Deu preguntes i respostes sobre el virus zika

Les claus d’aquesta malaltia, que transmeten els mosquits i que pot provocar microcefàlia en nadons i fetus 

1. Què és el virus zika?

És un virus semblant filogenèticament als del dengue i la febre groga. Es va descobrir per primera vegada al bosc de Zika a Uganda, el 1947, en micos monitorejats científicament per controlar la febre groga. 

No obstant això, fins al 2007 era relativament desconegut, fins que se'n va produir un gran brot a l'illa de Yap i en altres illes properes als Estats Federats de Micronèsia (al nord d'Austràlia), amb 8.187 afectats. Entre l'octubre del 2013 i el febrer del 2014 un nou brot va arribar a la Polinèsia Francesa, on es creu que n'hi va haver 8.264 casos.

2. Com es transmet?

La principal manera de transmissió és a través del mateix insecte que el dengue, el mosquit Aedes aegypti. Però hi ha casos de transmissió sexual (ja que roman a l'esperma durant més temps), perinatal (de la mare al fetus) i sanguínia. El virus no es transmet per la lactància materna.

3. Quins són els principals símptomes i signes de la malaltia?

La gran majoria de les persones infectades no desenvolupa manifestacions clíniques, però, quan es donen, es caracteritzen per ser taques vermelles a la pell, febre intermitent, taques als ulls i dolors als músculs, les articulacions i el cap. Amb menys freqüència, s'han registrat edemes, mal de coll, tos, vòmits i presència de sang al semen. Els símptomes, en general, desapareixen de forma espontània després d'un període que pot anar de tres a set dies. No obstant això, els dolors a les articulacions poden persistir fins a un mes.

4. Hi ha algun tractament per al virus zika?

No hi ha cap tractament per a la malaltia. Els símptomes sí que poden controlar-se amb l'ús de paracetamol o dipirona, per a la febre i el dolor. En el cas d'erupcions pruriginoses, pot considerar-se l'ús d'antihistamínics. No s'aconsella l'ús ni la prescripció d'àcid acetilsalicílic o altres fàrmacs antiinflamatoris, a causa de l'augment del risc de complicacions hemorràgiques.

5. Quina és la relació entre el virus zika i la microcefàlia?

A finals de novembre, després d'una alta incidència de la microcefàlia en alguns Estats del Brasil, on també es va produir un augment del nombre de casos de zika, el Ministeri de Salut va confirmar la relació entre ambdues malalties. L'evidència va sorgir després d'un estudi que va detectar la presència del virus en mostres de sang recollides d'un nadó que va néixer amb microcefàlia a Ceará i va acabar morint. Encara no se sap com actua el virus en l'organisme humà, ni quins mecanismes porten a la microcefàlia, però s'estan investigant els casos. 

Al Brasil, el butlletí epidemiològic més recent registra 3.530 casos de microcefàlia relacionats amb infeccions pel virus zika entre l'octubre del 2015 i principis d'aquest any al país. S'estan investigant 46 morts de nadons amb microcefàlia, que possiblement tenen relació amb el virus zika. 

La setmana passada, els Estats Units van registrar el primer cas de microcefàlia relacionada amb el virus zika a Hawaii. Segons va informar el diari The New York Times, la mare del nadó es podria haver infectat quan va viatjar al Brasil, el maig de l'any passat.

6. Quines són les recomanacions per a les dones embarassades?

Als Estats Units, el Centre de Control i Prevenció de Malalties recomana que les dones embarassades no viatgin a 14 països de l'Amèrica Llatina, entre els quals hi ha el Brasil, Puerto Rico i Colòmbia. 

Al Brasil, el Ministeri de Salut recomana que les dones embarassades es protegeixin de les picades d'insectes. Per això, suggereix que evitin els horaris i llocs en els quals hi hagi presència de mosquits, que portin roba que protegeixi la major part del cos i que facin servir repel·lents.

7. Hi ha alguna vacuna per prevenir la malaltia?

No hi ha cap vacuna contra el virus zika.

8. Com es pot prevenir?

Com que fins al moment, el principal sospitós de causar el virus zika és el mosquit Aedes aegypti, l'ideal és prevenir-ne la propagació. Es tracta d'un insecte que també transmet quatre tipus de dengue i chikungunya, una malaltia que ataca les articulacions i provoca dolors bastant intensos. El mosquit prolifera en aigua estancada neta, motiu pel qual és important evitar que s'acumuli en pneumàtics, testos de plantes i qualsevol altre recipient obert. Per evitar les picades, cal fer servir repel·lents i col·locar mosquiteres a les finestres i les portes.

9. Quins són els països afectats per la malaltia?

Segons l'Organització Mundial de la Salut, només el 2015 es van confirmar casos de zika en nou països d'Amèrica: el Brasil, Xile —a l'Illa de Pasqua—, Colòmbia, el Salvador, Guatemala, Mèxic, Paraguai, Surinam i Veneçuela. Aquesta setmana, les autoritats nord-americanes van confirmar el primer cas de zika al país: un home que viu a Texas i que va visitar el Salvador recentment.

Al Brasil, l'any passat es van registrar 1,6 milions de casos probables de dengue. Com que es considera que el zika té símptomes semblants als d'un dengue lleu, els infectats de zika acaben entrant en el compte del dengue. Colòmbia és un altre país amb un alt nombre d'infectats: almenys 11.000 casos confirmats, segons la informació més recent.

10. El virus zika ja ha causat morts?

Al Brasil, fins al moment, el Ministeri de Sanitat ha confirmat tres morts possiblement relacionades amb el virus zika: un nadó, un home que també tenia lupus i una noia de 16 anys.

El País

22/01/2016

"Per controlar el pes cal passar gana"

Antonio Escribano, responsable de nutrició de les federacions espanyoles de futbol i bàsquet, endocrí i expert en medicina esportiva acaba de publicar un llibre amb les pautes alimentàries per viure més i millor. 

