dilluns, 15 d’abril del 2013

Neix la Federació Catalana del Banc dels Aliments

Moment de l'acord per a constituir la Federació.
Conscients que la unió fa la força, els bancs d'aliments de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona s'han unit en una federació per treballar coordinadament, amb més eficàcia i amb més força davant de les administracions.

Els bancs d'aliments de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona van moure l'any passat 15.000 tones d'aliments, per valor de 22 milions d'euros i es van repartir entre més de 300.000 persones. Ara, les quatre entitats s'han unit en una Federació per unir esforços, treballar coordinadament, ser més eficaços i tenir més força davant les administracions públiques, les empreses i la societat civil en general. 

Durant l'any passat la demanda d'aliments va créixer espectacularment, al voltant del 30%, mentre les donacions per part d'empreses, particulars i institucions creix a un ritme més lent (entre un 10 i un 15%). 

Precisament una de les primeres actuacions de la Federació és reconduir la gran retallada prevista en les aportacions de la UE. Aquestes setmanes, la Comissió Europea decidirà el programa d'ajuts 2014-2021, i ja s'ha anunciat que passarà dels actuals 500 milions anuals per a 12 països, a 300 milions anuals a repartir entre 16 estats. Per això la Federació s'adreçarà per escrit a els eurodiputats catalans per tal que intentin reconduir aquesta dràstica retallada que es preveu del 40%. 

D'altra banda tenen previst continuar amb la gran recapta que tants bons resultats dóna. 

La formalització de la Federació de Banc dels Aliments va tenir lloc el passat dissabte, 6 d'abril, a la Seu Vella de Lleida, on es van reunir els presidents de les quatre províncies catalanes: Antoni Sansalvador (Barcelona); Federico Gómez (Girona), Pedro Ormazabal (Tarragona) i Josep Maria Forné (Lleida). Aquest últim n'ha assumit la presidència, durant dos anys, i a partir d’ara s'ocuparà de les gestions amb els governs i altres institucions públiques en la petició d’ajuts.

Federació Catalana del Voluntariat
15/054/13

diumenge, 14 d’abril del 2013

Un estudi relaciona l'Alzheimer amb l'evolució del cervell humà

La recerca indica que la plasticitat del cervell té un doble vessant: és bàsica per a la intel·ligència humana, però també té efectes col·laterals, com la possible demència

La malaltia d'Alzheimer és una patologia complexa que va associada a l'envelliment. És incurable, degenerativa i terminal, i la pateixen entre el 20% i el 40% de les persones més grans de 85 anys. És la principal causa de demència, i normalment es comença a manifestar a partir dels 65 anys, tot i que hi ha persones en què s'inicia prematurament. Ja fa temps que es coneixen les alteracions cerebrals que du associades, però encara en desconeixem la causa primigènia i el motiu pel qual som l'única espècie que la patim de manera natural.

Un article que s'acaba de publicar al Journal of Anthropological Sciences , realitzat pels investigadors catalans Enric Bufill, Rafael Blesa i Jordi Agustí, suggereix que és el preu que hem de pagar per la nostra intel·ligència; o dit d'una altra manera, que els canvis neuronals i genètics que han permès a la nostra espècie desenvolupar unes capacitats cognitives úniques serien també el desencadenant inicial.

Falten les claus
Quan es fa l'autòpsia d'un cervell afectat d'Alzheimer, s'observa la presència de grans zones on les neurones han mort, cosa que explica la minva progressiva de capacitats cognitives i la demència. També es veu que coincideixen amb l'acumulació anormal de dues proteïnes, anomenades amiloide beta i tau. L'amiloide beta està a la membrana de moltes cèl·lules del nostre cos, però es concentra especialment en les sinapsis neuronals, el lloc per on es transmet la informació. La proteïna tau, en canvi, està principalment en les prolongacions de les neurones, els àxons, i contribueix a estabilitzar-ne l'estructura. Quan es va descobrir que s'acumulaven a les zones del cervell que degeneren es va pensar que eren la causa de la malaltia, però avui sabem que, com els símptomes clínics, són també una conseqüència.

