no hi són o no existeixen.

La importància de dormir

Tot això passa perquè, òbviament, dormir és molt important. Alguns càlculs estadístics apunten que un home que mori amb 80 anys s'haurà passat 50 dies sencers de la seva vida practicant sexe, 95 dies al vàter, 9 anys mirant la tele… i 26 anys dormint. Dormir és tan important que no podem decidir no fer-ho. Fins i tot els que, per algun motiu, intenten no aclucar l'ull troben la tasca impossible. Res, ni tan sols menjar, és tan important. Randy Gardner, un estudiant de 17 anys dels Estats Units, va decidir comprovar quant podia aguantar sense dormir; onze dies després, aconseguia un rècord mundial.

La ciència no acaba de saber per què tenim una necessitat peremptòria de dormir. Sap, això sí, quins són els beneficis de dormir bé: renovar les cèl·lules, mantenir sa el sistema immunològic, fer que el metabolisme funcioni de forma correcta. I també sap els problemes derivats de no fer-ho: més risc de patir tota mena de malalties, des de la diabetis fins als infarts de miocardi, passant per la depressió i l'obesitat. Una perspectiva preocupant, tot i que si l'episodi d'insomni és puntual no cal patir, perquè els danys que es generen no són irreversibles.

Isidre Estévez

09/05/2016

Ara.cat

Un repte per a tothom!

Davant els casos d'abusos sexuals en col.legis catalans que s'han conegut en els últims mesos, Escola Cristiana de Catalunya demana perdó i es declara avergonyida. En aquest article es compromet a dedicar tots els seus esforços a evitar que torni a succeir.

Fa unes setmanes va acabar el procés de preinscripció per als ensenyaments obligatoris a les escoles del Servei d’Educació de Catalunya. Un significatiu nombre de famílies ha aconseguit que els fills o filles obtinguin plaça a l’escola desitjada. És bo que sigui així, que es pugui exercir en llibertat democràtica el dret d’escollir segons el propi capteniment educatiu i les pròpies conviccions. La nostra felicitació a tots els qui han obtingut plaça a l’escola pública o concertada desitjada. Des de Escola Cristiana de Catalunya volem manifestar, també, agraïment als pares i mares que han fet confiança en els nostres centres.

La tradició educativa del nostre país, l’estructura del sistema que la història ha confegit amb l’esforç de les diverses iniciatives, la continuada inquietud pedagògica dels seus educadors i la vàlua de les iniciatives innovadores actuals –que són una realitat reeixida i prometedora–, de ben segur que contribuiran a enfortir un diàleg pedagògic constructiu i enriquidor al servei dels alumnes i professors, lluny d’enfrontaments estèrils que aporten ben poc a la millora qualitativa de l’ensenyament.

La voluntat d’entesa i el diàleg són dos elements que sempre han guiat el camí de moltes ­institucions, professionals de l’educació, polítics i persones interessades en l’ensenyament; també de les més de quatre-centes escoles cristianes d’arreu de Catalunya. Som escoles que eduquem en el compromís, en la confiança en les persones, la ­responsabilitat, el diàleg, l’esperit de servei, el respecte, la solidaritat, la justícia i la convivència. Som escoles que eduquem en un seguit de valors i actituds basats en els ensenyaments de Jesús. La nostra qualitat educativa és, per damunt de tot, qualitat humana, i entenem l’educació com un servei a tothom.

En les escoles cristianes, l’alumne i l’educador són el centre del procés educatiu, com no podria ser d’una altra manera. Apostem per l’educació integral, des del primer dia d’escola­rització, fins que s’arriba a la universitat o als cicles de for­mació professional qualifica­dora. Apostem per metodologies d’aprenentatge i enfocaments pedagògics innovadors. I ho fem adaptant-nos a les necessitats educatives de cada escolar i donant molta importància a l’atenció a la diversitat. És una educació personalitzada, en la qual els mestres i professors potencien el millor de cada alumne.

Bo i que aquest plantejament general abasta totes les escoles cristianes i es desenvolupa en el seu dia a dia, hem viscut i vivim amb vergonya, indignació i tristesa els casos d’abusos a menors que s’han denunciat en els darrers mesos a diferents escoles del nostre col·lectiu. Ho lamentem, ens avergonyeixen profundament i demanem perdó a les víctimes i les seves famílies. Estem al seu costat. Les escoles afectades s’han posat a disposició de les víctimes per intentar reparar els danys i donar el suport psicològic i jurídic necessari. Solidàriament, també ho fem totes les escoles cristianes.

Els abusos a menors són una xacra de la societat i el 80% dels casos es produeixen en l’entorn familiar. Sovint els mitjans de comunicació també es fan ressò de casos que han succeït en altres entorns (escolars, esportius, de lleure...) Vetllarem i esmerçarem tots els nostres esforços perquè cap més abús torni a passar en una escola cristiana, però el cert es que ni la societat, ni les escoles poden garantir que no tornarà a succeir. Els protocols actuals permeten detectar i denunciar amb agilitat casos d’aquestes característiques i centrar els esforços convenients a generar i desenvolupar una cultura de la prevenció. En aquest context, l’escola cristiana de Catalunya fa una crida a totes les institucions implicades i els diferents agents socials per buscar plegats totes aquelles solu­cions que permetin acabar amb aquest greu problema que afecta a tota la societat. No oblidem, com ja hem esmentat més amunt en aquest article, que el 80% dels casos es produeix en l’àmbit familiar.

En continuïtat amb el treball fet fins ara, les escoles del Servei d’Educació de Catalunya seguiran oferint el seu servei en el marc de la Llei d’Educació. Per a moltes famílies, l’escola cris­tiana continua sent l’opció preferent, tal com s’ha posat de ­manifest en el procés de preinscripció. Heus ací el nostre agraïment. Això ens encoratja a encarar el futur amb humilitat i optimisme i amb el convenciment que seguirem formant bones persones i professionals competents i preparats per construir amb els altres nois i noies la Catalunya del futur; una Catalunya justa, integradora, equitativa... i atenta a ajudar les persones més desafavorides. Un repte per a tothom!

Enric Puig Jofra

05/07/2016

La Vanguardia