Menjar fruites, verdures, peix i fruita seca mastegant cada mossegada com a mínim 25 vegades i caminar 10.000 passos al dia són els consells estrella de l'Antonio Escribano (Còrdova, 1950), endocrí, nutricionista i expert en medicina esportiva per viure més i millor. L'inventor de la papilla miraculosa que va millorar espectacularment els resultats del Sevilla FC el 2004 revela ara a Come bien, vive más y mejor (Espasa) les 17 claus per aconseguir una bona salut i endarrerir l'envelliment. Responsable mèdic de l'àrea de Nutrició de la Federació Espanyola de Bàsquet i de la Unitat de Nutrició, Metabolisme i Composició Corporal de la Reial Federació Espanyola de Futbol, recomana prescindir del tabac, l'alcohol, el sucre i la sal i passar gana com a únic mètode saludable per controlar el pes.

Doctor. Què he de fer per viure més i millor?

Menjar bé, dormir adequadament, fer una mica d'esport i tenir una actitud positiva davant la vida.

Com puc aconseguir el pes i la composició corporal que em convé?

Sent organitzat amb els menjars. Cal ingerir fruites, verdures i peix i cal ser, sobretot, moderat a l'hora de alimentar-se. L'organisme és sempre més agraït quan un menja poc.

Cal passar gana per controlar el pes?

Sense cap dubte. Això que un es pot aprimar sense passar gana és una tonteria. Qualsevol esforç requereix un compromís i si el que volem és perdre pes hem de ser conscients que el primer que hem de fer és consumir les reserves que tenim a l'organisme. Les dietes miracle no existeixen.

Quines són les joies de l'alimentació?

Les fruites, les verdures, la fruita seca, l'oli d'oliva i l'aigua. Aquests són els aliments que jo vendria en una joieria.

Per què la poma és l'estrella de les fruites?

Perquè, comparant-la amb el futbol, és una espècie de migcampista que remata, defensa i té qualitats de toc. La poma aporta vitamines, minerals i carbohidrats. Li falten proteïnes i greixos, però si jo hagués de triar els aliments que m'enduria a una illa deserta triaria les fruites i dins de les fruites, la poma.

Vostè també recomana menjar fruits secs, però, no engreixen molt?

Els fruits secs engreixen, però són una font perfecta de greixos insaturats que són molt bons per a l'organisme. Cal prendre cada dia una quantitat petita de fruits secs.

Què vol dir amb una quantitat petita?

Jo esmorzo cada dia quatre nous, un grapat de nabius i de panses, dues orellanes d'albercoc, un iogurt amb oli d'oliva i un cafè, al qual de vegades també li poso un rajolí d'oli d'oliva.

Contenen sucre els productes etiquetats com a light?

Als aliments light els hi treuen greix, és a dir, els hi rebaixen les calories, però segueixen tenint sucre. El dolent és que hi ha gent que s'atipa d'aliments light sense adonar-se que al final mengen fins i tot més del que ho farien si no fossin light.

D'on sorgeix la fam: l'estómac o del cervell?

Del cervell que produeix una reacció metabòlica que se sent en tot el cos. Quan baixa la glucosa, el cervell envia a l'estómac uns senyals que provoquen unes contraccions que no són més que la sensació de la fam. L'hàbit de menjar malament que porta a l'obesitat es genera al cervell, no té res a veure amb l'estómac.

Per què cal mastegar molt i menjar a poc a poc?

Perquè la digestió comença a la boca. Per això tenim queixals, per moldre el menjar, que destruït és sempre més senzill de digerir a l'estómac. Cal mastegar un mínim de 25 vegades cada mossegada que ingerim. Aquestes farinetes, amb la saliva, passen millor després a l'estómac.

Si quan m'assec a dinar tinc set, per on començo, per l'aigua o per la cervesa?

Per l'aigua sempre. La cervesa calma la set per l'aigua que conté.

Quina dosi màxima d'alcohol hauria de prendre al dia?

Cap. Una gota d'alcohol és com una trepitjada al dit gros del peu. L'alcohol és una agressió per a l'organisme perquè no existeix en la naturalesa, és una cosa que hem creat nosaltres.

És cert que els espanyols ingerim el doble de begudes alcohòliques de mitjana que la resta del món?

Estem per sobre de la mitjana mundial en consum d'alcohol, cada espanyol es beu a l'any 11 litres d'alcohol i el pitjor és que cada vegada beuen més els joves i, sobretot, les noies. A Espanya es beu per beure, per emborratxar-se i això ens portarà greus problemes en el futur.

De quins problemes parla?

El consum d'alcohol és una agressió al fetge i al cervell. Cada vegada són més els casos de joves que presenten símptomes de demència alcohòlica i problemes hepàtics. L'alcohol destrueix el sistema nerviós cognitiu i acaba amb les neurones, que mai més es recuperen.

Doctor, com es poden combatre aliments addictius com la sal i el sucre?

Traient-los del mig. No es pot negociar amb les agressions a l'organisme que produeixen la sal i el sucre. Els aliments ja contenen les dosis necessàries de sal i sucre sense necessitat que els n'afegim més. Li asseguro que el paladar es pot reeducar per deshabituar-se d'aquestes substàncies addictives que no ens fan cap bé.

Però no és fàcil renunciar a unes postres quan un surt a dinar a un restaurant...

Sempre recomano prendre una infusió per evitar les postres. El dolç no és més que l'IVA del menjar i un IVA molt car.

Fins a quin punt influeix l'alimentació en l'aparició del càncer?

El 35% dels càncers estan relacionats amb la mala alimentació, bé per dèficit de certs aliments o per excés de greixos. Aquests mals hàbits afecten el fetge, l'esòfag, el ronyó o el còlon, el càncer està vinculat a la falta d'ingesta de fibra. La bona notícia és que hi ha aliments que prevenen el càncer.

Quins?

Els fitoquímics com les cols, el bròquil, els nabius, els cítrics, els alls, cebes i cebes tendres i, per descomptat, la fruita seca.

Digui'm per favor quins aliments ajuden a la memòria i al cor.

Al cor li van molt bé els greixos insaturats, les verdures, els cítrics i les nous. A la memòria la beneficien aquests mateixos aliments, el raïm i els omega 3 que contenen els peixos blaus. Tots aquests productes eviten l'arteriosclerosi en millorar el reg cerebral i el coronari.

Quins protegeixen el fetge?

La carxofa és miraculosa per al fetge, cal consumir-la dues o tres vegades per setmana. Evitar el consum d'alcohol també és bo.