Diverses anàlisis genètiques, fetes en persones que han començat a patir la malaltia prematurament, han permès identificar mitja dotzena de gens que farien que algunes persones fossin més susceptibles a la malaltia que altres. Aquests mateixos gens estan relacionats amb la plasticitat del cervell, una característica inèdita al món animal que permet que les neurones facin i refacin les seves connexions fins ben entrada l'etapa adulta de la vida; el seu metabolisme, molt incrementat respecte al dels altres primats, permet un funcionament més ràpid i extens, i un desenvolupament molt lent en comparació amb els altres primats. Això es pot veure, per exemple, en la mielinització de les neurones.

La química de la plasticitat
La mielina és una substància lipídica que actua com a aïllant. Els macacos, quan neixen, ja tenen totes les neurones del neocòrtex, la part més exterior del cervell, mielinitzades. El neocòrtex està implicat en la percepció sensorial, la generació d'ordres motrius i el raonament espacial, i en les persones també en el pensament conscient i el llenguatge.

En la nostra espècie, en canvi, la mielinització comença just després del naixement i no acaba fins ben entrada la tercera dècada de vida. Són característiques pròpies d'un cervell que es manté juvenil durant bona part de la vida, i aquest fet únic i exclusiu es troba a la base de la nostra gran capacitat cognitiva, atès que permet un cervell més gros, dinàmic, interconnectat i actiu.

Curiosament, molts dels gens esmentats estan implicats en el manteniment d'aquest estat jovenívol del cervell i en el control de l'estrès oxidatiu, que és degut a l'enorme consum d'energia associat al seu funcionament. Totes aquestes dades han portat aquests tres investigadors catalans a proposar que la malaltia d'Alzheimer no és res més que un efecte col·lateral de la nostra intel·ligència, el que en terminologia genètica s'anomena una pleiotropia antagonística: un canvi evolutiu que afavoreix la supervivència i la reproducció dels individus joves -i no hi ha cap dubte que les nostres capacitats cognitives afavoreixen la supervivència de l'espècie-, però que incrementen la probabilitat de patir determinades malalties un cop l'individu ha sobrepassat l'edat reproductora.

David Bueno
14/04/13

dissabte, 13 d’abril del 2013

Neix Malik, el nen de la campanya de Metges Sense Fronteres i "el símbol d'una generació sense sida"

Amb aquesta iniciativa es vol conscienciar la gent sobre la importància de prevenir la transmissió del VIH de mares a fills


Durant la matinada d'aquest dimarts, concretament a les 4.55, ha nascut Malik el nen protagonista de la campanya de Metges Sense Fronteres per prevenir la transmissió del VIH de mares a fills. El nen ha pesat 2 quilos 800 grams i segons l'ONG, tant ell com la mare es troben en perfecte estat. "Malik és el símbol que la lluita contra la sida pot triomfar", apunten.

Neix una nova esperança
D'aquí unes setmanes se sabrà si Malik és portador del virus o, com creuen els metges, ha nascut net gràcies al tractament de prevenció que va rebre la seva mare durant l'embaràs. La campanya 'Amics de Malik' ha volgut conscienciar la gent sobre la importància d'aquest tractament personificant el problema, que viuen milions de persones, en un cas concret. "Malik són tots els nens que gràcies a vosaltres estem salvant del virus de la sida", expliquen. En el vídeo es pot veure el nadó amb la seva mare i amb altres criatures que igual que ell representen "una nova esperança".