El tabac segueix sent un dels grans enemics de la nostra salut?

Sí. El tabac, l'alcohol i l'obesitat suposen el 10% de la despesa del PIB mundial. El món seria millor si no existís ni el tabac ni l'alcohol i l'obesitat es pot evitar amb nous hàbits alimentaris encaminats a no ingerir més del que es gasta.

Què es pot fer contra l'estrès?

Prevenir-lo i controlar-lo. Les coses són com són des del punt de vista objectiu, però tenen també un nivell subjectiu de precisió, així que cal aprendre a negociar amb un mateix per no augmentar les situacions que provoquen estrès. Les coses només existeixen al nostre cap i cal adonar-se que el que ens molesta és millor treure-ho del nostre camí.

Natalia Vaquero

21/01/2016

Diari de Girona

Indefensos davant el 'bullying'

* Psicòlegs i educadors reclamen recursos que els ajudin a prevenir l'assetjament i el suïcidi d'adolescents

* Proposen una jornada de professors i alumnes a l'inici de cada curs per tractar sobre conflictes emocionals

Foto: Laia Abril

El menyspreu subtil però evident a la classe, la ridiculització del que diu quan respon al professor o les rialles del grup assetjador quan el seu objectiu --un noi insegur, dominat per l'ansietat, que se sent indefens-- apareix a l'aula o al pati, converteixen en un infern intolerable la vida d'un nombre no determinat de nens i adolescents. No hi ha estadístiques que permetin determinar si es tracta d'un fenomen creixent, o bé de conductes de què ara es parla i abans no, però el cert és que succeeixen, amb tràgiques resolucions en alguns casos, com el suïcidi recent d'un nen d'11 anys a Madrid. Tot i així, aquest no és el principal motiu pel qual alguns menors de 18 anys intenten, o aconsegueixen, treure's la vida en el nostre entorn. Els conflictes amorosos són la principal causa, asseguren psicòlegs i psiquiatres.

Els manuals de psiquiatria descriuen el 'bullying' com un factor de risc de suïcidi Els manuals de psiquiatria infantil i juvenil adverteixen que el 'bullying' és un factor de risc de suïcidi al qual cal posar fre i solucionar, però, tret d'excepcions, la realitat reflecteix que el menor que és objecte de persecució psíquica --i amb freqüència física, a més de les xarxes socials-- per part d'individus que formaven part del seu grup de relacions, no troba refugi ni en la família ni en els professors.

Recorren al sentit comú

El perfil del menor que és objecte d'assetjament s'acostuma a descriure 'a posteriori' quan la situació s'ha desbordat. Aquesta és precisament una de les llacunes per a la qual psicòlegs i professors reclamen la intervenció autoritzada d'algun organisme públic que pauti accions que enllacin el món emocional, i els conflictes psíquics naturals en nens i adolescents, amb l'àmbit escolar, l'inici de les relacions de parella i la interacció en col·lectius cada vegada més complexos. “Els professors actuem per sentit comú i més o menys percebem la forma subtil amb què alguns alumnes molesten constantment els companys que són més fluixets a la classe. Però si aquest noi perd el suport de la família i és assetjat de manera insuportable, el cas se'ns escapa”, afirma el sociòleg Nicolás Viñés, professor de secundària a l'escola Immaculada Concepció d'Horta, a Barcelona. “El professorat hauria de tenir una certa preparació, algunes pistes, per saber com intervenir-hi, al marge d'avisar els Mossos d’Esquadra quan hi hagi un assetjament evident a través del mòbil --prossegueix Viñés--. I és necessari donar eines als alumnes, perquè sàpiguen on anar i com defensar-se en aquesta situació”.

Entre els pacients dels grups de teràpia per a adolescents obesos que dirigeix Sandra Gussinyer, psicòloga clínica adscrita al programa Nens i Joves en Moviment, abunden els joves que van començar a menjar desaforadament per refugiar-se d'un assetjament escolar desatès. És el cas de la Núria [nom fictici], de 15 anys, que entre els 8 i els 10 va patir un intens 'bullying' en una escola del Carmel de la qual guarda tràgic record.

L'obesitat com a refugi

“Menjar és una manera de gestionar les emocions i va ser la sortida que va trobar la Núria, que segueix sent una obesa en tractament --explica Gussinyer--. Els anys que va patir assetjament va quedar en evidència l'absència de recursos de l'escola, un buit que segueix sense estar resolt”. La Núria vivia desconcentrada, tenia cefalees, dolors intestinals, atacs d'ansietat. Enfrontar-se a un examen envoltada dels que l'assetjaven li resultava insofrible --els seus pares sol·licitaven infructuosament que se l'examinés tota sola-- i solia comentar amb la seva mare el desig de morir per descansar. Un canvi d'escola va tallar el problema, però la Núria ja no ha deixat el refugi del menjar.

“Són persones vulnerables i emocionalment dependents que són percebudes com a objecte d'assetjament per companys que troben el domini de si mateixos atacant el feble --descriu Gussinyer--. L'abusador també té problemes”. Sol coincidir, indica la psicòloga, amb una crisi seriosa entre els pares de l'assetjat --separació, mort d'un d'ells, pèrdua de la feina-- una situació que porta el noi a la conclusió que no pot sumar més problemes a la seva família. “S'aïlla, es queda sol, i es mostra propici a l'assetjament --diu la psicòloga--. Si no reacciona amb agressivitat davant dels que l'ataquen, o si no els demostra indiferència, no s'aturaran”.

Un intensiu emocional

Aquesta especialista reclama que l'Administració adopti un paper actiu davant el problema. Proposa fixar unes trobades intensives d'un o dos dies de durada, cada inici de curs, en què participin els alumnes d'11 i 12 anys i els seus professors, dedicats a abordar els conflictes emocionals i de desenvolupament amb què es podran trobar. “És una edat importantíssima, el moment més vulnerable per als adolescents --indica Gussinyer--. No tenen recursos per afrontar la seva inseguretat personal, la insatisfacció amb un cos en canvi, la nova metodologia d'estudi en els cursos de secundària”. Aquestes trobades --'flowment' (la fluïdesa del grup) en la seva definició-- proporcionarien recursos per afrontar un 'bullying', sosté la psicòloga.

Els principals motius que, no obstant, condueixen alguns adolescents a intentar matar-se tenen un patró molt clàssic, assegura Joaquim Puntí, psicòleg a l'Hospital Parc Taulí, de Sabadell, i membre de l'Associació de Psiquiatria Infantil i Juvenil. Una forta discussió amb el pare o la mare, o la prohibició d'utilitzar el mòbil durant un mes, pot conduir a una tragèdia, adverteix Puntí. “I, sobretot, veure el nòvio o la nòvia besant-se amb un altre; o ser abandonat”, afegeix. La majoria d'intents de suïcidis entre joves i adolescents són exactament això: temptatives, apunta el psicòleg. En aquests casos, el mètode més freqüent per aconseguir-jo és la sobredosi de fàrmacs, sempre amb els que estan més a mà a casa: ibuprofèn, paracetamol, l'hipnòtic de la mare… Els que adopten aquesta via d'autolesió preferirien seguir vivint, sempre que es donessin alguns canvis en la seva vida. Els que ja no confien en l'ajuda, com el nen de Madrid, impedeixen que se'ls rescati.

Àngels Gallardo

21/01/2016

El Periódico

“Fes exercici físic cada dia i tindràs més bona memòria”

Charles Hillman, doctor en Cinesiologia

Foto: Inma Sainz de Baranda

Tinc 42 anys. Vaig néixer a Boston i visc a Chicago. Sóc doctor en Cinesiologia per la Univeristat de Illinois. Tinc un fill (12). Política? Sociolliberal. No tinc creences religioses. Dirigeixo el Laboratori de Cinesiologia Neurocognitiva. El cervell del nens s'enriqueix amb l'exercici.

Què és la cinesiologia?

Kineo, paraula grega, significa “moviment”: la cinesiologia és l’estudi científic del moviment, que al meu país és una disciplina universitària.

I per a què serveix?

És la ciència de l’exercici físic: investiga els seus mecanismes fisiològics, implicacions hormonals i neuronals, físiques, químiques i psíquiques.

Moure un dit dóna tant de si...?

Tots els esportistes d’elit ho saben. I està bé que ho sapiguem. Ja ho sabien els antics.

Què sabien?

Mens sana in corpore sano, afirmaven. I ara verifiquem al laboratori que l’exercici físic estimula les funcions cerebrals.

En quin sentit?

Sabíem que córrer eixampla els pulmons i enforteix la massa muscular, però avui sé que augmenta les capacitats cognitives.

Com?

He experimentat amb nens d’entre 8 i 10 anys comparant sedentaris amb actius: el cervell dels segons es desenvolupa més.

En quins aspectes?

Es desenvolupen les estructures del lòbul prefrontal, que regeix la conducta executiva, i de l’hipocamp, que està relacionat amb la memòria.

Els nois que fan esport tenen més memòria?

Sí. I els augmenta la capacitat cognitiva. I, per tant, el rendiment acadèmic.

No el tinc, aquest record.

Què vol dir?

En la meva infantesa, els millors esportistes no eren els millors estudiants.

Tenien una base excel·lent per ser-ho, te­nien més capacitat per aprendre. Una altra cosa és que el seu entorn no els motivés adequadament per als estudis.

Així ho certifiquen, els seus experiments?

Sí, he agafat grups de nens sedentaris i a la meitat els he sotmès a una sèrie d’exercicis: el seu rendiment acadèmic ha millorat sobre l’altra meitat.

Pot ser per altres factors.

Els he mesurat amb sensors i tomografies les funcions cerebrals, i és una cosa objectiva i mesurable.

Doncs tots a bellugar-nos! Quina mena i quantitat d’exercici?

Almenys setanta minuts cada dia d’exercicis vigorosos, en un ambient lúdic. Per això els esports d’equip són tan saludables.

Un partit de futbol...

A més, això els protegeix d’altres conductes nocives, addictives.

Això em sembla més discutible.

Exercitar-se físicament reporta una visió més satisfactòria del propi cos, i un tendeix a cuidar el que li agrada.

L’exercici és també addictiu, oi?

Estimula la segregació de serotonina, dopamina, noradrenalina, adrenalina, neurotrofines... i altres substàncies gratificants.

Fabriqui una pastilla amb tot això i m’estalviarà el cansament.

No cregui que l’exèrcit del meu país no ho està provant. Els pilots de caça, per exemple, masteguen xiclets de cafeïna.

Ah, sí?

En dosis petites, eleva la tensió i l’adrenalina, i això afavoreix l’eficàcia de la concentració i els reflexos.

Els talents del nen, són genètics o es construeixen?

L’entorn és molt important, l’enfocament, l’entrenament...

Messi o Iniesta neixen o es fan?

En aquests casos probablement es tracta d’una especialització neuronal innata, després ben enfocada i entrenada durant llargues hores.

I un videojoc podria entrenar el cervell sense que calgués exercici físic?

He fet estudis comparatius: uns corrien en una cinta gimnàstica, altres jugaven amb videojocs amb moviment, altres amb videojocs sedentaris, i n’hi havia que només miraven la tele. Hi va haver efectes benèfics, de més a menys, en aquest mateix ordre.

Als esportistes d’elit els funciona la visualització...

És cert que, si fas treballar el cervell, hi ha un reflex fisiològic, però si no tens una bona base cardiovascular... A partir d’això, el factor emocional, mental, psicològic, sí que marca la diferència.

Què em pot ser útil, dels seus experiments?

No es quedi vuit hores al dia assegut: bellugui’s. Avui el sedentarisme és la tercera causa de mort als Estats Units!

Tant?

La majoria de nens creixen sedentaris, obesos, insalubres. Creixen les malalties com la diabetis. I portant una vida amb més activitat física, estímul intel·lectual i interacció social allunyem l’alzheimer.

M’hi posaré.

Si fa algun tipus d’exercici cada dia, augmentarà la seva salut, capacitat cognitiva, concentració i creativitat.

Encara que ja no sigui un jovenet?

L’exercici rendeix beneficis a qualsevol edat. A qualsevol edat és millor fer exercici que estar assegut.