No s'acaba aquí
Segons Metges sense Fronteres, cada dia 1.000 nens neixen amb el virus de la sida, per aquest motiu, encara que Malik ja hagi nascut, la campanya continua. Fins al moment a la pàgina web dedicada a Malik ja s'hi han sumat 269.946 persones i a Facebook el nombre de "M'agrada" no para de créixer. En el seu moment molts famosos van donar el seu suport a la iniciativa com Andreu Buenafuente o els jugadors del Barça que van protagonitzar un vídeo demanant la col·laboració de tots.


Luana Valls
20/04/13

dijous, 11 d’abril del 2013

Gent gran amb marxa

La FCVS recull l'empenta de la gent gran activa i fomenta el seu voluntariat per donar suport a les persones amb un cert grau de dependència.

Catalunya compta amb un important col·lectiu senior que manté intactes les il·lusions i disposa de capacitats i qualitats magnífiques per aportar a la societat. La Federació Catalana de Voluntariat Social recull aquest potencial i aposta per donar-li visibilitat.

És per això que la FCVS, atenent l'esperit de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu el passat 2012 va posar en marxa un nou projecte per mantenir en actiu persones grans com a aposta per a l’envelliment actiu, la promoció de la salut i d'aquesta manera endarrerir al màxim els efectes de l’envelliment.

El projecte proposa fomentar el voluntariat de qualitat entre la gent gran activa i dotar-los d'eines i recursos adequats per tal que puguin atendre un col·lectiu molt especial: el de les persones afectades de malalties cròniques, o amb alguna discapacitat. Aquest projecte vol ser un suport per al propi afecta, però també per els seus familiars que n'han de tenir cura, i que molts cops els crea situacions d'estres i cansament. Aquests voluntaris seniors els proporcionaran un respir, treballant conjuntament amb als Serveis Socials, les Àrees Bàsiques de Salut i Plans de Desenvolupament comunitari.
Els voluntaris realitzen un acompanyament a persones amb cert grau de dependència i amb la demanda prèvia de un professional (metge, infermera, treballador social, etc.) als ABS, hospitals, centres de rehabilitació, on son atesos en les seves visites mèdiques programades.

La campanya vol convocar entre 5 i 10 voluntaris sèniors per cada zona per atendre persones amb alguna afectació crònica o bé en situació de dependència, també de la zona. La tasca d’aquest voluntaris es realitzarà de dilluns a divendres i tindrà una durada de 6 hores diàries compreses entre les 9 i les 14h. del matí.
A banda, la FCVS compta amb l’experiència que té referent a l’acompanyament a domicili doncs compta amb un conjunt d’entitats que ja aporten els seus voluntaris a les necessitats d’acompanyament a persones grans en el seu domicili.

Es tracta d’una proposta pilot a estendre en el temps i a tot el territori català. amb la intenció de promoure entre el voluntariat sènior la responsabilitat respecte al propi envelliment i, alhora, la solidaritat envers les necessitats dels més propers i també la participació en els espais comunitaris.

FCVS
04/04/13

dimecres, 10 d’abril del 2013

Disminueix l´activitat a les urgències dels hospitals Trueta i Santa Caterina el 2012

El centre gironí augmenta l'activitat quirúrgica complexa, mentre que el saltenc reforça l'atenció a la salut mental 

Professionals del Trueta assisteixen a la presentació del balanç de 2012.
L'activitat als serveis d'urgències va caure durant el 2012 tant a l'hospital Trueta de Girona com al Santa Caterina de Salt. Ambdós centres sanitaris van presentar ahir els respectius balanços de la gestió de l'any passat amb un lleuger descens de l'activitat urgent, que al Trueta va arribar a les 64.342 visites, i al Santa Caterina a les 42.632.

És l'única dada de 2012 en la qual ambdós centres coincideixen. El Trueta, hospital terciari de referència a la província, va registrar un increment del 3% de les intervencions quirúrgiques (més de 9.000 operacions), així com també dels ingressos hospitalaris (15.332 altes) i tractaments a l'hospital de dia (més de 9.000 sessions).