Víctor-M. Amela

20/01/2016
La Vanguardia

La llista de la consciència: 25 anys de crims d’odi en una web

Un portal fet per dos periodistes recopila la informació de 86 delictes que han causat 88 morts a tot l'Estat

"Els prejudicis s’aprenen i hi ha gent que es dedica a fabricar el discurs de l’odi", ha alertat avui el músic i periodista Miquel Ramos, un dels autors del portal Crimenesdeodio.info, on, amb el periodista David Bou, han recollit tota la informació disponible de 86 crims d'odi de tot l'Estat succeïts els darrers 25 anys que van acabar en 88 morts. "Quina societat estem creant?" ha dit a la presentació pública del portal mentre avisava que la majoria d'autors dels crims tenien entre 16 i 21 anys i que cal buscar l'arrel del problema en l'educació.

Entre els casos que aplega el portal hi ha el de Sònia Rescalva, la transsexual assassinada el 1991 a Barcelona, el més antic dels 19 que consten de Catalunya, i el de Carlos Palomino, assassinat a Madrid per un militar neonazi l'any 2007. La mare de Palomino, Mavi Muñoz, que ha participat a la presentació, ha insistit que "l'antifeixisme no és un delicte, és un deure de qualsevol que cregui en la democràcia" i ha criticat la desprotecció de les víctimes per part de l'Estat. Muñoz, mirant a la diputada de la CUP Anna Gabriel, que ha assistit a la presentació, ha reclamat l'ajuda dels polítics. La web localitza cada un d'aquests casos en un mapa i n'inclou una fitxa amb tota la informació i els articles que se n'han publicat als mitjans.

Ramos i Bou han reconegut que els falten dades i crims que encara no coneixen, que l'han de completar i que hi ha més casos dels que han aconseguit aplegar, com el de l'Alan, l'adolescent transsexual que es va suïcidar per l'assetjament escolar. Però confien amb la col·laboració ciutadana per completar la web i des que la van posar en marxa ja han rebut informació de cinc casos nous. David Bou ha explicat que, dels 86 casos, 37 són de racisme i xenofòbia; 23, d'aporofòbia -odi als pobres-; 17, d'intolerància criminal; sis de violència ultra al futbol; dos d'homofòbia; dos de transfòbia; i un d'islamofòbia.

Els periodistes s'han basat en bona part amb la recopilació d'informació que havia fet el Movimiento contra la Intolerancia, que han anat contrastant i completant. El portaveu de l'entitat estatal, Esteban Ibarra, ha explicat que calculen que hi ha uns 4.000 delictes d'odi a l'any i ha assegurat que l'Estat de dret "està en deute amb les víctimes per no eradicar els grups que han fet crims d’odi, per permetre cert grau d’impunitat i per abandonar les víctimes a la seva sort". Tot i que ha reconegut avenços amb l'última reforma del codi penal, ha reclamat una llei específica per als delictes d'odi: "Ens falta una llei integral contra els víctimes d’odi, no sabem com demanar-ho, hem de recórrer a una immolació?".

Per la seva banda, l'advocada penalista Laia Serra ha insistit que fins ara s'ha tingut les víctimes "absolutament abandonades i menyspreades" però ha recalcat l'esperança que s'obre amb la reforma del Codi Penal que s'aplica des d'aquest estiu, que ha millorat l'ambigüitat de la redacció anterior i permet perseguir més clarament aquesta mena de delictes. Tot i amb això ha assegurat que manca formació als jutges i als policies i que hi ha una "resistència ideològica" al sistema jurídic espanyol a l'hora de perseguir aquesta mena de delictes. Ha lloat la feina feta pel fiscal especial per a delictes d'odi discriminació de Catalunya, Miguel Àngel Aguilar, però ha afegit que li falten molts recursos per poder-la fer com toca. "Tenim dret de fiscalitzar la feina que s’està fent per part de l’Estat que, de moment, és absolutament deplorable", ha rematat.

Enric Borràs

19/01/2016

Ara.cat

Noruega ensenya als immigrants a respectar les dones

Oslo imparteix classes als centres de refugiats des de fa anys

Foto de Andrew Testa per el diari The New York Times

Classes per ensenyar als immigrants a respectar les dones. Aquest curs podria semblar una reacció a l’onada d’agressions sexuals comeses la nit de Cap d’Any a Alemanya i altres països del nord d’Europa per joves estrangers, molts d’ells refugiats procedents del nord d’ Àfrica i l’ Orient Mitjà. Tot i això, Noruega fa diversos anys que l’imparteix als seus centres d’acolliment arreu del país.

Tot va començar arran de l’augment de violacions perpetrades per estrangers registrat a Stavanger, al sud-oest del país, entre el 2009 i el 2011. Segons dades obtingudes per la televisió pública NRK, només tres dels 20 homes que van ser trobats culpables eren noruecs.

Diverses organitzacions contra la violència masclista van proposar llavors d’ensenyar als immigrants la igualtat de drets que hi ha a Occident entre homes i dones, així com les principals lleis locals en matèria de sexualitat. Quan arriben, no tots coneixen normes bàsiques de comportament, com que no es pot forçar una dona a mantenir relacions íntimes, ni tan sols dins del matrimoni.

La idea va agradar a les autoritats, que van decidir aplicar-la en diversos centres d’immigrants, dins del programa sobre cultura noruega per a estrangers.

Molts d’ells procedeixen de llocs en els quals la dona no té la llibertat de què gaudeix l’home. Han d’anar tapades i no poden sortir soles al carrer si no és en companyia del seu marit o un altre membre masculí de la família. En alguns d’aquests països, de fet, la dona és senzillament concebuda com a propietat de l’home.Per això, quan aterren en societats com la noruega, s’escandalitzen en veure com vesteixen les joves, que van soles pel carrer, es diverteixen, beuen i somriuen als homes. Són actituds que a molts països musulmans només es relacionen amb la prostitució. Per això alguns no saben interpretar correctament aquests comportaments.

“El nostre objectiu és ajudar els sol·licitants d’asil a no cometre errors a mesura que descobreixen la cultura noruega”, explicava fa uns quants dies a la premsa local Linda Hagen, de Hero, una companyia privada que gestiona el 40% dels centres per a refugiats del país.

“No es tracta de dir que hi ha un sol codi cultural que digui el que és un bon o mal comportament, perquè volem una societat lliure”, però “hi ha d’haver tolerància cap a actituds que poden ser interpretades com a immorals per algunes normes tradicionals o religioses”, concretava.

Les classes s’imparteixen en forma de debat. El professor planteja una situació comuna davant la qual els alumnes es podrien trobar i, a continuació, s’obre la discussió sobre el que es pot i no es pot fer. Per evitar estigmatitzar els immigrants, s’intenta que en les il·lustracions i el material didàctic la imatge del violador o l’home que molesta estigui sempre representada per un noruec.

La finalitat és que entenguin que, a Europa, les dones poden tenir amics i que somriure a un home o fins i tot lligar amb ell no vol dir que s’estigui donant el consentiment per a res més.

Al principi, els cursos van desencadenar algunes crítiques. Hi va haver qui va dir que fer-los era donar per fet que tots els immigrants són agressors sexuals en potència. Tot i això, en vista del que ha passat a Colònia i a altres ciutats europees, ara la idea provoca menys controvèrsia.

Els seus promotors, no obstant això, assenyalen que amb els cursos no n’hi ha prou, que han d’anar acompanyats d’una política d’integració eficaç, en la qual els nouvinguts puguin gaudir com més aviat millor d’accés al mercat laboral i d’unes bones condicions de vida.

És cert que fa anys que l’extrema dreta utilitza l’afirmació que els immigrants musulmans vénen a violar les dones. Aquest argument ha donat pàbul a agres actituds de rebuig i fins i tot agressions a estrangers arran dels fets de la nit de Cap d’Any.

Però els grups antiimmigrants, com el noruec Human Rights Service, descarten que els cursos siguin una solució i consideren que l’única manera d’eradicar el problema de les violacions és simplement tancant les fronteres.

Gloria Moreno

18/01/2016

La Vanguardia

Publiqueu les fotos més impactants”, la petició de les víctimes de desastres i conflictes

Les víctimes de desastres i conflictes demanen que es difonguin les imatges més dures per no caure en l’oblit 

Les imatges de nens famèlics a la ciutat assetjada de Madaia ( Síria) han tornat a remoure consciències. I també han posat una altra vegada sobre la taula el debat de si cal publicar fotos tan dures o no. Les organitzacions humanitàries i les oenagés que treballen en zones de conflicte o àrees devastades per catàstrofes naturals ho tenen molt clar: “Aquestes imatges són reals i per tant s’han de publicar perquè tothom sàpiga el que passa”. Ho afirma Andrés Conde, director general de Save the Children a Espanya, que a més revela que avui, en aquesta societat de la comunicació immediata, “són les mateixes víctimes d’aquests inferns qui demanen la difusió de les imatges més impactants”.

Sobre l’impacte que aquestes fotos tenen en la societat, Conde considera que “la pressió que s’aconsegueix amb una sola d’aquestes imatges (sobre els que tenen la capacitat de resoldre el conflicte) no és comparable a cap altra campanya de conscienciació”. “En aquest cas parlem de milers de nens la vida dels quals està amenaçada per la fam. No hi ha muntatges, no s’ha traspassat cap línia vermella ni tampoc és una visió esbiaixada de la realitat. La gravetat de la situació afecta la majoria”, afegeix el director general de Save the Children.

El drama que es viu a Síria ha tornat a les primeres pàgines de l’actualitat amb la publicació d’aquestes fotos de nens famèlics. “És la prova de la força que té avui el llenguatge visual”, indica Conde. I per això cal aprofitar l’arma de la imatge. Aquestes organitzacions saben, per experiència, que els conflictes que avui són notícia a escala global passaran a un segon pla a causa del que ells anomenen “fatiga informativa”. I la novetat, en una societat de la comunicació al segon, “és que les víctimes d’aquests drames també són plenament conscients que tard o d’hora les seves històries cauran en l’oblit”.

Andrés Conde va ajudar les víctimes del devastador terratrèmol del Nepal. “Jo era allà quan va saltar la qüestió dels refugiats de Síria, i gent que vivia en petites viles a més de tres mil metres em va manifestar el seu temor que aquesta nova història pogués fer oblidar en els mitjans de comunicació el drama que ells encara pateixen”. Una inquietud, la d’aquests nepalesos, que demostra la teoria que tot el que passa al món se segueix avui al minut al racó més remot del planeta. I aquest temor de l’oblit explica, a més, el fet que ara com mai siguin les mateixes víctimes dels conflictes o catàstrofes naturals les que demanen la publicació de les fotos més extremes i impactants del seu infern particular.

Conde va viure una altra experiència molt similar fa només unes setmanes en un dels campaments de refugiats al costat de la frontera de Síria. “La gent s’acostava a nosaltres per manifestar-nos la seva preocupació perquè ja feia dies que no veien periodistes a la zona. Se sentien oblidats i són plenament conscients que sense la pressió d’aquestes imatges que reflecteixen la seva crua realitat els governants es relaxen a l’hora d’adoptar decisions”, revela el director general de Save the Children.

Les fotos publicades aquesta última setmana de nens famèlics a la ciutat assetjada de Madaia per les tropes de Baixar al-Assad busquen com a mínim el mateix impacte global que va tenir la foto d’ Aylan Kurdi, el nen ofegat al setembre a la platja turística de Bodrum, a Turquia. Aquesta última imatge va generar desenes de debats sobre l’encertat de la seva publicació o no. David del Campo, director de programes internacionals de Save the Children, té molt clara la seva actitud: “Aquesta foto mostra les conseqüències del conflicte i per tant s’ha de difondre”.

I a més, recalca que “com a mínim cent vint nens sirians d’edat similar a la d’Aylan van tenir l’any passat el mateix final en naufragar les embarcacions amb què fugien del seu país”. Aquesta foto reflexa, per tant, conclou del Campo, “una crua realitat majoritària que mai no s’ha d’amagar”.

Javier Ricou

17/01/2016

La Vanguardia

8 claus que t´ajudaran a entendre la trombosi

Es tracta de la principal patologia per la qual emmalalteixen més persones en occident

L'Hematologia és una àmplia especialitat mèdica que s'encarrega del diagnòstic i tractament de leucèmies, mielomes, limfomes i altres malalties neoplàsiques de la sang, a més del control i seguiment de pacients amb patologies hemorràgiques o trombòtiques. També forma part del treball dels hematòlegs la medicina transfusional, la medicina regenerativa (cèl·lules mare) i un ampli treball de laboratori.