Per contra el Santa Caterina, hospital comarcal especialitzat en algunes àrees com la salut mental, va disminuir el nombre d'intervencions i d'ingressos, però en canvi va certificar un augment del nombre de consultes externes.

Tant l'hospital de Girona com el de Salt estan actualment immersos en un procés d'unificació de serveis i de protocols, l'anomenat projecte CIMS. Tot i seguir aquest camí cap a un funcionament únic, els dos centres sanitaris mantenen els seus trets característics i les dades dels balanços del 2012 així ho reflecteixen. Per exemple, l'hospital Trueta va incrementar durant el 2012 la complexitat de la patologia atesa al centre, aquella que li correspon com a hospital de referència de la Regió Sanitària de Girona.

En aquest sentit, des del 2008 la complexitat de l'activitat quirúrgica del centre ha crescut un 16%, amb un total de 635 procediments fets al 2012 considerats terciaris, 79 més que al 2011. Així mateix, la directora del centre, Àngels Morales, també va avançar que un mínim del 13% de les cures d'infermeria són d'alta intensitat i correspondrien a pacients considerats semicrítics (cal tenir present que aquest apartat no valorava les cures realitzades a les unitats de crítics com són les Unitats de Cures Intensives i Neonatologia).

Pel que fa al Santa Caterina, el director assistencial de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), Martí Carreras, va destacar el fet que Girona és referent a tot l'estat espanyol en salut mental i així mateix ha apuntat la voluntat d'aconseguir que el Model d'atenció a la salut mental de Girona esdevingui la referència del projecte estratègic de desenvolupament d'alternatives assistencials en el marc d'un sistema integrat.

El director ha posat en relleu l'esforç realitzat en aconseguir la continuïtat assistencial del pacient en els centres de salut mental comunitaris, l'alta participació en grups psicoeducatius, els nombre de plans terapèutics individualitzats i la potenciació de l'activitat de la xarxa.

Més de 75.000 visites
Pel que fa a hospitalització es van fer l'any passat 935 altes amb una estada mitjana de 14,99 dies; es van atendre un total de 3.468 urgències psiquiàtriques de les quals només un 27% van requerir ingrés. Així mateix hi va haver 304 pacients atesos en centres de dia, i el centres de salut mental van atendre un total de 76.005 visites d'adults i 25.420 visites d'infants i joves.

En l'àmbit de l'atenció primària, ambdós hospitals van posar de relleu la tasca que fan els nombrosos CAP que gestionen tant l'Institut Català de la Salut (ICS) i l'IAS. Els 26 CAP de l'ICS van tancar el 2012 amb una baixada generalitzada d'activitat a l'atenció primària, tant programada com urgent, i només s'ha vist incrementada l'atenció domiciliària. I a l'IAS, l'activitat va incrementar als CAP de les àrees de Cassà de la Selva, Breda-Hostalric i Anglès. En aquest sentit, destaca sobretot l'11,27% de les visites domiciliàries per part de metges i el 10% per part d'infermeria.

F.B.
10/04/13

dimarts, 9 d’abril del 2013

El cos ens parla cada dia i hem d'escoltar-lo

Entrevista a David B. Agus, va tractar a Steve Jobs i Lance Armstrong dels respectius càncers. 
Foto: Pere Virgili
 
Ha treballat, entre altres, en dos prestigiosos hospitals: al Johns Hopkins de Baltimore i al Memorial Sloan-Kettering Center de Nova York. A més de visitar pacients, fa classes i forma part de diversos comitès científics. D'ençà que va tractar Steve Jobs té cua a la consulta, però el que realment vol és canviar el paradigma de la medicina: defensa aferrissadament la medicina personalitzada. També és fundador de Navigenetics, una empresa que treballa en tests genètics per trobar marcadors que indiquin la predisposició a una determinada malaltia.

Abans de tractar-se amb vostè, Steve Jobs pensava curar-se el càncer amb medicines alternatives. Què li va dir quan va aparèixer a la seva consulta?
Va cometre un error, es va equivocar i així ho va expressar.