Segons explica el doctor Pascual Marco, vicepresident primer de la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia (SEHH), el trombe és un coàgul sanguini que es forma dins dels vasos sanguinis i que està constituït per plaquetes, factors de coagulació i fibrina. La trombosi és l'oclusió d'un got sanguini per un trombe i pot ocórrer en venes, com les de les cames, o artèries majors com les cerebrals o les coronàries del cor.

"La trombosi és la patologia per la qual emmalalteix més gent al món occidental, més que pel càncer, la SIDA o els accidents de trànsit. Les patologies trombòtiques apareixen amb l'envelliment i la gran majoria de trombosi es poden prevenir amb una bona educació del pacient, aplicació de mesures preventives i a través d'una bona comunicació metge-pacient", assenyala el doctor Marco, cap d'Hematologia de l'Hospital General Universitari d'Alacant.

El doctor Marco aclareix, també, vuit qüestions clau sobre els trombes: 

1. Podria un trombe formar-se i mantenir-se en el nostre sistema circulatori durant anys?

El trombe gairebé sempre dóna símptomes i requereix tractament. Si està dins d'una artèria coronària produeix un infart cardíac i si es troba en el cervell un ictus. Rares vegades una trombosi no dóna símptomes, de vegades en les venes de la cama pot passar desapercebuda, però el més habitual és que en les cames produeixi incapacitat per caminar, es posi vermella i s'infli. Si existeixen factors de risc cal evitar que es formi el trombe i per a això cal engegar mitjans de prevenció.

2. Estan les embarassades en un risc més important de desenvolupar trombes?

Les embarassades són un grup especial de risc per factors com els majors nivells en la circulació sanguínia d'estrògens i proteïnes de la coagulació com el Factor VIII, però també estan sota un major risc aquelles dones que prenen tractaments anticonceptius o hormonals associats a la reproducció assistida. També es troben sota un risc més notable les dones més grans de 35-40 anys que han passat per un part per cesària i pateixen malalties cròniques com a hipertensió o diabetis. No obstant això, en dones sanes embarassades, sense factors de risc i després d'un part normal, no sol ser necessari fer prevenció.

3. Quines són les causes de la formació de trombes?

Un trombe pot formar-se quan una lesió en un got sanguini (artèria o vena) activa la coagulació (plaquetes i trombina), la qual cosa porta al fet que en aquest lloc comenci a prendre forma un coàgul sanguini. Aquestes lesions les poden ocasionar els ateromes que es formen per l'acumulació de plaques de colesterol en les artèries. Els ateromes creixen cap a la llum del got i en trencar la capa més interior del got (endoteli) es posen en contacte amb la circulació sanguínia i ocasionen inflamació en l'artèria. 

El trombe també pot formar-se en les venes com a conseqüència d'un flux sanguini lent que dóna lloc a sang estancada i que pot derivar-se d'alguna alteració patològica, la immobilització per un viatge amb avió, cotxe o un repòs perllongat en llit, o un embenatge opressiu que comprimeix el sistema circulatori.

Una altra forma molt freqüent de trombe, aquesta vegada en les artèries cerebrals, és el que ocasiona la fibril·lació auricular (un tipus d'arítmia cardíaca) que porta al fet que les contraccions cardíaques anòmales originin sang estancada en el cor que pot formar un coàgul. D'aquí la importància de la prevenció en aquests pacients.

4. Quin és el perfil més comú del pacient de trombosi?

El perfil de més risc de qui pot sofrir una trombosi és una persona gran, sedentària, obesa i amb diabetis i hipertensió. Els camps de treball més nous de l'hematologia en les trombosis venoses són identificar la falta de proteïnes que ens protegeixen de la trombosi (defectes genètics), o una situació més comuna en persones joves amb patologia immunològica (lupus o malalties reumàtiques entre altres) que els fan més propensos a produir trombes.

5. Com funcionen els fàrmacs antitrombòtics?

Existeixen fàrmacs anticoagulants per via oral, subcutània i intravenosa. Els fàrmacs anticoagulants clàssics són els que actuen inhibint l'acció procoagulant de la vitamina K, com la warfarina o l'acenocumarol (sintrom) i fan la sang més líquida.

Els nous medicaments anticoagulants orals directes, que actuen sobre una proteïna específica de la coagulació, són reversibles i presenten avantatges per al seu ús en la fibril·lació auricular per prevenir els ictus. Els seus avantatges són que rares vegades cal canviar les dosis i no precisen controls habituals de coagulació, com en el cas dels fàrmacs antivitamina K, i són superiors al sintrom en la prevenció de trombosi en casos concrets. "Són més segurs per a l'hemorràgia cerebral però requereixen vigilar la funció renal perquè s'eliminen pel ronyó", assenyala el doctor.

Finalment estan els fàrmacs com l'heparina i els seus derivats. Les heparines de baix pes molecular s'administren per via subcutània i s'empren en el tractament i prevenció de la trombosi venosa o quan s'ha de retirar el sintrom si el pacient ha de passar per alguna cirurgia. Actuen contra el factor X activat de coagulació, que és la clau final de la coagulació, amb l'ajuda de la proteïna antitrombina.

6. Quin medicament d'ús comú funciona com antitrombòtic?

Com antiagregant plaquetari, l'àcid acetilsalicílic,'Aspirina', és el millor de la història. La 'Aspirina' és el fàrmac més usat en patologia arterial i en pacients amb malaltia cardíaca isquèmica sola o associada a un altre fàrmac. Produeix el bloqueig de la generació del tromboxà i la ciclooxigenasa.

"S'empra com a preventiu en dosis baixes de 100 mg encara que el seu ús no està freturós de riscos ja que pot ocasionar hemorràgies digestives. Per aquest risc no es pot indicar sistemàticament a tothom com a prevenció primària sinó només a persones amb els factors de risc", indica el doctor Marco.

7. Qui tenen més risc de desenvolupar una trombosi?

Tabaquisme, sobrepès, hàbits alimentaris inadequats, immobilització perllongada, hipertensió i diabetis augmenten el risc de trombosi. És necessari per això una prevenció individual per controlar els factors de risc que deterioren el mecanisme natural de fibrinolisis fisiològica que impedeix la formació de trombes en persones sanes. Un estil de vida saludable, deixar de fumar, perdre pes i realitzar activitat física regular disminueixen el risc de formació de trombes encara que sempre cal mesurar el risc individual per determinar quins són les mesures preventives necessàries en cada cas.

8. Com es pot evitar la trombosi del viatger?

"Quan es viatgi més de 6 hores cal parar cada dues hores per caminar i emprar mitjanes elàstiques de compressió mitjana o normal (que comprimeixen el turmell i no a dalt) i evitar els embenatges compressius. En els casos de més risc es pot administrar una dosi d'heparina de baix pes molecular", conclou l'hematòleg.

EP

08/01/2016

Diari de Girona

“La humanitat sencera són els nostres fills”

Sakkas Kruiper, guaridora boiximana

Foto: Àlex Garcia

Tinc 48 anys. Vaig néixer al Kalahari (Sudàfrica). Estic unida a Xhop i he parit a un fill, però en la meva comunitat tots els nens son els nostres fills. Ho compartim tot. M’agradaria veure l'honestedat, al món. Tots estem connectats al gran esperit, quan morim viatgem a la Via Làctea.

Vaig néixer a la terra dels meus avantpassats, al Kalahari. ­ Sakkas, el meu nom, significa àvia. Vaig ser l’última de la meva tribu, els khomani san, que va viure de forma originària. Som antics, molt antics.

Són el poble viu més antic de la Terra.

El 1978 el govern ens va treure de la nostra terra, la va expropiar i ens va portar a Ciutat del Cap. Al 2000 ens van instal·lar a Askham, una reserva als afores del Kalahari, oblidats.

...

Però hi ve gent de tot Sud-àfrica a rebre cura­cions i obtenir les nostres medecines. El meu home i jo sabem restaurar l’energia del cos i hi treballem junts.

Han hagut de canviar de vida?

Sí, ens vam haver de posar roba i sabates, ens van obligar a anar a l’ escola a aprendre coses ridícules, ja no ens podíem valer per nosaltres mateixos, ens van prohibir caçar i recollir. I el govern, en comptes de menjar, ens enviava ­camions de Coca-Cola i d’alcohol. Vam perdre la connexió amb l’esperit.

Així i tot, les seves cerimònies continuen vives.

Són les més antigues de la Terra. Des del principi dels temps hem cantat i ballat per connectar amb el gran esperit, però quan ens van traslladar aquesta connexió es va trencar.

Com són les cerimònies?

Les dones piquem de mans i cantem i els homes entren en trànsit ballant el nostre ritme i, a través del cordó umbilical, es connecten amb la Via Làctia i amb la natura. Al foc sagrat cremen les nostres plantes medicinals, que només trobem al Kalahari.

Ja ho entenc.

Aquesta era la meva missió, preservar les nostres danses ancestrals, no perdre la connexió amb el gran esperit, la nostra saviesa, la nostra essencial comprensió de la natura: som ella i sense ella no som res. Per això, quan ens van traslladar, el meu home i jo ens vam perdre.

Què vol dir?

Vam caure en l’alcohol. Jo vaig començar a tenir unes visions horribles de violència entre germans que es van fer realitat. Quan el govern ens va permetre visitar les nostres terres ancestrals deu dies l’any, vam poder recuperar les medecines que només es troben al parc del Kalahari i guarir. El parc és el nostre cor.

Ara són motiu d’estudi, vostès.

Els científics han pres mostres del nostre ADN i han comprovat que és el més antic de la humanitat, des del Kalahari els san vam poblar la Terra. Abans que ens extradissin, els meus avis em van fer un tatuatge a l’espatlla esquerra, un sol naixent.

Què significa?

Que quan la humanitat evolucioni i sigui més conscient, serà capaç de desxifrar la informació que guarda el Sol i això facilitarà la transmutació.

...?

És la connexió amb els elements primordials el que ens dóna la comprensió, i nosaltres ho fem a través de la vibració que generen les nostres cançons; per això els avis es van preocupar tant perquè jo les conservés per poder-les transmetre als meus fills.

Al seu fill.

Vostè també és filla meva. La humanitat sencera són els meus fills.

El seu poble va patir un gran genocidi.

Fa poc més de cent anys els blancs podien adquirir un permís per caçar els san a Sud-àfrica i a Namíbia. No se’ns menjaven, ens penjaven dels arbres, ens aniquilaven per divertir-se.

És una història molt trista.

Ara m’enduc els blancs al Kalahari, fem retirs espirituals i els explico la nostra història, i llavors ploren.

Per què va permetre el genocidi, el gran esperit?

Hi ha una raó per a tot. Els blancs van oblidar quin era el propòsit de la humanitat, es van embriagar de poder, però aquella etapa d’oblit arriba a la seva fi i nosaltres hem sobreviscut per retrobar junts el camí. Haver oblidat que tots som u és la malaltia de la humanitat.

Com era la vida al Kalahari?

Feliç i senzilla. No ens calia roba ni cotxes ni electricitat ni plàstic... Vivíem en harmonia amb la natura, que ens donava el que necessitàvem; mai no acumulàvem res i acceptàvem les coses com eren.

Tots perdem sense la seva saviesa.

Els meus pares ballaven, els meus avis m’ensenyaven tot el que em calia saber: recollir aliments i plantes per guarir el cos i l’esperit. Al capvespre ens reuníem entorn del foc, que és la connexió amb la vida, per transmutar els nostres problemes; i a través del trànsit obteníem i obtenim poders.

Quina mena de poders?

La visió.

Què és la visió?

La comprensió global de tot, de la unitat, que ens permet adquirir la força del lleó, la visió de l’àguila, d’agermanar-nos amb els animals, la capacitat de netejar la nostra energia. Tinc un missatge per a la humanitat.

...!

Heu de guarir el vostre cor i buscar la llibertat, allunyar-vos de les coses materials, això no enriqueix, empobreix. Jo abraço i perdono tot el que ens han fet perquè vull viure amb el cor obert. A mesura que evolucionem se’ns atorga poder: és a l’abast i és immens!

Ima Sanchís

12/01/2016

La Vanguardia