Tenir un pacient famós a tot el món li ha donat una gran projecció?

És un honor, esclar. Però el que jo vull aconseguir és que es replantegi la manera com ara es tracta els pacients. Cal veure les claus que ofereix el cos de cadascú per aplicar el tractament adequat a la persona adequada. Actualment fem tractaments de talla única.

Vostè creu en les anomenades medicines alternatives ?
Crec en allò que al darrere té evidència científica. És cert que hi ha moltes coses que ens vénen de la medicina xinesa, com per exemple l'aspirina, que ve d'un arbre. Hipòcrates ja la va descriure. Però repeteixo que sense evidència científica no serveixen ni les medicines alternatives ni tampoc la convencional.

Al seu llibre critica el gran consum de vitamines i altres suplements nutricionals.
Actualment no tenim escorbut ni altres vitaminosis. No estic en contra de les vitamines, però sí contra la falta d'evidència. S'han fet més de 60 estudis sobre els suplements vitamínics i no s'ha demostrat que siguin beneficiosos. Per contra, alguns d'aquests estudis sí que han mostrat un increment dels riscos. Un exemple és la vitamina C, que pot ser beneficiosa en determinades quantitats, però que si es pateix un càncer en alguns casos el pot nodrir. Un altre exemple: es diu que prendre vitamina D a partir dels 60 anys redueix el risc de fractura òssia. Hi ha un estudi amb 20.000 dones a una part de les quals se'ls va donar calci i vitamina D, i no hi havia diferències.

Doncs aquests dies, amb el canvi d'estació, els prestatges de les farmàcies estan plens de suplements per pal·liar l'astènia primaveral...
Això s'hauria de regular, perquè a més pot haver-hi efectes secundaris. Actualment es gasta tant en vitamines com en recerca mèdica. Als Estats Units el mercat de les vitamines mou 40.000 milions de dòlars cada any.

A partir dels 40 anys, vostè recomana prendre cada dia una aspirina infantil i estatines. Vostè mateix ho fa cada dia. Generalitzar-ho no és també perillós? 
Primer cal parlar amb el metge. Dependrà de cada persona, dels antecedents familiars i de si es pateixen també altres malalties. L'aspirina s'ha demostrat que té un efecte beneficiós per prevenir la malaltia cardíaca, cerebrovascular i de càncer. El que fa és bloquejar la inflamació, que es troba a l'arrel d'aquestes malalties. Altera la reparació de l'ADN, el mecanisme bàsic que es trastoca en un càncer. Hi ha una proteïna a la sang amb la qual es pot mesurar el nostre nivell d'inflamació interna. Tots en tenim una mica. Sovint si la mesuréssim ens sorprendríem.

L'estrès també facilita aquesta inflamació interna?
L'estrès és molt dolent, i ve de molts llocs, de la feina, de la parella, d'un mateix... Un dels estressants més grans és l'horari i la rutina que segueixes: quan t'aixeques, quan menges, quan vas a dormir... Si avui menges a les 12 i demà a les 2 les hormones es disparen, van amunt i avall. I si a més piques entre hores, com que el metabolisme està estressat i més baix, el sucre es dispara i, entre altres coses, guanyes pes.

Què és aquest rellotge que porta al canell?
Mesura quant m'he mogut. El moviment és salut. Intervé sobre la limfa (líquid transparent, ric en proteïnes i lípids, que recorre el cos a través dels vasos limfàtics). Quan ens movem, les contraccions musculars fan que recorri el sistema limfàtic i, per tant, és important per a la homeòstasi del cos. Vam ser dissenyats per moure'ns, però la societat ha esdevingut sedentària. Als anys 50 es va fer un estudi amb milers de treballadors d'una companyia d'autobusos, la meitat conductors que passaven el 90% del temps en una cadira i els altres controladors de bitllets que no paraven de moure's. Aquests últims tenien més bona salut. La conclusió, per mi, és que som una societat de conductors d'autobusos. I com més ric ets, més a prop ets de l'autobús.

Es té la idea que la medicina personalitzada és més cara. Per començar, el cost dels tests genètics...
Al contrari, fer-li a cada pacient el que li resulta adequat permet millorar els resultats i, per tant, disminuir les despeses. Una crisi cardíaca costa 10.000 euros. Un càncer, entre 20.000 i 50.000. No hi ha dubte que fer prevenció acaba resultant més barat.

Mònica L. Ferrado
09/04/13

dilluns, 8 d’abril del 2013

Tornem-hi amb els ous

No voldria pas que m'acusessin d'escarni per tornar sobre aquesta qüestió dels ous, perquè és evident que el que escriuré no deixarà pas en bon lloc alguna de les persones responsables, però una de dues: o hi ha una manca de comunicació per part del jutjat, o jo no hi entenc ben bé res, que també podria ser. Cal repetir-ho: una partida d'uns 380.000 ous va ser usada per intentar fer passar per la duana, el dia 18 de març, una determinada quantitat de droga. La droga va ser interceptada, en una operació policial de la qual cal felicitar-se. Però van quedar els ous. S'ha sabut que aquests ous van ser etiquetats el dia 13 de març i que són aptes per al consum entre dos i tres mesos. El problema es presenta quan el Banc dels Aliments té la pensada que, amb la crisi que hi ha i la quantitat de gent que passa gana, aquests ous no es poden malmetre. I els demana. Però es troba que la jutgessa, no sé ben bé per quina raó, ho reconec, ho desestima i diu que els ous s'han de destruir. Fi de la història?

Això en teoria, perquè de moment no troben qui destrueixi els 380.000 ous. Hi ha qui té seny, diria jo. La policia diu que no té mitjans, i els que en tenen volen cobrar per la feina. La qüestió és que els ous són encara en una empresa de grues, que ha tingut la sensatesa de posar-los en un lloc fresc. I mentrestant al jutjat diuen que volen que l'Ajuntament es faci càrrec de dur-los l'abocador o allà on sigui, tot i que l'Ajuntament no en té constància.

D'acord, no he dit res de nou. Però és que ho trobo un escàndol de gran magnitud. Si el Banc dels Aliments vol els ous és perquè té tot el sentit no fer malbé el menjar. M'ho van ensenyar a casa de petit, durant el temps que anàvem més curts d'armilla, si més no la majoria, encara que sempre n'hi ha hagut, de gent necessitada. “Aniràs a l'infern en cos i ànima”, em deien si malmetia menjar amb la inconsciència dels nens petits. Jo dic el mateix als meus fills. Si hi ha una raó sanitària per no donar els ous, que ho diguin, per traslladar-ho a la gent i que es pugui entendre. I si no hi és, cosa que em temo... ho trobo tan greu que no m'ho puc creure, i com a ciutadà voldria rebre una explicació del perquè de tot plegat. I si no hi és, que una instància superior al jutjat posi seny i no permeti malmetre menjar quan hi ha gent que passa gana. De moment, si m'he de posar al costat d'algú, em poso al del Banc dels Aliments. Poden pujar-hi de peus.


Jordi Grau
07/04/13

diumenge, 7 d’abril del 2013

Dieta equilibrada i saludable sense aliments prohibits

Què tenen en comú el pa, la sal, els ous, la carn vermella o el marisc? Que en algun moment han estat "víctimes" d'una llegenda negra sobre el seu paper en la dieta diària, protagonistes de falses creences i mites que entorpeixen la informació fiable sobre la dieta saludable i equilibrada.

Per tal de "restaurar l'honor de tots els aliments", el periodista Antonio Orti, en col · laboració amb les expertes en nutrició Ana Palència i Raquel Bernacer, ha escrit el llibre "Menjar o no menjar. Falsedats i mites de l'alimentació", en què desmenteixen alguns dels rumors que circulen sobre la dieta.

Es desmunten teories una mica rocambolesques, com que hi ha aliments amb nutrients negatius, que segons els seus "creients", consumeixen més calories en ser digerits que les que aporten, o que hi ha els crema-greix, com la carxofa, l'aranja o l'espàrrec , que pel que sembla absorbeixen els lípids com si d'un rentavaixelles es tractés.

"No té cap sentit pensar que menjar certs aliments compensi l'excés de calories o de greixos; absolutament tots els aliments aporten calories, en major o menor mesura", precisa Orti a Efeagro.

El nutricionista José Miguel Martínez reconeix que els pacients arriben a la seva consulta amb un seguit d'idees preconcebude -de dubtosa base real- sobre els aliments, entre les quals destaca una espècie de fòbia cap als hidrats de carboni, que eradiquen de la dieta a favor de productes rics en proteïna, com carn o peix.

"Aquests aliments d'origen animal contenen també greix, pel que al final es consumeixen més calories amb dietes riques en proteïna que prescindeixen de pa i cereals rics en hidrats de carboni, i no obstant això també aporten fibra i minerals", explica Martínez.

Els ous, la carn vermella o el marisc són poc adequats per a les persones amb colesterol alt, encara que molta gent relaciona el seu consum amb el fet d'engreixar, afegeix.

I així, detalla que "per a un vegetarià, l'ou és gairebé la seva única font de proteïna, pel que consumir un al dia és perfectament adequat, mentre que la carn vermella, si s'escullen les parts més magres, o el marisc, són dues fonts excel · lents de ferro i minerals ".

La sal no engreixa
La sal -poc recomanada per a hipertensos- també és font de controvèrsia, perquè "es creu que engreixa quan no té calories, per la qual cosa prescindir d'ella en dietes d'aprimament només servirà per retenir menys líquids", assenyala.

Però, per què una cosa tan bàsica com l'alimentació és un terreny propici per a aquests mites? És la pregunta que Orti es proposa descobrir al seu llibre i per a la qual assenyala diversos factors, que van des d'"el periodista que cerca un titular cridaner" a la "rivalitat entre universitats i equips d'investigació que lluiten per aparèixer en les publicacions i rànquings ".

"Hi ha una màxima benintencionada que ens diu que la ciència és neutra, però la veritat és que la ciència és de qui posa en els diners i, sovint, serveix els interessos de la indústria", apunta.
Davant l'allau d'estudis, en ocasions contradictoris, algunes teories sobre nutrició es converteixen gairebé en "un acte de fe", recolzades en una mitologia dels aliments que ha estat el perfecte brou de cultiu per a les dietes miracle: des de la de l'aranja, a la dels potets, la dissociada, la macrobiòtica o la penúltima moda, la Dukan, injuriada pels experts.

Malgrat el variat de la seva naturalesa, les dietes són "avorrides, monòtones, insuficients, i no eduquen, ja que no impliquen el canvi cap a uns hàbits de vida saludables que incloguin l'alimentació", afegeix.

Com recorda Orti, la paraula dieta, al contrari del que suggereix per a molts, ve del terme grec "diatia", que fa referència a l'estil de vida saludable del dia a dia, no a un període acotat, amb resultats sorprenents.

"La gent relaciona la paraula dieta amb passar gana i amb restricció d'aliments, quan dieta no és més que l'alimentació del dia a dia d'una persona, completa, variada i adequada als seus condicionants físics i estil de vida", subratlla Martínez.
Menjar de tot i en la seva justa mesura. Una màxima senzilla per alimentar-se de manera equilibrada i saludable, despullat de mites.

Sara Gómez Armes/EFE
03/04/13

dissabte, 6 d’abril del 2013

Dotze presos col·laboren amb La Sopa tot preparant àpats per als usuaris

Un total de dotze persones privades de llibertat estan col·laborant amb el centre d'acolliment La Sopa en el marc del programa Reincorpora de l'Obra Social La Caixa, que realitza la Fundació Oscobe. L'acció formativa consisteix en un curs de formació tecnicoprofessional d'hostaleria, especialitat de cuiner i cambrer, que realitzen un grup de dotze alumnes al Restaurant-Escola Ocells Perduts.

Reincorpora és un pograma de l'Obra Social La Caixa en què persones privades de llibertat, en tercer grau penitenciari, llibertat condicional o de justícia juvenil, són seleccionades pel Cenre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) d'acord amb uns criteris que busquen la possibilitat d'inserció laboral tot realitzant l'itinerari proposat. El programa planteja un itinerari d'integració sociolaboral de sis mesos, que es desenvolupa a través de diferents etapes: formació-servei, acompanyament i inserció laboral. Es tracta, en general, de la realització d'un servei solidari que integra els aprenentatges i competències desenvolupades durant la formació i, alhora, esdevé en un servei de retorn a la societat.

A La Sopa, els alumnes del programa porten a terme l'aprenentatge-servei, de manera que poden conèixer la realitat del centre i de les persones usuàries, amb l'objectiu de treballar aspectes més transversals i de conscienciació social. Per això, estan proveint el centre amb un dinar setmanal durant els mesos de març i abril. Aquest servei permet als alumnes posar en pràctica la competència adquirida al llarg de la formació tècnica-professional, com ara triar el menú adequat, fer la preparació del menú i fer l'envasat i el transport fins a La Sopa, el servei als ?comensals, la recollida i el postservei.

DdG
05/04/13


divendres, 5 d’abril del 2013

Nou sistema a Olot de telediagnòstic de la retina

El propietari de l'Òptica Clarà d'Olot, Dani Aula, i un dels tècnics amb l'aparell de l'Optretina amb què realitzen la “fotografia” de l'ull del pacient. Foto: J.C.
Els problemes de retina s'han de detectar com més aviat millor, és a dir, s'han de prevenir i d'aquesta manera evitar que s'arribi a la ceguesa.

Ara l'òptica Clarà d'Olot ha posat en marxa el servei de telemedicina Opt Retina. Aquest servei és una xarxa que està integrada per diferents òptiques de Catalunya, un equip d'oftalmòlegs coordinats pel doctor Miguel Ángel Zapata i pel Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya.

Aquest nou sistema de prevenció permet fer una fotografia de la retina, enviar-la a l'equip d'oftalmòlegs i rebre una avaluació diagnòstica en menys de quaranta-vuit hores i una recomanació perquè el pacient sàpiga si ha d'acudir a l'especialista de manera urgent, preferent o ordinària. Amb aquest informe el pacient es pot visitar directament amb l'especialista.

El servei de telemedicina Opt Retina, no obstant això, no substitueix la visita completa d'un oftalmòleg. Només permet accelerar el procés de prevenció i cribratge.

És, doncs, un sistema ràpid i eficaç que aporta celeritat per detectar problemes tan importants com, per exemple, les retinopaties diabètiques o les degeneracions maculars associades a l'edat.

A Catalunya, 10.500 persones tenen ceguesa
Un total de 39 milions de persones al món tenen ceguesa; aproximadament més de 10.500 a Catalunya, i un 80% es podrien evitar amb una bona prevenció. Per donar resposta a la necessitat social d'accelerar el procés de detecció de malalties oculars, Opt Retina ha posat en marxa aquest sistema de cribratge a una cinquantena d'òptiques del país. Opt Retina segueix la línia de la filosofia del projecte Vision 2020: the right to sight, liderat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa (IABP), que té com a objectiu eradicar la ceguera que es pot prevenir, i conscienciar el món sobre aquestes malalties.

Jordi Casas
04/04/13
El Punt Avui